Un ajust conjunt de 150.000 milions en només tres anys

MADRID150.858 milions d'euros. Aquesta xifra majúscula, equivalent a uns 14 punts del PIB, és l'ajust total que el conjunt d'Espanya preveu fer en només tres anys, des de començaments del 2012 fins a finals del 2014. Es tracta de la suma de l'estalvi previst -amb augment dels ingressos i reducció de la despesa- en tots els plans d'ajust presentats per l'administració central, les comunitats autònomes i els ajuntaments per a aquest i els pròxims dos anys, com per exemple el programa pressupostari de 102.149 milions que el govern espanyol va enviar a Brussel·les la setmana passada.

La intenció és clara: complir sigui com sigui els sagrats objectius de dèficit establerts per la Unió Europea (UE), és a dir, la titànica tasca de passar d'un dèficit del 8,9% registrat el 2011 (molt per sobre de l'objectiu del 6%) fins al 2,8% acordat amb Brussel·les per al 2014. Tenint en compte l'abast de les xifres, de voluntat sembla que no en falta, però la veritable incògnita és si les estimacions es compliran i si amb l'ajust gegantí n'hi haurà prou.

De l'anàlisi de la suma total se'n poden treure dues conclusions clares: l'esforç més gran correspon a l'Estat (100.715 milions, el 67% del total) i l'any amb més retallades és aquest, per valor de 61.827 milions, dels quals 40.418 són de l'administració central, 18.349 de les autonòmiques i 3.060 dels municipis. D'aquest esforç Catalunya n'assumeix el 23,4% del tram autonòmic, és a dir, 4.295 milions d'estalvis entre menys despesa i més ingressos. El 2013 es preveu una tisorada conjunta de 38.956 milions (28.589 l'Estat, 6.867 les comunitats i 3.500 els ajuntaments) i el 2014 la xifra s'incrementa fins als 50.075 milions (31.708 l'Estat, 12.867 les autonomies i 5.500 els municipis).

L'esforç més gran de l'administració central també es correspon amb el eu pes sobre el dèficit públic. Del 8,9% de dèficit del 2011, el 5,1% va ser de l'Estat (respecte a un objectiu del 4,8%) i el 3,3% de les autonomies (gairebé tres cops per sobre de l'objectiu de l'1,3%). Les mesures d'estalvi de l'administració central són totes les que ha anat anunciant l'executiu de Mariano Rajoy en els últims vuit mesos, com l'increment de l'IRPF acordat a finals del 2011, l'amnistia fiscal presentada al març o la pujada de l'IVA i la supressió de la paga de Nadal als funcionaris que va anunciar el president espanyol al Congrés de Diputats l'11 de juliol. Fonts del ministeri d'Hisenda han explicat a l'ARA que totes les mesures prèvies a les divulgades a la compareixença de Rajoy estan incloses en el pla d'ajust de 27.300 milions que es va presentar el 30 de març amb els pressupostos de l'Estat, com per exemple la pujada de l'IRPF, l'amnistia per declarar diner negre i una retallada de 12.900 milions de la despesa dels ministeris.

És a dir, l'ajust de 65.000 milions anunciat al Congrés només inclou noves actuacions -com l'IVA o la reducció del valor de la prestació d'atur- que tenen impacte per a la resta d'aquest any i els dos vinents. No obstant això, en tres setmanes el govern va apujar aquesta xifra en 8.415 milions, fins als 73.415 milions, segons revela el pla pressupostari enviat a la UE. El programa, que Espanya ha de remetre a canvi d'haver-li flexibilitzat els objectius de dèficit, incrementa l'estalvi de mesures com les que afecten els funcionaris i n'inclou de noves: un impost als hidrocarburs; canvis en el finançament de les pensions; congelació de l'oferta d'ocupació pública.

Tot i la magnitud de la tisorada, l'estratega d'IG Markets Soledad Pellón adverteix que les estimacions d'ingressos del pla, com les de la pujada de l'IVA, estan "inflades", així com l'impacte de les cotitzacions de la Seguretat Social. En aquest sentit, considera que l'ajust conjunt de 150.858 milions és "irreal" perquè l'estalvi previst està "molt lluny d'aconseguir-se" i creu molt possible que les autonomies no compleixin l'objectiu de dèficit d'aquest any. Traducció: "Farà falta fer més".

El professor de l'escola de negocis IESE José Ramón Pin Arboledas no s'atreveix a reclamar una tisorada més gran, però també coincideix que és "bastant raonable" dubtar de les estimacions d'ingressos, en part perquè la sort de l'economia espanyola depèn significativament del cost del seu deute als mercats i de l'evolució dels països veïns. Pin Arboledas considera, a més, que les mesures les hauria d'haver adoptat l'anterior govern socialista i que el gros de l'ajust s'hauria de produir aquest any i el vinent per impulsar la recuperació a partir del 2014.

Rajoy no descarta retallar més

En certa manera, el mateix executiu de Rajoy posa en dubte les seves previsions i no descarta retallar més si cal. "Si persisteixen elements de risc que posessin en perill l'assoliment d'aquest objectiu [rebaixar el dèficit al 6,3% aquest any], el govern aprovaria noves mesures d'ajust", assegura el document remès a Brussel·les. Un missatge nítid als mercats, la UE i Alemanya: Espanya farà el que calgui per complir.

Tot i així, abans de veure's obligat a presentar noves retallades per assolir l'objectiu de dèficit, Rajoy té un as a la màniga. L'executiu s'ha quedat per l'Estat i la Seguretat Social el punt de dèficit extra atorgat per la UE per aquest any, i es nega a compartir-lo amb les autonomies. És a dir, que el farà servir per tractar de complir l'objectiu. No obstant això, el govern no tindrà més remei que fer nous ajustos si així ho requereixen les condicions de sol·licitar al fons de rescat europeu la compra de deute. La Moncloa estudia demanar aquest rescat tou, però confia que no impliqui fer noves retallades.

Tant l'analista d'IG Markets com el professor de l'IESE coincideixen a demanar que qualsevol nova mesura no afecti el creixement. Pellón aposta per tocar menys els impostos i retallar més la despesa, com l'estructura dels ajuntaments i les comunitats, on creu que es podrien estalviar 100.000 milions. Pin Arboledas, per la seva banda, reclama abaixar l'IRPF i apujar més l'IVA per fomentar l'estalvi i afectar menys el consum. També advoca per ampliar el copagament sanitari i despolititzar la gestió dels centres educatius.

Comunitats i ajuntaments

Les autonomies i els ajuntaments tenen previst estalviar en aquests tres anys 38.083 i 12.060 milions, respectivament. De l'ajust global, el 25% correspon a les comunitats i el 8% als municipis. Totes dues administracions han hagut de presentar a Hisenda els seus plans per complir els objectius de dèficit que marca Brussel·les però distribueix Madrid. Si els plans no són aprovats pel ministeri o no fan cas a les rectificacions imposades, qualsevol ajuntament o comunitat pot ser sancionat i fins i tot intervingut per l'Estat, tal com estableix la llei d'estabilitat.

Cada govern territorial o consistori ha decidit els seus ajustos però l'Estat els ha obert noves possibilitats per estalviar. Per exemple, amb les reformes en sanitat i educació o al permetre privatitzar televisions autonòmiques. En el cas dels municipis ha apujat l'IBI. Les autonomies i els ajuntaments encara no han presentat els seus plans per al 2013 i el 2014, però Madrid ja ha decidit quant hauran de retallar, segons detalla el programa enviat a la UE. En el cas de les comunitats, l'ajust supera en 5.000 milions el que haurien de fer per complir els objectius de dèficit. L'Estat ha inclòs en aquests càlculs l'impacte de la supressió d'empreses públiques que va acordar amb comunitats i municipis. Conclusió: un ajust immens en tres anys que escanyarà més els ciutadans. N'hi haurà prou?