Acord entre Mas i Rajoy per salvar el diàleg fins al 9-N

MadridAlguna cosa es va apedaçar, ahir, en la malmesa relació que mantenien els governs de Catalunya i de l’Estat. Artur Mas i Mariano Rajoy van tenir gairebé dues hores i mitja de conversa per explicar-se sense mitjancers el punt de vista de cadascú. Discrepen radicalment en la solució a la demanda majoritària dels catalans però coincideixen en la necessitat d’evitar per ara la trencadissa. Com a mínim fins al 9 de novembre, la data prevista per a la consulta. Aleshores el país encetarà una nova etapa i els actors s’hauran de reposicionar. ¿Serà en aquell moment quan el PP acceptarà posar sobre la taula la reforma constitucional?

Mentrestant l’objectiu és mantenir les vies de diàleg obertes per seguir “de manera civilitzada” com avança l’agenda política catalana. A la compareixença que Mas va fer a la seu del govern a Madrid -en què va contestar totes les preguntes de la premsa- va deixar molt clar que un procés implica evolució i que, per tant, té unes fases que cal anar respectant. Per això no va voler especular amb plans B: “Hi ha un sol pla, que és votar”. El punt culminant del tram del camí que ara s’inicia serà el 9-N.

Va comunicar a Rajoy que la seva determinació no havia canviat respecte de la reunió de l’any passat. És a dir, que ell convocarà el referèndum perquè els catalans puguin decidir quin futur polític volen. Ara bé, va insistir que ho farà sota el paraigua de la legalitat catalana i que, a més, voldria que fos “a la britànica”, és a dir, pactant amb el govern central com en el cas escocès. Un escenari que sembla impossible. En un comunicat, la Moncloa reiterava que la consulta “no es pot celebrar ni se celebrarà” perquè, a parer seu, és il·legal. Constatat aquest immobilisme -una negativa que té l’aval del PSOE-, el president de la Generalitat ja no va ni plantejar la possibilitat de negociar una nova data o unes preguntes diferents. De fet, va donar per segur que l’Estat impugnarà al Tribunal Constitucional la llei de consultes tan bon punt rebi llum verda al Parlament.

El xoc de sobiranies ja és una realitat. El conflicte s’ha fet palpable a la capital espanyola, tot i que, amb més o menys convenciment, la premsa madrilenya havia venut la imatge d’un Mas debilitat per l’escàndol del cas Pujol. Ahir els va recordar que “la força” li ve del “poble de Catalunya” i no pas del fet de ser l’hereu polític de l’expresident. Contra la visió sovint estereotipada d’un moviment promogut per elits polítiques, va avisar que la legitimitat neix del suport social, de l’aritmètica parlamentària després de les eleccions del 2012 i del pacte firmat per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Va recomanar prendre bona nota de la mobilització que hi tornarà a haver a Barcelona l’11 de setembre.

Inestabilitat i economia

Els dos governs enfilen les vacances abans d’una represa del curs que es preveu moguda, amb les posicions ben definides. De fet, cap dels dos tenia gaire marge per maniobrar i canviar el sentit de la marxa. Mas té un mandat clar de les urnes i Rajoy no vol cedir en una qüestió que considera intocable. Al seu entorn asseguren que qualsevol negociació sobre qüestions de sobirania -la gran línia infranquejable per populars i socialistes- seria vista ara com una cessió a un suposat xantatge.

En aquestes circumstàncies, els dos equips van fer un esforç per encapsular aquest aspecte -conscients d’on se situa cadascú- i explorar canals d’entesa en àmbits que afecten el dia a dia dels ciutadans. “Hem de ser prou intel·ligents perquè una cosa no afecti l’altra”, va reconèixer el cap del Govern. El president espanyol també va posar el focus a “preservar el clima de confiança”, ja que “la inestabilitat política” podria posar en perill la recuperació econòmica. Salvar el diàleg del xoc polític, inevitable, també respon a aquest objectiu. Una picada d’ullet al món empresarial, que ha mantingut contactes constants amb les dues parts, fins i tot durant aquest any de fort distanciament entre Barcelona i Madrid.

La Generalitat va voler evidenciar la mà estesa facilitant una llista de 23 propostes per desencallar assumptes pendents. S’hi aborden temes relatius a les finances públiques, a les infraestructures i a la llengua, entre d’altres. Madrid va prometre estudiar-la “amb ànim constructiu” i mantenir una “col·laboració franca i lleialment”. Per saber si aquesta voluntat és real o no, la part catalana es dóna temps fins a finals d’any. Algun dels elements, com el deute del fons de liquiditat autonòmic, es pot començar a concretar aquesta tarda, al Consell de Política Fiscal i Financera.

“Avui no s’han tancat totes les portes”, va sentenciar el president Mas. En el seu raonament, hi ha dos arguments de fons que cal tenir en compte. El primer: solucionar alguns d’aquests litigis també és beneficiós per al conjunt de l’Estat, ja que Catalunya n’és el motor econòmic. El segon: greixar les relacions en els temes de gestió diària pot acabar condicionant positivament l’entesa per trobar una solució al problema polític i territorial.

Sense rastre de la tercera via

De terceres vies, però, res de res. El president espanyol no va oferir cap proposta alternativa per acompanyar la negativa al 9-N. Mas va deixar clar que els catalans ja han fet, al llarg dels anys, molts intents d’encaix, i que ara la responsabilitat és de Madrid. “Ara com ara no existeix res”, va admetre. Ni tan sols una reforma del finançament autonòmic que Hisenda ha aturat per no generar polèmica entre els barons del PP. Caldrà veure si més endavant populars i socialistes acaben obrint una reflexió conjunta per retocar la Constitució i, sobretot, si satisfà la majoria dels catalans. En qualsevol cas, el president va deixar clar que ell vol anar pas per pas. Si el TC tomba el 9-N, començarà una altra fase: “Tal vegada l’última”.

Blanquerna reviu el record de l’atac ultra

El Centre Cultural Blanquerna va reviure ahir per uns moments el tràngol de la passada Diada, quan un grup d’extrema dreta va atacar la Delegació de la Generalitat a Madrid. Un espontani va aconseguir ahir entrar a l’edifici malgrat el control policial que hi havia des de primera hora del matí. Des de la distància i cridant “Visca Espanya” i “Mas traïdor” va interrompre durant uns segons el president de la Generalitat quan es disposava a fer balanç en castellà de la trobada amb Rajoy. Les joventuts de la Falange van atribuir-se ahir l’assalt per Twitter: “La llibreria Blanquerna blindada, però hem aconseguit entrar-hi”.