Estem abocats a unes noves eleccions?

BarcelonaLes dues últimes vegades que Espanya ha anat a les urnes ha calgut repetir eleccions. El 2016 i el 2019. Hi haurà una tercera vegada? Aquest és el principal dubte del curs que comença, marcat indiscutiblement pel que passi al Congrés, l’encarregat de resoldre el jeroglífic que va sorgir de les urnes el 23 de juliol. De moment, aquesta setmana Felip VI ha respost ja a una de les preguntes que hi havia sobre la taula: qui seria el primer candidat a la investidura. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha estat l’escollit pel monarca, i ara té un mes per intentar articular una majoria al seu voltant que d’entrada sembla, com a mínim, improbable.

¿Feijóo té alguna opció?

Els populars s’han esforçat aquests dies a defensar que no és impossible que Feijóo arribi a la Moncloa i fins i tot han fet equilibris per tornar a situar Esquerra i Junts per Catalunya entre la llista de partits amb els quals poden arribar a parlar. Tanmateix, les opcions d’articular una majoria al voltant del dirigent gallec són molt remotes. Els mateixos vots de Vox que necessita per assolir-la són el fre a qualsevol altre suport més enllà dels d'UPN i Coalició Canària. Tot i que es manté en silenci, Junts no participarà d’una investidura de Feijóo, i l’altre partit amb el qual han flirtejat els populars, el PNB, ja ha avisat per activa i per passiva que no donarà els seus vots al PP pels seus acords amb l’extrema dreta. D’aquí que l’única possibilitat de Feijóo passi perquè la pressió sobre els diputats socialistes que ja han començat a aplicar des de la dreta faci efecte i aconsegueixi el vot de quatre diputats. Una via, la del transfuguisme, que ara per ara sembla, però, descartada.

¿Sánchez se’n sortirà?

Si, com sembla, Feijóo fracassa en els debats d’investidura dels dies 26, 27 i 29 de setembre, la pilota passarà a estar sobre la teulada de Pedro Sánchez, que tindrà dos mesos abans no s’acabi el termini i s’activi automàticament la repetició electoral. En el cas del president espanyol, per poder continuar a la Moncloa necessita, més enllà dels vots de Sumar, assegurar-se també el suport del BNG, EH Bildu, el PNB, Esquerra i Junts, tot i que en el cas dels de Carles Puigdemont podria haver-n’hi prou amb una abstenció si el PSOE aconsegueix que la diputada de Coalició Canària canviï de bàndol. Tot i haver aconseguit 178 vots durant la votació a la mesa del Congrés i les bones sensacions que hi ha a Ferraz després dels primers contactes amb ERC i Junts, la negociació amb l’independentisme català apareix com l’escull més difícil per a Sánchez, ja que tant republicans com juntaires avisen per ara que sense autodeterminació i amnistia no hi haurà acord.

¿Hi haurà amnistia?

La recerca d’una solució per a tots aquells que arrosseguen causes judicials vinculades amb l’1-O està sent ja el principal debat en les tot just estrenades converses entre partits –vegeu les pàgines de la secció de Política–. Tant el PSOE com sobretot Sumar s’han mostrat disposats a explorar aquest camí, si bé en el cas dels socialistes el concepte amnistia genera molts dubtes. Per això es busquen mecanismes que puguin generar efectes similars però sense haver de fer estrictament una llei d’amnistia, i ja hi ha un equip de juristes que, liderats per l’exportaveu d’Unides Podem al Congrés Jaume Asens, hi treballa. Tanmateix, trobar l’equilibri entre les parts no serà fàcil –Junts, per exemple, ja ha plantejat la possibilitat que Laura Borràs es beneficiï de l’amnistia i caldrà veure què passa amb els manifestants en protestes pel Procés–, i després sempre s’ha de tenir en compte el paper dels tribunals, que ja han demostrat en el passat la seva capacitat de desmuntar els intents de Sánchez de desjudicialitzar la situació a Catalunya. Si, tanmateix, la negociació avança i s’arriba a un acord en aquesta línia, podria passar que les causes decaiguessin del tot i, per exemple, que Puigdemont i Marta Rovira poguessin tornar a Catalunya en llibertat o que dirigents com Oriol Junqueras o Jordi Turull poguessin tornar a presentar-se a les eleccions.

¿Reis en campanya?

Si, per contra, no hi ha acord i Sánchez no aconsegueix el vot dels partits independentistes, Espanya es veuria abocada de nou a una repetició electoral que se celebraria el 14 de gener, i això suposa que la campanya començaria oficialment el 5 de gener i que, per tant, la nit de Reis ja hi podria haver mítings i actes. Aquí s’obriria ja un altre ventall d’incògnites, com ara qui sortiria beneficiat de tornar a les urnes, a qui passarien més factura uns nous comicis o, fins i tot, si Alberto Núñez Feijóo tornaria a ser candidat.

Dossier Les incògnites de la tardor

Següent

Fins quan governarà Collboni en solitari?

Vés a l’ÍNDEX