Sánchez planteja el curs com una precampanya permanent

MadridPedro Sánchez és un home desconfiat. Les rebel·lions internes al PSOE li han ensenyat a discutir amb molt poca gent els seus plans a curt i llarg termini. I, de la mateixa manera que va fer amb la moció de censura -que va agafar la majoria amb el peu canviat-, no ha confiat ni als seus ministres quina estratègia preveu de cara a prémer el botó electoral que el pot portar a entrar finalment a la Moncloa per la porta gran. El president espanyol ha repetit per activa i per passiva que la seva intenció és esgotar la legislatura fins al 2020, però dins del seu equip tothom té clar que comença un any electoral que s’ha de convertir en una precampanya permanent per si en qualsevol moment són citats a les urnes.

Al maig hi haurà municipals i autonòmiques a bona part d’Espanya -incloent-hi Madrid-, i dins del PSOE no es descarta fer-hi coincidir les estatals. És més, el partit està dividit sobre si caldria avançar les generals fins i tot a abans de finals d’any i fer-les coincidir amb unes possibles anticipades a Andalusia per enganxar el PP encara en plena pugna per la dreta amb Ciutadans i Podem debilitat per la situació personal dels seus líders. Però de moment a la Moncloa veuen més factible l’escenari del 2019, sobretot per no convocar eleccions en plena tardor calenta a Catalunya, situació que podria donar ales als populars.

“Ser al govern és la millor campanya possible”, assenyala una font socialista, convençuda que durant aquest curs podran desplegar bona part del seu programa electoral i que trobaran en Podem un soci fiable que no se la vol jugar per poder revalidar els ajuntaments amb el canvi de maig.

El baròmetre dels pressupostos

Sánchez s’ha mostrat molt optimista aquesta setmana amb els periodistes que el seguien de gira per Llatinoamèrica sobre la possibilitat d’aconseguir pactar l’avantprojecte de pressupostos per al 2019 almenys amb Podem. Una altra història és si finalment els podrà aprovar al febrer -seguint el calendari que té calculat- amb el suport d’ERC i el PDECat. Després de tres anys de lluites intestines, ara Sánchez i Iglesias es veuen com dos socis que poden treure’s profit l’un de l’altre i aconseguir junts una majoria absoluta en les pròximes generals.

El cert es que tant al PSOE com al PP encara els queda molta feina per a les eleccions municipals i autonòmiques del maig. Els socialistes no tenen candidat a l’Ajuntament de Madrid -on van intentar sondejar Manuela Carmena perquè es presentés amb les seves sigles- i els populars tampoc a la Comunitat. Pablo Casado va anunciar ahir un nou congrés al desembre presidit pel líder gallec, Alberto Núñez Feijóo, on es traçaran les candidatures.

Els socialistes tenen por que llavors Casado faci un gir al centre per menjar-se part de l’espai que li ha deixat amb la pugna amb Cs. Per contrarestar-lo, Sánchez ha donat l’ordre als seus ministres que no parin d’intentar tirar endavant mesures de caràcter social per estendre el seu programa i no donar espai mediàtic a assumptes espinosos. En funció dels rèdits, Sánchez pitjarà el botó del que poden ser les terceres generals en només cinc anys.