Preparats per a l’efecte Bolonya

La cultura catalana, convidada a la fira més important, projecta doblar les traduccions

Preparats per a l’efecte Bolonya
N.j.
02/04/2017
3 min

BarcelonaLa literatura infantil i juvenil catalana aterra avui a Bolonya amb una maleta carregada d’intencions que engloben un gran repte: donar-se a conèixer arreu del món. La 54a edició de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil, la més important d’aquest sector, que se celebra a la ciutat italiana fins dijous, és el trampolí més alt perquè la literatura catalana travessi fronteres i abraci la internacionalització. Per aprofitar l’aparador que suposa ser la convidada d’honor a la fira, l’Institut Ramon Llull hi portarà 80 autors i dibuixants catalans i balears, així com 56 editorials que exposaran les seves obres i participaran en trobades professionals. Hi seran, per exemple, autors com Lola Casas, Núria Pradas, David Cirici, Anna Llenas, Gabriel Janer Manila, Joan Subirana i Anna Obiols. Amb aquest desplegament, el sector pretén aconseguir un impacte similar -en termes relatius- al que va suposar la Fira de Frankfurt del 2007.

Enguany és la primera vegada que la Fira de Bolonya hi convida una cultura sense estat i el sector no vol deixar escapar l’oportunitat. “Volem multiplicar la producció literària i teixir una xarxa de relacions que es mantingui al llarg dels anys”, explica la directora de l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe, que parla d’assolir tres grans fites vehiculades sota el lema “ Books in catalan ”. Una d’aquestes fites és aconseguir que els editors catalans que participen a la fira per primera vegada repeteixin. “Tindrem més de 40 segells a l’estand comú, molts dels quals no han estat mai a Bolonya. Al marge de comprar i vendre drets, volem que els professionals estableixin vincles sòlids amb editors internacionals”, explica Arretxe.

La feina del Llull també consistirà a fer difusió de “les ajudes de traducció, promoció, il·lustració i mobilitat d’autors” per impulsar la publicació d’obres catalanes arreu del món. En aquest sentit, l’agent literària d’IMC Isabel Martí, que fa prop de 30 anys que viatja a la fira, explica que “un dels problemes a l’hora de vendre llibres en altres països és que no hi ha gaire lectors de català que assessorin les editorials”. Martí espera que, amb la presència a la fira i la difusió de les subvencions que el Llull atorga per traduir obres del català, aquesta situació canviï. L’objectiu és doblar les traduccions.

Exhibir tota la potència cultural

L’expedició a Bolonya aprofitarà la fira per ensenyar la cultura catalana a la ciutat. Ho farà amb activitats per a totes les edats que, a part de la literatura, engloben disciplines com el teatre i el cinema. “Hem posat tota la carn a la graella perquè volem ser coneguts amb tota la potència”, assegura Arretxe. La programació de la Fira estarà marcada per dues grans exposicions comissariades per Paula Jarrin. La mostra Sharing a future, dissenyada per Clara Solà-Morales, reunirà la feina de 42 il·lustradors, la majoria menors de 40 anys. La segona exposició és Vet aquí una vegada… i estarà dedicada als il·lustradors històrics catalans, com ara Pilarín Bayés, Joma i Max.

Isabel Martí explica que el protagonisme a Bolonya és el resultat “de molts anys de presència a la fira”, i ser-ne convidat d’honor “servirà per mostrar al món que tenim una producció madura i de qualitat”. L’agent literària preveu que la presència a la fira tingui conseqüències a dos nivells. “A curt termini augmentaran les vendes i a llarg termini es crearà un caldo de cultiu perquè es coneguin obres que abans eren desconegudes”, afirma. Per això “és important que s’estableixin canals regulars, perquè es mantinguin els vincles fets a Bolonya amb editors d’altres països”, diu Arretxe. Després de la fira “caldrà buscar altres reptes per treballar la internacionalització”, diu, perquè la literatura catalana no podrà repetir com a convidada d’honor a Bolonya. No hi haurà segones oportunitats.

stats