L’alcohol és la droga més letal

BarcelonaEl tabac i l’alcohol no són drogues, beure ajuda a lligar i resistir millor els seus efectes és un signe de fortalesa. Aquests són alguns dels falsos mites estesos entre els joves, però amaguen una realitat més complexa i perillosa.

Amb les dades a la mà, l’alcohol és la droga més letal. Entre el 4% i el 7% de les morts que es produeixen cada any a Catalunya -unes 1.850- poden ser atribuïdes a la seva acció. Els accidents de trànsit o una cirrosi potser en són les conseqüències més visibles, però el consum continuat durant anys pot alimentar un altre tipus de patologies neuropsiquiàtriques que, en el pitjor dels casos, acaben en un suïcidi o en una malaltia gastrointestinal mortal.

Legal i accessible

“L’alcohol és un important problema de salut a Catalunya, Espanya i Europa”, diu taxativament a l’ARA el subdirector general de drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom. L’agència fa estudis i enquestes periòdiques, i ha col·laborat amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la definició dels criteris sobre consum de risc. Per això sap que el 15% de la població en fa un consum de risc. I els joves, en una època en què les xarxes socials enalteixen el comportament d’altres joves que són capaços de beure molt en molt poc temps, troben en aquesta droga -legal i molt accessible- la via ideal per desinhibir-se i relacionar-se entre ells, moltes vegades sense valorar que, més enllà dels efectes immediats, l’alcoholisme pot derivar en una malaltia i una dependència física difícil de controlar.

El 51% dels joves de 17 anys reconeixen que s’han emborratxat com a mínim un cop durant l’últim mes. No és una xifra menor, tenint en compte que el límit legal per poder comprar alcohol se situa en els 18 anys. De fet, l’inici del consum és fins i tot anterior: el 43% dels que tenen 16 anys i el 30% dels que en tenen 15 també reconeixen el mateix. Aquesta pràctica està fortament relacionada amb l’anomenat binge drinking o consum compulsiu, lligat a l’oci del cap de setmana. La permissivitat social i familiar moltes vegades ho empara i, en el pitjor dels casos, també ho fomenta. Les dades no s’han modificat gaire en els últims 15 anys, cosa que demostra que no és un fenomen nou, i en qualsevol cas evidencien que no s’ha aconseguit revertir una tendència que se sap que és molt negativa.

Consum de risc

Què s’entén per consum de risc? L’alcohol es quantifica per unitats de beguda estàndard (UBE), cadascuna de les quals conté 10 grams d’alcohol. Una cervesa, una copa de vi, un cigaló o un xopet equival a una UBE; una copa de licor o un combinat, a dues. Els experts de l’OMS fixen en 28 UBE setmanals el consum de risc per als homes i en 17 UBE per a les dones, però adverteixen que consumir-ne més de sis en un sol dia també es pot considerar un risc. Així doncs, quants joves fan un consum de risc? La meitat.

“L’alcohol és el segon factor de risc a l’hora d’emmalaltir, per davant de la hipertensió i el colesterol”, afegeix Colom. El primer és el tabac, però la gent que beu és pràcticament el doble de la que fuma i el tabaquisme, a la pràctica, ha caigut fins a uns registres històricament baixos. Traduït en termes econòmics, l’alcohol té uns costos “tangibles” de 125.000 milions d’euros en el conjunt d’Europa. Són uns 300 euros per persona i any, tenint en compte els costos de les atencions sanitàries, els accidents de trànsit, la productivitat laboral, els anys de vida perduts o la delinqüència que se’n deriva. I són fins a 600 euros si s’hi sumessin els danys i els costos de les persones dedicades a cuidar les persones amb problemes d’alcoholisme. “Quan comparem els costos socials entre drogues legals i il·legals, els de l’alcohol són cinc vegades superiors”, argumenta Colom, i a més un bevedor compulsiu acostuma a consumir drogues d’altres tipus, com la cocaïna.

Colom diu que és d’hora per saber si la crisi comportarà més problemes d’alcoholisme. Per una banda, hi ha menys diners i s’ha reduït el consum lúdic, però per l’altra la situació econòmica potencia el consum evasiu i fins i tot han desaparegut estructures familiars o laborals que contenien pacients de llarga durada.

Els efectes de la crisi

El nombre de tractaments per alcoholisme que s’inicien a l’any ha augmentat lleugerament fins a superar els 6.000, però són xifres similars a les que es registraven el 2009. El que no ha variat és que l’alcohol representa la meitat d’aquests inicis, o, cosa que és la mateix, la suma dels tractaments per heroïna, cocaïna i cànnabis junts, malgrat que Salut ha format 7.000 sanitaris per detectar conductes de risc en l’atenció primària, i que existeixen els recursos necessaris per fer-hi front.

Potser, davant l’abast del fenomen, el missatge hauria de ser que és possible sortir-se’n, que l’alcoholisme té cura. De fet, el 30% dels alcohòlics tractats a Catalunya aconsegueix mantenir-se abstemis dues dècades després. El principal problema, però, és identificar els casos i que el pacient reconegui que ha de canviar la seva conducta.