Joan Soler, capellà detingut el 1975 “Vaig pregar pels que havien passat per aquella cel·la”
BarcelonaA Joan Soler el van detenir el 9 de novembre del 1975, a les onze del matí, mentre oficiava un casament a la parròquia de Santa Maria del Taulat, al Poblenou. Els funcionaris del jutjat militar número 3 se’l van endur perquè se l’acusava d’haver acollit a la seva parròquia un grup d’activistes d’ETA. Entre ells, segons la nota del jutjat, Juan Paredes Manotas, Txiki, que Franco ordenaria afusellar el 27 de setembre del 1975. Dies abans d’ingressar a la presó Model, a Soler l’havien interrogat: “Van ser els pitjors tres dies de la meva vida -explica-. Vaig adonar-me que ells ho sabien tot i jo no sabia res”. No era la primera vegada que Soler obria les portes de la seva parròquia a fugitius d’ETA: “Era una època molt dura de la dictadura i no hi havia garanties d’obtenir uns judicis justos. Per això l’Església era també, com històricament ha fet, un lloc de refugi per als perseguits”, argumenta. A la Model va estar-hi tres dies incomunicat. “Vaig entrar cap a les dues de la tarda del diumenge. Vaig quedar sol, tancat i només amb la roba que portava a sobre. Hi havia una finestreta a sobre del capçal del llit, però era impossible de mirar a fora perquè estava molt amunt. Donava al pati on passejaven o jugaven els presoners. Sentia com parlaven. Em semblava en algun moment que sentia la veu del Josep Maria Huertas, de qui era molt amic. No sabia l’hora, no tenia res per llegir o per escriure”, explica. Soler recorda que es va dir a si mateix: “Joan, t’has d’organitzar la manera de viure aquí”. Una de les coses que més el va impactar van ser unes lletres a la paret: Txiqui 4-8-75: “Vaig pensar en ell i vaig pregar. També pels que havien passat per aquella cel·la. Quants presos devien haver sigut assassinats?” Quan va sortir de la Model va estar un temps a Sant Felip Neri en arrest domiciliari: “Van ser els millors dies de la meva vida. Tenia molt temps per llegir i em venia a veure molta gent. Vaig aprendre a escriure en català”. La nit que va morir Franco ho va celebrar amb cava: “Volia brindar al menjador i no em van deixar. Vaig brindar sol a la meva habitació”, diu.
Joan Soler avui viu en una residència per a capellans. Explica que no és gaire diplomàtic però que té molts amics. La seva habitació està plena de fotografies d’alguns d’aquests amics i de familiars, i de llibres de religió, poesia i política. Té l’agenda plena de dinars i excursions. A la butaca de l’habitació hi ha un coixí del Barça i una estelada. Diu, amb un somriure sorneguer, que és un capellà independentista.
