Itàlia bloqueja l’‘Open Arms’

A bord de l’‘Open Arms’El capità de l’ Open Arms, Marc Reig, i Anabel Montes, cap de la missió 43 de l’ONG dedicada al rescat d’immigrants al Mediterrani, van haver de passar ahir tot el dia declarant davant la policia italiana al port sicilià de Pozzallo sobre l’incident amb els guardacostes libis, que dijous van amenaçar de mort els seus voluntaris mentre rescataven una pastera amb persones a bord en aigües internacionals. Quatre agents de la policia, quatre guardacostes i un agent de Frontex els van interrogar per separat durant quatre hores i van demanar les imatges de les càmeres de seguretat a petició d’un jutge, tot i que van aclarir que era un procediment rutinari. Així es recompensa a Europa salvar 218 vides al mar.

“Ho hem explicat tot fil per randa. No tenim res a amagar. Hem donat tot el que ens demanaven”, va explicar el capità després de l’interrogatori. Tots dos van sortir sense cap càrrec. “Estaven més preocupats per saber per què no havíem demanat permís per desembarcar en un port de Malta que per l’incident amb els libis”, apuntava la cap de la missió.

La guàrdia costanera líbia va negar a la premsa italiana haver proferit cap amenaça contra l’equip de l’Open Arms. I els acusava de mantenir una actitud provocadora faltant al respecte a la bandera líbia i d’haver “arruïnat” el rescat que tenien preparat dins les seves aigües. L’equip de l’ARA embarcat a bord del vaixell badaloní va ser testimoni que el rescat es va produir a 80 milles de la costa líbia -molt lluny de les 24 on Líbia té jurisdicció-, que no hi va haver cap actitud provocadora per part dels voluntaris i que les llanxes de l’ONG van arribar una hora abans que els guardacostes libis a socórrer la pastera, amb 101 persones a bord, entre les quals la criatura que després va requerir evacuació mèdica perquè patia deshidratació i una desnutrició severa.

Els agents italians van pujar al pont de l’ Open Arms just en el moment d’arribar al port, després d’un dia i dues nits de navegació amb els refugiats a bord. Van demanar una còpia de les imatges de les càmeres exteriors de la nau, així com de les imatges gravades per Xavier Bertral, cap de fotografia de l’ARA, que està embarcat al vaixell.

Durant el rescat, Roma va ordenar a l’equip d’Open Arms que lliurés els immigrants als guardacostes libis. Els nàufrags estaven aterrits per haver de tornar a Líbia i molts d’ells han relatat a l’ARA durant el viatge que van ser objecte de tortures i tota mena d’abusos durant el temps que van passar en centres de detenció del país nord-africà. Quan una de les llanxes de l’ONG es va acostar a la patrullera líbia seguint les ordres, els refugiats es van negar a embarcar-hi. Els haurien hagut de fer pujar per la força. Un cop els libis van desistir i tots els nàufrags van ser a bord de l’ Open Arms, el centre de coordinació de rescats de Roma va exigir un requeriment del govern espanyol per donar a l’ONG un port segur de destí on desembarcar-los. Era una situació inèdita. Després de l’avenç de la ultradreta a les eleccions italianes, i amb l’aposta clara de la UE perquè Líbia freni la sortida de pasteres, la feina d’Open Arms, però sobretot la situació dels subsaharians atrapats a Líbia en el seu periple cap a Europa, es complicarà.

La crítica de la socialdemocràcia

Il Giornale, el diari del germà de Silvio Berlusconi, va publicar un vídeo dels guardacostes libis que omet la part en què profereixen les amenaces contra els voluntaris d’Open Arms. Altres mitjans italians, com I’ Internazionale, sí que es feien ressò de les amenaces i recollien declaracions del senador Luigi Manconi, del Partit Democràtic de Matteo Renzi, en què qualificava l’incident de ser d’una “gravetat extrema”. També recordava que és la quarta vegada que els libis “interfereixen en un rescat, violant les lleis internacionals”.

Aliens a la polèmica, els rescatats celebraven ahir que per fi han arribat a Europa, els de l’Àfrica Occidental ballant al ritme de la música de Bob Marley i els eritreus cantant pregàries amb una bíblia a la mà. La tripulació de l’ Open Arms els va acomiadar d’un en un desitjant-los sort en un camí que no serà fàcil. Ells els agraïen continuar vius.