5 preguntes sobre els superdotats

BarcelonaQuè significa que un nen té altes capacitats?

La psicòloga de la UDAC, la Unitat d’Atenció a les Altes Capacitats, Sandra Tarragó explica que “altes capacitats” és un “concepte molt genèric” que engloba molts perfils d’infants, però que, en general, són nens i nenes que mostren un ritme d’aprenentatge molt ràpid, amb un nivell més avançat del que els pertocaria per la seva edat, una gran capacitat per relacionar i associar idees i aprendre conceptes difícils sense esforç i una gran curiositat per idees complexes. Dins d’aquest mateix grup hi ha diversos graus: superdotats, talents específics i complexos, precocitat intel·lectual...

Com es detecten les altes capacitats?

Per determinar si un infant té altes capacitats es té en compte la visió dels progenitors, que en un qüestionari expliquen, entre altres coses, si el nen té molta memòria, sensibilitat, sentit de l’humor, curiositat, imaginació, interès per temàtiques curioses o dificultat per relacionar-se i fer amics. També es té en compte l’opinió de l’escola i els resultats d’unes proves psicomètriques. Es considera que un infant té altes capacitats quan el seu coeficient intel·lectual és superior a 120 (el 10% més que la mitjana de la població) i és superdotat si és de 130 o més.

Com influeixen les altes capacitats a l’escola?

Aquest curs hi ha 3.745 alumnes catalans amb un informe que acredita que tenen necessitats educatives especials per altes capacitats: 11 a infantil, 1.324 a primària, 1.943 a l’ESO i 467 a batxillerat, segons dades que el departament d’Educació ha facilitat a l’ARA. “És important detectar-ho com més aviat millor perquè l’infant es pugui beneficiar d’algun programa més avançat”, afirma Sandra Tarragó. A vegades, als nens amb altes capacitats se’ls avança de curs o bé fan continguts d’un nivell superior.

Com els ha influït la pandèmia?

“He vist de tot”, resumeix la psicòloga. L’impacte de la pandèmia ha sigut desigual en funció de l’infant, de l’entorn, de les relacions socials, de la personalitat o de les circumstàncies familiars de cada nen o nena. “He vist nens que han gaudit molt més de les classes virtuals perquè han anat al seu ritme d’aprenentatge i d’altres que s’han angoixat molt perquè tenien la sensació d’estar perdent el temps”, diu Sandra Tarragó, que demana no posar a tots els infants amb altes capacitats dins del mateix sac. “No es pot categoritzar”, sentencia.

Quins mites s’associen a les altes capacitats?

Tarragó lamenta que encara s’associen les altes capacitats amb etiquetes que no són característiques exclusives dels superdotats. “És un mite que siguin persones molt obsessives, que treguin sempre bones notes o que tinguin problemes psicològics”, diu. Segons Tarragó, “tenir altes capacitats et determina el caràcter, però no cap a unes característiques concretes que sempre hagin de ser les mateixes”. És per això que demana “no penjar etiquetes” a aquests infants i tractar-los de manera personalitzada.