L’Onze més plural amb el dret a decidir com a comú denominador

BarcelonaDesprés de cinc mobilitzacions independentistes consecutives, la Diada d’aquest any ha sigut la més transversal per la pluralitat de forces polítiques que li donaven suport. Des del Partit Demòcrata fins a la CUP passant per ERC i els comuns -la principal novetat- van fer acte de presència ahir a les mobilitzacions organitzades per l’ANC i Òmnium Cultural a Barcelona, Lleida, Tarragona, Salt i Berga. El fet que la Diada de l’any passat coincidís amb el primer dia de campanya per al 27-S va inhibir els comuns de la mobilització, però aquest any la reivindicació abraçava més enllà de Junts pel Sí i la CUP: va ser un clam per donar “suport a les institucions catalanes” davant les amenaces de l’Estat i perquè el procés culmini a les urnes. De fet, el líder de l’ANC, Jordi Sànchez, va exigir “determinació” a l’hora d’assolir la independència i va defensar el referèndum: “Davant d’una urna no ens aturarem mai més”.

Malgrat la representació folgada de líders polítics, la presència de més transcendència institucional va ser la del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Salt, i la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la capital catalana. La lletra dels seus discursos, més enllà de satisfer la pròpia tropa, compartia una mateixa melodia de fons: consultar la ciutadania i exercir el dret a decidir. Puigdemont va insistir, en declaracions a TV3, que cal fer una última petició a l’Estat pel referèndum -la qual cosa no veu “incompatible” amb el full de ruta establert-, mentre que Colau va fer una crida a fer “passos endavant” perquè els ciutadans es pronunciïn. Va celebrar que milers de persones es manifestin pel referèndum, una reivindicació “de mínims” però “que aplega gent molt diversa”.

Els “campions del referendisme”

Si bé en els últims mesos els independentistes i els comuns s’han enfrontat per la conveniència de parlar o no d’unilateralitat en el procés, ahir aquest terme no va aparèixer en els discursos dels dirigents. El dret a anar a les urnes i l’expressió democràtica van ser les reivindicacions més presents i no hi va haver retrets a l’espai polític que representa Ada Colau per defugir el referèndum sense el permís de l’Estat. Fins i tot Puigdemont va demanar al govern espanyol que “prengués nota” de la mobilització. Al seu torn, el vicepresident del Govern i també líder d’ERC, Oriol Junqueras, va autodefinir-se com els “campions del referendisme”, a tomb de l’anunci que havia fet al matí Puigdemont de demanar un referèndum a l’Estat el dia 28 de setembre, durant la qüestió de confiança. “Tots els camins democràtics ens semblen bé si permeten democràticament als ciutadans del país que decideixin el seu futur”, va dir des de l’Arc de Triomf.

En la mateixa línia, el secretari general de Podem, Albano Dante Fachin, també des de Barcelona, va assegurar que l’“única manera de resoldre la situació és amb un referèndum”, ja que no es pot continuar amb la situació de “bloqueig actual” a Espanya ni tampoc, a parer seu, amb el full de ruta unilateral dels independentistes. “No s’ha de témer la democràcia”, va dir.

La formació que no va rebre amb tant d’entusiasme el plantejament de tornar a demanar una consulta a l’Estat va ser la CUP, que en els últims mesos ha convertit el referèndum unilateral en la seva principal reivindicació. La diputada cupaire Anna Gabriel va negar-se a comentar la voluntat de Puigdemont de tornar a demanar la consulta a l’Estat i va dir que es reservava per respondre en seu parlamentària. En tot cas, la CUP ja ha dit que la convocatòria del RUI no serà una condició sine qua non per donar suport a Puigdemont. Al seu torn, la diputada anticapitalista Gabriela Serra va reptar Puigdemont a aconseguir un pacte, si pot. Tot i això, va deixar clar que el referèndum s’ha de celebrar dins dels terminis del full de ruta amb consentiment de les institucions espanyoles o sense. Així, va recordar al president que el referèndum “pactat” es va demanar amb la petició de traspàs de competència al Congrés l’abril del 2014. Qui recorda bé aquell episodi i era present a la manifestació d’ahir, per primera vegada, va ser l’expresident Artur Mas. El predecessor de Puigdemont no havia assistit abans a cap manifestació organitzada per l’ANC i Òmnium per “preservar” el seu perfil institucional, però ahir va celebrar poder ser “físicament” allà on cada any havia estat “de cor”.

Tot i les reticències que Mas té en relació a plantejar un referèndum unilateral -va intentar-ho quan era president i finalment va decidir impulsar el 9-N com un procés participatiu pel qual ara està processat-, ahir es va mostrar obert a parlar-ne. Va dir que és una opció a estudiar i a introduir al full de ruta si s’arriba a un acord entre els sobiranistes.

La desobediència de Forcadell

Tot i el debat sobre el full de ruta que cal seguir, el que va quedar clar és que per a bona part dels dirigents polítics el procés està en un punt de no retorn. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, que va assistir a la manifestació com la resta del Govern, va afirmar que la mobilització d’ahir és la prova que el procés és “absolutament imparable” i la coordinadora del PDC, Marta Pascal, va assegurar que la d’aquest any serà la Diada que marcarà “el final del procés”.

Una altra de les protagonistes d’ahir va ser la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que, aquest any, s’ho mirava des de l’altra banda. Si bé el 2014 va ser qui va reclamar al Govern com a líder de l’ANC que posés les urnes, ahir va ser ella la interpel·lada per les entitats. Jordi Sànchez va implorar a Forcadell que segueixi endavant amb la seva tasca al Parlament encara que el Tribunal Constitucional la inhabiliti. “Tindràs el nostre suport”, va afirmar el líder de l’ANC a l’Arc de Triomf acompanyat del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Més tard, la presidenta del Parlament responia agraïda des de Tarragona per l’escalf de la gent però deixava clar que no es planteja que l’estat espanyol la inhabiliti. Forcadell va prometre que defensarà “sempre” el mandat democràtic dels ciutadans de Catalunya.