L’ofrena a Casanova, una litúrgia obligada
El mecanisme per consumar el procés i les crítiques a Margallo centren els primers missatges polítics del dia
BarcelonaLa d’ahir va ser la cinquena Diada reivindicativa a favor de la independència de Catalunya, però el cert és que tots els Onzes de Setembre comencen igual: amb la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, a la ronda de Sant Pere de Barcelona, prop d’on va caure ferit l’últim conseller en cap durant el setge del 1714. Encara que en els últims anys aquest acte ha quedat eclipsat per les manifestacions de la tarda, les institucions, els partits i les entitats van aprofitar l’ofrena per llançar el missatge polític del dia, que ahir va centrar-se en les crides a participar a l’acte de l’ANC i Òmnium, les valoracions del discurs institucional de Carles Puigdemont i la condemna a les declaracions del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que va afirmar que “un atac terrorista se supera però la dissolució d’Espanya és irreversible”.
Seguint el protocol establert, el Govern, amb Puigdemont al capdavant, i la mesa del Parlament, van donar el tret de sortida a un reguitzell de comitives, que a poc a poc van anar dipositant les corones de flors al peu de l’estàtua mentre sonava repetidament Els segadors. Hi van ser les principals institucions del país, així com els partits polítics, sindicats i entitats culturals, esportives i socials. Les absències més notables, un any més, van ser les del PP i Ciutadans, que consideren que l’ofrena té un biaix independentista, i la CUP, que no hi ha participat mai. En canvi, hi havia qui debutava en el ritual: és el cas de Carles Puigdemont, que fa un any era alcalde de Girona; del Partit Demòcrata Català, abans CDC, i d’En Comú Podem, que el 2015 estava encara en procés de formació. Ahir, però, els que van aixecar més expectació van ser el capità del Barça, Andrés Iniesta, i el cap de files d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, dels més sol·licitats per fer-s’hi una fotografia.
L’ofrena va desenvolupar-se sense incidents, i només es va veure alterada per la tímida xiulada a Unió i, sobretot, per l’escridassada a Plataforma per Catalunya. Tot i que ja fa anys que el públic se situa lluny de l’estàtua, els crits de “Fora feixistes dels nostres barris” es van sentir amb contundència quan la direcció del partit xenòfob feia l’ofrena.
“L’última Diada autonòmica”
Els representants independentistes van reivindicar el caràcter transversal de la Diada. “No importa ni l’origen, ni les arrels culturals. El que importa és el futur i l’anhel d’una Catalunya millor”, va expressar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va fer una crida a defensar “el dret i la llibertat de les institucions” catalanes. El cert és que la pluralitat d’opinions va quedar palesa en els parlaments posteriors. Mentre que per a Oriol Junqueras, vicepresident del Govern i líder d’ERC, la d’ahir va ser “l’última Diada abans de la independència”, el líder del PSC, Miquel Iceta, defensava la reforma federal de la Constitució i acusava el Govern de “desconnectar de la realitat catalana” tirant endavant un full de ruta “condemnat al fracàs”. La portaveu del PDC, Marta Pascal, va demanar no fer del referèndum una “disputa entre partits”, i el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, va insistir en la idea que sigui “acordat i pactat”.
On sí que hi va haver unanimitat va ser a l’hora de condemnar les declaracions de Margallo. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar-ne la dimissió i va titllar les paraules d’“inoportunes, faltades d’ètica i profundament antidemocràtiques”. “La frivolitat de Margallo arriba a límits insospitats”, va afirmar Marta Pascal.
Marxa de l’esquerra independentista
La tradicional manifestació de l’esquerra independentista pel centre de Barcelona va reunir a la tarda unes 2.300 persones, segons l’Ajuntament, i 5.000 segons els organitzadors. La marxa va comptar amb la participació de les diputades de la CUP Gabriela Serra i Anna Gabriel. Segons Gabriel, la mobilització convocada per la CUP, Endavant, Alerta Solidària, la Coordinadora Obrera Sindical i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans demostra que l’esquerra anticapitalista pensa que la independència “s’ha de guanyar al carrer i no només des de les institucions”. Durant la manifestació es van sentir proclames a favor de la desobediència a l’Estat, el referèndum unilateral, els presos polítics i els refugiats, i es va cremar una bandera espanyola, una d’europea i un fragment de la Constitució.