La Diada de Catalunya, pas a pas
Les xifres d'assistents a la manifestació, segons el govern espanyol
La Delegació del govern espanyol ha Catalunya ha donat, com cada any, la seva xifra de participació en la manifestació de la Diada. Segons aquest càlcul, un total de 370.000 persones haurien participat en la mobilització: 190.000 a Barcelona, 50.000 a Tarragona, 30.000 a Lleida, 60.000 a Salt i 40.000 a Berga.
"No dubteu a posar les urnes"
540.000 persones a Barcelona, entre 200.000 i 135.000 a Salt, entre 110.000 i 50.000 a Tarragona, 60.000 a Berga, entre 117.000 i 30.000 a Lleida… Novament, un èxit. Multitudinari, festiu, indiscutible. Entre un milió i les 800.000 persones. Els cinc escenaris que aquest any han centrat els actes que l' Assemblea Nacional i Òmnium Cultural havien escollit per a la manifestació de l'Onze de Setembre s'han omplert d'una multitud cívica i decidida.
Una multitud protagonista d'una Diada innovadora, descentralitzada per primera vegada, que ha fet recórrer la reivindicació per cinc ciutats del país. El tret de sortida s'ha donat a les 17.14 hores, com ja és tradició, a Lleida. A partir d'aquí, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona s'han unit a la manifestació, una protesta en forma de batec de cor presidida un cop més per un to festiu però amb una reivindicació clara, expressada pel president de l'ANC, Jordi Sànchez, que ha demanat als polítics valentia per tirar endavant el procés. " No dubteu a posar les urnes", ha dit entre l'entusiasme de les desenes de milers de persones que omplien el passeig de Sant Joan, a la capital.
Tant l'ANC com Òmnium han ofert a les institucions el suport per desobeir l'Estat i culminar el procés cap a la independència, el dia en què el president Puigdemont ha avançat que proposarà al govern espanyol la convocatòria d'un referèndum i ha anunciat la seva voluntat de convocar eleccions abans de la Diada del 2017. Llegeix la crònica d'Isidre Estévez.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Sr. Rajoy, tractarà tota aquesta gent com si fossin delinqüents?"
Antoni Bassas fa una anàlisi de la Diada 2016 des del Passeig de Sant Joan de Barcelona un cop finalitzada la manifestació. En aquesta Diada es pregunta si Rajoy continuarà tractant els catalans com a delinqüents."El carrer ja no pot acumular més força, és hora de fer un pensament". Bassas apunta que el moviment independentista és el moviment social, pacífic i democràtic amb més mobilització i demana que Catalunya hi doni resposta.
Entre 1 milió i 800.000 persones han assistit a la Diada descentralitzada
Entre 1.027.000 i 81.000 persones han assistit a la Diada descentralitzada, segons els càlculs de les policies locals i els organitzadors.
A Barcelona, la Guàrdia Urbana ha xifrat en 540.000 els assistents a la manifestació del passeig de Sant Joan.
A Lleida, l'ANC ha donat una xifra pròpia: 117.000. La policia local situa la xifra entre els 25.000 i els 30.000 assistents.
La policia local de Berga i els organitzadors han xifrat els assistents en 60.000 persones.
A Tarragona, l'ANC parla de 110.000 assistents. La policia local ho rebaixa a 50.000.
A Salt, els organitzadors han xifrat els assistents en 200.000 persones. La policia local ho rebaixa a 135.000.
Com cada any, Solidaritat Civil Catalana ha fet un càlcul propi: 292.000 assistents.
Quanta gent ha assistit a les últimes diades?
Onze de Setembre 2012: 1,5 milions
Les estimacions d'assistència fluctuen entre els 1,5 milions que va xifrar la Guàrdia Urbana i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acte. Més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya va rebaixar el càlcul a 600.000 persones.
Via Catalana 2013: 1,6 milions
Segons els càlculs del Departament d'Interior, 1,6 milions de manifestants van participar en la Via Catalana, la cadena humana que va recórrer Catalunya de nord a sud. D'aquests 1,6 milions, 500.000 persones eren a la ciutat de Barcelona.
V de la Diagonal 2014: 1,8 milions
1,8 milions van participar a la V que va omplir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona, segons el càlculs de la Guàrdia Urbana. La Delegació del govern espanyol a Catalunya va rebaixar la xifra a una forquilla d'entre 470.000 i 520.000 persones.
Via Lliure de la Meridiana 2015: 1,4 milions
La Guàrdia Urbana va calcular 1,4 milions d'assistents a la Via Lliure de la Meridiana. Per fer el càlcul, la policia local va tenir en compte 23 punts d'observació entre les 17 i les 17,30 hores. L'àrea analitzada va ocupar 344.000 metres quadrats del tronc central de la Meridiana i dels trams laterals i transversals. La xifra final és el resultat de multiplicar un màxim de quatre persones per metre quadrat.
"Un referèndum, la millor opció per al president català", l'11-S a la premsa internacional
La premsa internacional ha tornat a posar els ulls a Catalunya aquest 11 de setembre i s'ha fixat en el calendari del procés. Llegeix aquí el recull de premsa.
540.000 assistents a la manifestació de Barcelona, segons la Guàrdia Urbana
La Guàrdia Urbana xifra en 540.000 els assistents a la manifestació de Barcelona. A Lleida, l'ANC ha donat una xifra pròpia: 117.000. La policia local ho rebaixa fins als 60.000 assistents. La policia local de Berga ha xifrat els assistents en 60.000 persones. A Tarragona, l'ANC parla de 110.000 assistents.
Forcadell: "No contemplo la inhabilitació"
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també en directe a TV3, ha evitat dibuixar cap escenari de desobediència si la justícia espanyola l'inhabilita. "No contemplo la inhabilitació", ha afirmat.
Puigdemont: "El clam s'ha sentit a tot Espanya"
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en declaracions a TV3 ha dit que el clam de la mobilització de la Diada "s'ha sentit a tot Espanya". "Catalunya ha respost amb una sola veu. Calia que hi hagués aquesta mobilització i la resposta no només la sentim internament. S’ha sentit a tot Espanya. Aquesta resposta, aquesta empenta que demanàvem avui hi ha sigut".
Tal com ha fet aquest migdia davant els corresponsals de la premsa estrangera, Puigdemont ha dit que aprofitarà la seva intervenció en el debat de la qüestió de confiança del 28 de setembre al Parlament per plantejar a l'Estat una proposta de referèndum a Catalunya. "Insistirem tantes vegades com faci falta que hi hagi la possibilitat de fer el que va fer el Regne Unit amb Escòcia", ha dit.
Puigdemont, que ha assistit al batec a Salt, ha demanat a l'Estat que doni una resposta "política i no judicial" a la demanda que es fa des de Catalunya. "Haurien d'entendre després de cinc anys de mobilitzacions extraordinàries a Catalunya que el que hi ha té molt de fonament, raó i és molt transversal com hem demostrat avui", ha valorat. Puigdemont ha participat de la manifestació acompanyat, entre d'altres, dels consellers Santi Vila i Dolors Bassa.
Tarragona clama la independència pel 'progrés' i la 'dignitat econòmica i humana'
Amb el mediàtic Fermí Fernàndez com a mestre de cerimònies, la Rambla Nova de Tarragona ha estat un clam a favor de la independència de Catalunya. Els deu trams, corresponents a les deu comarques tarragonines, estaven plens a vessar, amb pancartes que a banda de la independència feien referència als llocs d’origen dels participants.
A la Rambla Nova de Tarragona, des del Balcó del Mediterrani a la plaça Imperial Tarraco, era molt difícil trobar un espai lliure. Unes 40.000 persones s’hi havien inscrit, però les primeres valoracions dels organitzadors estimen que la xifra de participants podria ser el doble. El manifest a Tarragona l’ha llegit al voltant de dos quarts de sis de la tarda el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs, que ha cridat consignes en favor del ‘progrés’ –que era el concepte associat a la concentració de Tarragona- i de la ‘dignitat econòmica i humana’. Tomàs ha parlat de la necessitat que la república catalana sigui una garantia perquè el país es consolidi com a ‘pol econòmic i logístic al sud d’Europa’, amb la ‘indústria’ i el ‘desenvolupament econòmic’ com a motors. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre va aprofitar també per deixar anar missatges en contra del transvasament del riu. Informa Dani Revenga.
Salt reivindica Catalunya com "un país acollidor, fraternal i defensor dels drets humans"
Prop de 60.000 persones han omplert el passeig dels Països Catalans de Salt en la mobilització més multitudinària de la història a les comarques gironines, que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. "Som i serem un poble d'acollida. Estem a punt", ha assegurat el cantant Gerard Quintana en la lectura d'un manifest en què ha destacat que Catalunya té "arrels democràtiques profundes que desitgem projectar al futur". "Serem un país acollidor, fraternal i defensor dels drets humans", ha llegit Quintana, molt aplaudit per les persones que omplien els sis trams de Salt. Crònica de Josep Pastells.
Berga clama la república
Berga feia dies que prometia ser un clam i ha complert amb escreix. Milers de persones han començat a omplir els seus carrers amb hores d'antel·lació i els trams del passeig de la Pau han fet el ple tot just tocades les 17 hores. L'alcaldessa de la ciutat, Montse Venturós, ha constatat just abans del batec central que Berga -acostumada a gestionar grans aglomeracions- ha viscut i superat aquest diumenge un dels seus majors "reptes". Crònica de Pilar Màrquez.
Lleida dóna el tret de sortida a la celebració més descentralitzada de la Diada
Puntual com un clau, la Seu Vella de Lleida ha donat el tret de sortida a la celebració més descentralitzada de la Diada. El seu inici simbòlic per a tot Catalunya ha estat amb el repic de les seves campanes a les 17.14 hores, subratllant el protagonisme que aquest any té Ponent en la Diada, després de quatre anys de desplaçaments massius amb autocar per participar en els actes a Barcelona i Tarragona. Unes 60.000 persones, segons els Mossos, i fins a 117.000 segons l'ANC, han col·lapsat el parc de la canalització del Segre i han seguit atentament l’acte amb crits constants reclamant “ independència”, guarnits amb samarretes blanques i estelades de formes molt diferents, enmig d’un ambient festiu. N’hi ha de vistoses a tall de capa, pintades a la cara i moltes fent de para-sol ja que la calor s’ha sumat a la festa, que ha comptat amb actuacions castelleres. Algunes samarretes també estaven customitzades com la de la Vanesa de Corbins que explica clarament que a Ponent “catxem”. Crònica de Mònica Mombiela.
L'Onze de Setembre torna a col·lapsar Barcelona
Amb l'eslògan "Endavant República Catalana" més de 200.000 persones -probablement més del doble, aquesta només és una de les últimes xifres del registre d'inscripcions- s'han concentrat aquesta tarda entre el passeig Lluís Companys de Barcelona i el passeig de Sant Joan, plens a vessar i amb alguns trams on es fa gairebé impossible avançar. Cap a dos quarts i cinc de sis Barcelona ha agafat el relleu del punt culminant de la protesta a Tarragona, un relleu que ha començat a Lleida a les 17.14, amb el repic de campanes de la Seu. Crònica d'Enric Borràs i Mireia Esteve.
Amb els parlaments dels presidents de l'ANC i Òmnium acaba l'acte de la Diada. Tancarà la mobilització el cant d'Els Segadors.
Jordi Sànchez fa una crida a la unitat sobiranista i reclama "determinació" al Govern i al Parlament
El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha fet una contundent crida a la unitat sobiranista per "guanyar" la República Catalana en el seu discurs dalt l'escenari del passeig Lluís Companys. "Quan hem anat units és quan més por fem als que ens volen fracturats i dividits", ha dit, i ha demanat als representants independentistes: "Aturem-nos, reconeixem-nos en la diferència. Això és la unitat".
A banda de la unitat, Sànchez també ha reclamat "determinació" als polítics, a qui ha recordat que el procés "només pot acabar bé si acaba a les urnes". Encara que ha dit que no dubta que els representants "sabran decidir el com i el quan", Sànchez ha dit que "tothom acceptarà el resultat d'un referèndum per la independència". "No dubteu de posar les urnes", ha cridat el líder de l'ANC, perquè votar és "el llenguatge que el món democràtic entèn". "No us fallarem, i sabem que no ens fallareu", ha sentenciat.
Sànchez ha defensat el paper de les institucions catalanes, des de la feina de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, al regidor de la CUP de Vic Joan Coma, investigat per sedició. "Estem legitimats per donar suport als representants polítics que són víctimes de l'acció dels tribunals", ha dit, i ha afirmat que la societat civil independentista "no acceptarà cap inhabilitació".
De fet, s'ha dirigit expressament a Forcadell per dir-li entre els aplaudiments dels participants: "Si el TC té l'atreviment d'inhabilitat-la, torni a entrar al Saló de Plens per donar continuïtat a la feina del Parlament". Informa Laia Vicens.
"Si aconseguim mobilitzar, això és absolutament imparable": els polítics a la Diada
La presència de polítics a la mobilització de l'ANC i Òmnium ha sigut aquest any més nombrosa que mai, amb la participació dels 'comuns', del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de l'expresident Artur Mas, que els 11-S anteriors no s'havia manifestat per mantenir el seu paper institucional. Us oferim un recull de les seves declaracions.
Jordi Cuixart: "Mai, mai ens dividiran!"
Els sobiranistes ni estan cansats, ni dividits, ni es rendiran. Ho ha assegurat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. "Que ningú no s'atreveixi a dubtar mai més del poble de Catalunya!", ha dit a l'acte de l'Onze de Setembre a Barcelona. "Certament un altre dia històric, però volem deixar enrere els dies històrics i començar escriure el dia a dia de la República catalana que aviat arribarà", ha afegit. I ha criticat les institucions espanyoles que "ataquen sistemàticament" la democràcia catalana. En aquest mateix sentit també ha volgut recordar els processos judicials contra el sobiranisme polític: "Carme, Artur, Joana, Irene, Francesc, Montse ... No esteu sols, si us ataquen a vosaltres ataquen a tot un poble, no us fallarem!".
"Avui som aquí per dir una vegada més que no anem contra ningú, que ens escolti el món sencer: la nostra causa és la llibertat, el nostre anhel és un futur millor pels nostres fills" ha assegurat Cuixart, i ha afegit: "és així de clar, quins pares no ho voldrien?". Ha reclamat també la sanitat catalana, l'escola catalana, que les inversions es compleixin i defensar un país amb lloc per als refugiats. També ha recordat la manifestació històrica de fa fa 40 anys: "tenim memòria. Nosaltres som els fills de l’Assemblea de Catalunya, i del Sant Boi del 1976, del 'tots fem un sol poble' de Paco Candel. Som els fills dels obrers, dels botiguers, dels intel∙lectuals, dels empresaris, dels funcionaris... I compartim en la mateixa lluita, mai, mai ens dividiran".
"Perquè el país avança quan ho fem junts", ha insistit Cuixart. I, en anglès, francès i castellà ha afegit: "Una altra vegada milers de catalans de tots els orígens clamen junts que això és tot una qüestió de democràcia". Als "pobles germans" d'Europa i la mediterrània els ha dit que "la nostra és la República de la fraternitat". També ha recordat els altres territoris dels Països Catalans: "Nno us deixarem sols, sabem que la nació que ens agermana ens fa iguals en la diferencia, units en plena llibertat, hi som, compteu amb nosaltres".
"Serenor i fermesa davant dels moments difícils que vindran. Seguim treballant més que mai per la democràcia i la llibertat. Estiguem preparats: haurem de sortir al carrer tantes vegades com faci falta", ha rematat Cuixart, i ha acabat: "Seguirem lluitant, perquè sabem que sense lluita no hi ha conquesta. Visca la terra, visca els Països Catalans, visca Catalunya!". Informa Enric Borràs
L'actriu Anna Bertran acomiada l'acte amb un record a Muriel Casals: "Moltíssimes gràcies Muriel, allà on siguis"
Una multitud festiva i decidida, "a punt" per a la independència
Els cinc escenaris que aquest any centren els actes que l’Assemblea Nacional i Òmnium Cultural han escollit per a la manifestació de l’Onze de Setembre són plens a vessar d'una multitud cívica i decidida. Una multitud protagonista d'una Diada novedosa, descentralitzada per primera vegada, que ha fet recórrer la reivindicació per cinc ciutats del país. El tret de sortida s'ha donat a les 17.14, com ja és tradició, i ho ha fet a Lleida. A partir d’aquí, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona s’han unit a la manifestació, una protesta en forma de batec de cor presidida un cop més per un to festiu. I per una idea, som "a punt". Llegeix la crònica.