La urgència del turisme responsable
El nou model turístic de país planteja mecanismes per afavorir la desconcentració i la desestacionalització dels visitants. En un escenari de canvi climàtic, l’aposta per un turisme respectuós i conscient del territori que visita es fa imprescindible
L’any 2023 van arribar a Catalunya 18 milions de turistes estrangers, procedents principalment de França, el Regne Unit i els Estats Units, els quals es van gastar un total de 21.248 milions d’euros (209 € per persona i dia), segons dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, Idescat, a partir de l’estadística de moviments turístics en frontera (Frontur) i l’Enquesta de despesa turística de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La xifra de gairebé 20 milions de turistes estrangers anuals suposa un topall que el sector no pretén superar, sinó gestionar amb deteniment per millorar el seu impacte sobre el territori: "Hi ha unanimitat en el fet que hem tocat sostre", admet José Antonio Donaire, geògraf i professor de Turisme de la Universitat de Girona (UdG). "Aquest sostre implica estabilitzar l’oferta i distribuir la demanda tant espacialment com temporalment. La clau també demana abandonar a poc a poc la valoració d’una temporada estrictament a partir del nombre de les arribades, i incorporar nous indicadors, com la distribució territorial i temporal, l’estada mitjana o la qualitat del mercat de treball. El nombre de visitants és un input més d’un quadre de comandament que hem de crear i que ens ajudarà a fer una valoració molt més complexa".
Aconseguir, doncs, distribuir el turisme al llarg de tot l’any i arreu del país, per evitar la congestió en temporada alta en determinades zones urbanes i de costa, és un dels objectius del nou full de ruta del model turístic català, que té un punt de partida important en la signatura del Compromís Nacional per un Turisme Responsable, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Els 180 agents públics i privats signants del document, coordinat pel professor Donaire, ja treballen per portar a terme un "model ambientalment responsable, socialment just, territorialment equilibrat i reconnectat amb els elements identitaris del país". La voluntat és que el visitant arribi atret pels "productes vinculats al territori, el coneixement o la identitat", tal com especifica el titular de turisme de la UdG.
El potencial del turisme actiu
Precisament una de les modalitats que contribueixen a desestacionalitzar i desconcentrar el turisme i que ha crescut notablement des de la pandèmia de la covid-19 és la que es basa en experiències a l’aire lliure i en contacte amb la natura. L’anomenat turisme actiu preveu un ascens important de la demanda els pròxims anys gràcies a factors com la personalització del servei, la baixa massificació i sobretot l’entorn natural on es desenvolupa, vinculat a criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient. La demarcació de Lleida, destinació puntera en turisme actiu, està assolint quotes d’ocupació cada vegada més elevades en mesos com el juliol i el setembre, i aconsegueix esponjar el pic de l’agost, tal com afirma el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juli Alegre, que recorda la voluntat de la demarcació d’esdevenir referent en turisme responsable: "El nostre pla estratègic fixa com a objectiu fer de Lleida una destinació de turisme sostenible i regeneratiu. Totes les accions que desenvolupem en l’àmbit promocional van encarrilades a cercar aquest turisme individual i familiar, fugint del turisme massiu i dels turoperadors".
El reclam d’activitats esportives que afavoreixin fluxos de turisme a zones dels Pirineus, el prelitoral o el litoral català cal fer-se, però amb criteris de "racionalitat i adaptació al territori", tal com alerta el professor Donaire, si es volen evitar conflictes amb els mateixos residents: "Si la desconcentració implica enviar grans contingents de turistes de la zona litoral a espais que no estan preparats per assumir-los, com les Borges Blanques en el seu moment, determinats espais dels Pirineus o el cicloturisme a Girona, ens equivoquem. Hem de fer aquesta desconcentració amb criteris de capacitat de càrrega".
No hi ha pla B
Tot i l'alleujament de les pluges dels últims mesos, gairebé 500 municipis catalans continuen en excepcionalitat per sequera, segons indicadors de l’Agència Catalana de l’Aigua, que ubiquen l’estat de les conques internes a les portes de l’estiu a poc més del 32% de la seva capacitat. La urgència d’un turisme responsable implica també comunicar molt bé al visitant l’estat de sequera que pateix el país, sense que renunciï al seu confort: "Necessitem explicar al visitant que vivim en una zona àrida i que els períodes de sequera seran més importants. Ja fa anys que ho fem, però hi ha més elements que hem de saber explicar, des del consum hídric dels productes que consumeixen (no és el mateix consumir un tall de carn que un plat de fesols), fins als criteris de neteja, l’ús de les piscines o la tipologia dels jardins [...], perquè ells també participin en aquest projecte de reducció de consum hídric, energètic, de sostenibilitat i de reducció de les emissions", apunta José Antonio Donaire.
El Compromís per un Turisme Responsable estableix mesures perquè l’any 2035 el turisme que arribi a Catalunya consumeixi la mateixa energia o generi els mateixos residus que un resident. "Aquesta és la gran fita de país", defensa el professor Donaire, per a qui "l’únic escenari viable per al turisme de futur és el turisme responsable", segons conclou.
