Octavi Bono: “Amb el turisme interior no en tenim prou. L’arribada del mercat internacional és clau”

El sector turístic afronta una temporada decisiva per remuntar després de la pandèmia. En parlem amb Octavi Bono, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Venim d’un any molt negre que ha tocat de ple el sector turístic de casa nostra. Quin escenari preveu per a aquest estiu i quins factors creu que seran claus per a la seva recuperació?

— El 2020 va ser un any extraordinàriament difícil, en el qual l’activitat en nombre de pernoctacions va caure un 68%. La nostra previsió és que tindrem un exercici amb un comportament més bo gràcies a dos factors: d’una banda, tenim la vacuna, fet que ens permet tant aquí com als mercats d’origen anar-nos acostant a condicions de normalitat; i, de l’altra, això ens permetrà recuperar els mercats internacionals que l’any passat van estar absents, exceptuant el cas de França. Caldrà veure si en aquest conjunt tan divers que és Catalunya a alguna realitat, com els entorns urbans, li costarà una mica més.

L’estiu passat part del sector turístic, sobretot allotjament de muntanya i de platja, poc massificat i destinat al turisme interior, va poder salvar part de la temporada. ¿Aquest estiu també dependrem en gran mesura del turisme interior?

— És cert que en relació a la xifra d’una reducció del 68% en algunes zones de l’interior, al Pirineu, i en alguns espais del litoral com les Terres de l’Ebre hi va haver un comportament més bo en comparació a la mitjana catalana, però això no vol dir que tinguessin un bon comportament. No podem comptar només amb el que pugui passar en aquesta part de l’oferta, que en el conjunt global és relativament petita. És cert que van tenir un comportament més bo, però això no explica que per a ells fos un exercici positiu. I malgrat que el mercat català va tenir un molt bon comportament (durant el mes d’agost les pernoctacions dels catalans a Catalunya van créixer un 13% en relació al 2019), amb això no en tenim prou. La necessitat de recuperar mercats internacionals és clau.

De què dependrà l’arribada del turisme estranger i de quins països creu que vindran turistes si finalment acaben optant per la nostra destinació?

— Hi ha un element molt important, i és que les condicions de caràcter sanitari tendeixin a la millora d’una manera notable tant aquí com als mercats d’origen. Aquí, perquè ens convé ser etiquetats com un espai segur des de la perspectiva de fora, i als mercats d’origen perquè això ens permetrà enllaçar-nos amb ells. En aquest sentit, el passaport sanitari és un element molt important. És en el context de la UE on trobem set dels deu principals mercats emissors cap a Catalunya. Caldrà veure la singularitat del Regne Unit, que per a nosaltres és un mercat molt important, per veure si hi podrem establir algun acord com a país tercer.

¿La por encara serà un factor determinant?

— La idea de la seguretat és un atribut rellevant. Abans ja ho era, segurament associat al voltant de la idea de la violència, i ara la seguretat passa més per aquests aspectes vinculats a la percepció d’espai segur vinculat a qüestions sanitàries. Prenc com a referència l’evolució de les societats a nivell local, on s’intenta mantenir la normalitat, amb totes les mesures d’higiene i sanitàries, però on el comportament no està afectat per la por sinó que s’assembla al que ja teníem. Veiem una capacitat d’assumpció d’aquests escenaris per part de la ciutadania que ens explica que l’acostament a la normalitat serà força intens.

¿El certificat verd impulsat per la UE serà una realitat aquest estiu? ¿Es demanarà a tots els turistes que arribin per mar, terra o aire?

— Nosaltres el necessitem moltíssim, la Comissió Europea s’ha compromès a fer que estigui operatiu a mitjans del mes de juny. Insisteixo que dels deu principals països emissors a Catalunya, set formen part d’aquest espai, i sí, el certificat s’haurà de demanar a tots els que ens vulguin visitar, arribin per la via que arribin.

¿Temen un possible augment de casos arran de la temporada turística?

— No... Creiem que el que vam veure per Setmana Santa és una bona prova. No vam veure un impuls dels indicadors de la pandèmia en sentit negatiu i si fem les coses com les vam fer no té per què produir-se. Cal mantenir les mesures d’higiene, distància, mascareta, etc. A més, en paral·lel, portarem en marxa un altre cop un servei que hem anomenat hotels refugi que serveix per acollir les persones que, en cas que s’encomanessin de la malaltia a casa nostra, tinguin un espai per poder-se allotjar, al marge del seu allotjament principal. Això permetrà un desenvolupament normal dels establiments turístics operatius i, d’altra banda, que aquests visitants tinguin un servei que els faciliti l’acompanyament durant els dies que sigui necessari.

Com es mostra Catalunya a Europa i al món com a destinació segura?

— Aquesta és una pregunta important. No és només el que ens passa, sinó també com som percebuts. Ens afecten les dues coses: fets i percepcions. Per exemple, el Regne Unit ens ha etiquetat d’una determinada manera que condicionarà molt les possibilitats que els seus habitants viatgin a Espanya. Això està associat als fets. Però des de la perspectiva de les percepcions tenim el convenciment i la seguretat que som percebuts com un espai turístic. Quan analitzem a través de tècniques d’anàlisi d’interpretació de llenguatge natural quina és la percepció de seguretat que projectem segons els comentaris que els usuaris de les xarxes fan de Catalunya, veiem que el 88% ens descriuen com un espai segur. I això ho tenim molt present. Ens convé ser percebuts com un lloc segur i, d’altra banda, que els indicadors que de manera objectiva expressen la situació de la pandèmia al país, a Catalunya i a Espanya, permetin que coses com les que passen amb el Regne Unit no ens passin.

Quines mesures ha iniciat la Generalitat per a la captació de turisme aquest estiu?

— Hem impulsat un programa força intens, format per 30 accions amb instruments diferents que ens acosten a 19 països, i on hem invertit 6,2 milions d’euros des d’ara fins a final d’any. Singularment en aquest paquet de 30 accions n’hi ha una d’important, que és la campanya de publicitat que es desplega de manera coordinada amb el suport de les diputacions i l’Aran, amb una inversió total de 3,5 milions d’euros i que ens permetrà insistir a Catalunya, l’estat espanyol, França, el Regne Unit, el Benelux i Alemanya.

¿La pandèmia ha fet palès que el turisme de sol i platja ha quedat obsolet i que cal optar per un altre model? Què passarà amb el sector hoteler de grans cadenes ubicades a clàssiques destinacions del litoral català?

— No, no ha quedat obsolet, però no aquí, sinó arreu del món. Segueix sent una de les motivacions principals a nivell mundial que hi ha al darrere del moviment de turistes. És un producte dinàmic que té vitalitat i que la seguirà tenint. Hi ha hagut una certa tendència a intentar estigmatitzar aquesta realitat. El turisme del litoral l’hem d’interpretar com un element que no és banal, associat a la idea del descans, de treure velocitat al rellotge, de recuperar temps per a la família, els amics, la parella... I amb aquest tipus d’expectatives, l'única cosa que hi trobem és això, que és un producte desitjat i viu i que ho seguirà sent. I les grans destinacions del litoral a Catalunya han fet un exercici d’adaptació importantíssim els últims anys de millora de la seva oferta. En la mesura que la mobilitat dels mercats internacionals, amb els quals sovint s’alimenten, pugui anar recuperant-se veuran garantida la seva activitat. Hi haurà ajustos associats a la sostenibilitat i que els mateixos escenaris postcovid obligaran, però el seguirem veient com un element que configura el cartipàs de les propostes del sistema turístic català de manera principal i amb una enorme vitalitat.

El turisme de muntanya, cases rurals, càmpings, caravàning... tornarà a ser l'opció predilecta per passar les vacances?

— Serà una opció desitjada, segur, però identifiquem un escenari més plural, perquè, en la mesura que ens anem acostant a dinàmiques que van en la direcció de la normalització de l’activitat, productes als quals els va costar molt activar-se l’any passat sobretot en determinades zones del litoral o en relació al turisme urbà ho aniran fent. Les propostes seran més plurals i els actors també seran més diversos. Segurament en aquests primers mesos els que veurem encara patint i amb més dificultats per anar-se reincorporant a un nivell d’activitat desitjat seran les propostes de caràcter urbà.

Començarem a viatjar a l’estranger aquest estiu?

— Segurament. En un entorn en què la mobilitat a la UE s’articula per ser més afavorida, veurem que els catalans tenen més opcions de les que havien tingut l’any passat.