Referents en turisme esportiu

Catalunya és des de fa temps una destinació preferent tant per als esportistes d'elit com per als aficionats. A aquest fet hi contribueix, tal com diu Ana Bastida, brand manager de Turisme Esportiu de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), “un clima ideal per fer esport a l'aire lliure tot l'any; una situació geogràfica que permet la pràctica de tot tipus d'esports, des de nàutics fins als d'alta muntanya, passant pels que es fan en instal·lacions esportives, i també la capacitat d'organitzar grans esdeveniments esportius internacionals”.

Des que l’ACT va crear el 2003 la marca de Turisme Esportiu, es treballa per posicionar el país com a destinació ideal per a la pràctica esportiva en l’àmbit internacional. “Es posen en valor –subratlla Bastida– els avantatges competitius climàtics i naturals, la qualitat de l’oferta turística i les excel·lents instal·lacions esportives per captar estades d’entrenament i tornejos internacionals”. El treball, puntualitza, “també posa l’accent en promoure valors de l’esport com la igualtat, la inclusió, l’accessibilitat, la innovació i els hàbits de vida saludables”, la qual cosa els porta a donar suport “a les empreses i destinacions esportives catalanes per desenvolupar productes sostenibles de turisme esportiu 4D, que contribueixin a la desestacionalització de la temporada, a la desconcentració de les zones més turístiques, a la diversificació de l’oferta turística catalana i a la generació de més despesa”.

Dos tipus de viatge

Tal com puntualitza Bastida, els esportistes d’elit i els semiprofessionals acostumen a viatjar “amb l’equip, la federació o el club esportiu per a estades d’entrenament de durada variable i per assistir a campionats”. En aquests casos la logística del viatge “la decideix l'equip, la federació o el club, i ells acostumen a estar concentrats, per la qual cosa les activitats extres són força limitades”. En canvi, l’esportista aficionat viatja amb amics o en família, acostuma a organitzar-se directament el viatge i, a banda de la part esportiva, la combina amb altres activitats d’oci i gastronòmiques”.

Durant les seves estades, normalment fora de temporada turística, els primers busquen “una destinació amb bona climatologia, ben connectada i amb excel·lents equipaments esportius”. Uns equipaments que, a més, cal que compleixin la normativa vigent, disposin de franges horàries per als entrenaments i siguin a prop de l’allotjament. Els allotjaments, així mateix, assenyala Bastida, “han d’oferir àpats adaptats per als esportistes, ser flexibles en l’horari dels àpats, disposar de sala de reunions per a les sessions tècniques, gimnàs, spa...”. Al seu torn, per als esportistes aficionats i amateurs aquests requeriments són desitjables.

11 destinacions certificades

En els últims anys, l’ACT ha atorgat la marca de Turisme Esportiu a diversos municipis catalans: l’Hospitalet de Llobregat, Calella, Castelldefels, Santa Susanna, Girona, Lloret de Mar, Cambrils, Salou, Sort, Amposta i l’Ametlla de Mar. Sort, per exemple, està certificada en esports col·lectius i futbol, al marge de ser pol d’excel·lència en piragüisme d’aigües braves. Per a Pere Bascones, regidor de Turisme, Cultura i Comunicació del municipi, “la principal fortalesa és el riu Noguera Pallaresa, un dels millors per a la pràctica del piragüisme d’aigües braves”. I la clau va ser fa dècades: “La descoberta d’aquest espai per part d’estiuejants europeus, als anys 50 del segle passat, i l’organització de la primera competició d’aigües braves de l’Estat, el Ral·li Turístic Esportiu de la Noguera Pallaresa, el 1964, que encara es fa". I després, esclar, "el suport de la població i el desenvolupament d’equipaments i serveis turístics i esportius, públics i privats, durant dècades”.

La Noguera Pallaresa té instal·lacions per a la pràctica de totes les modalitats d’aigües braves: descens, eslàlom i estil lliure. Al Camp de Regates l’Aigüerola s’hi han organitzat dos campionats del món d’estil lliure, a més d’un campionat del món de descens i altres d’àmbit europeu i estatal.