Referent mundial en turisme enogastronòmic
La dieta mediterrània ja fa temps que és una de les més alabades del món. De fet, qui visita casa nostra sempre reserva alguna vetllada en clau gastronòmica. Els darrers anys, l’enoturisme i la possibilitat de fer maridatges, participar en processos d’obtenció i elaboració d’ingredients i plats típics de la regió també han agafat embranzida per posar en valor el territori on tot comença i per oferir una experiència enogastronòmica 360.
Un bon gruix de turistes ens visiten per descobrir la nostra gastronomia en primera persona. I no només a taula, sinó que també s’interessen per tot el procés d’obtenció de matèries primeres i posterior elaboració d’ingredients i plats. Catalunya captiva el visitant a través de l’estómac, però també dels cinc sentits, a través d’experiències que van des d’allotjar-se en hotels gastronòmics a maridar plats típics de casa nostra amb vins i caves de les 12 DO que aglutina el nostre país, passant per visitar un dels 300 cellers de vins i caves i les explotacions ramaderes o agrícoles o recórrer alguna de les nou rutes del vi que el ressegueixen, entre altres opcions.
L’enogastronomia ocupa un paper clau en l’oferta turística del país. Tant, que en els darrers temps s’ha potenciat des de tots els àmbits per tal que esdevingui un referent mundial, un objectiu al voltant del qual el departament d’Empresa i Treball ha articulat l’Estratègia de Turisme Enogastronòmic 2022-2027. El pla, que compta amb 26 actuacions i 7 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation, ha destinat 1,5 milions -inclosos en els 7 totals- a potenciar dues noves iniciatives que han d’ajudar a situar Catalunya com a regió europea de referència del turisme enogastronòmic. D’atributs per assolir la fita no en falten. I és que, apunta Marta Domènech, directora general de Turisme, Catalunya disposa “d'una cultura culinària que forma part de la nostra identitat com a país, amb una cuina basada en productes amb distinció europea DOP i IPG, que generen un dels principals mosaics agrícoles d'Europa”. A més, subratlla, “les sinergies entre la capacitat exportadora del vi i dels productes agroalimentaris amb la internacionalització de l’activitat turística ha permès millorar el posicionament de la marca Catalunya al món”. Domènech destaca que Catalunya és el territori de l'Estat amb més estrelles Michelin -54 restaurants i 70 estrelles- i, ara, també amb el millor restaurant del món a Barcelona”.
Les 4 D i les 4 S, sempre presents
L’objectiu del pla s’estructura al seu torn en quatre grans eixos: transició verda i sostenible, eficiència energètica, transició i competitivitat. Les actuacions que s’emmarquin en aquests eixos han de permetre estructurar una oferta de valor atractiva, competitiva i segmentada per tipus de públic i basada en el model 4 D (desestacionalització, diversificació, desconcentració i augment de la despesa) i 4 S (segura, saludable, singular i sostenible). I és que el turisme enogastronòmic, ressalta la directora general de Turisme, és un tipus de turisme “que contribueix a la desestacionalització i a la desconcentració i genera un 20% més de despesa a la destinació que un turista convencional”.
A l’hora d’explicar per què cal articular tant sí com no aquest desplegament en clau sostenible, Domènech assenyala: “Avui dia ja no s’entén el futur sense tenir en compte la sostenibilitat, ja sigui en el sector agroalimentari com el turístic”. Vivim en una societat que aspira a ser diferent, i això vol dir, insisteix, “que hem de ser capaços també de proposar un nou model turístic, basat en els criteris de responsabilitat, sostenibilitat i competitivitat del sector”. El Compromís Nacional per un Turisme Responsable, impulsat per la direcció general de Turisme, ho diu ben clar: el turisme català vol ser un sector estratègic del país en la lluita contra el canvi climàtic, en la descarbonització de l’economia, en la preservació de la biodiversitat, en l’eficiència energètica, en l’ús racional d’uns recursos cada vegada més escassos i en la reducció dels residus. “I el turisme enogastronòmic és el paradigma d’això que estem treballant”, destaca Domènech.
Destinació de qualitat per a l’'slow tourism'
En aquesta darrera ronda d’inversió, el Govern ha atorgat 500.000 euros a la Diputació de Lleida. L’objectiu és finançar l’actuació de la Ruta Enogastronòmica de la Vall de Sió, la qual transcorre per quinze municipis de la Noguera, l’Urgell i la Segarra. Un itinerari que, en paraules de Juli Alegre, director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, “posa en valor el patrimoni cultural i natural associat al riu Sió, situant la sostenibilitat com a pedra angular de la transformació del seu model turístic, impulsant la transformació verda i digital i millorant la competitivitat”. La ruta, que guarda indrets com la Ruta dels Castells del Sió o espais naturals com la Serra de Bellmunt-Almerana, esdevé “l’eix vertebrador que fa possible, a través de la col·laboració supramunicipal, posar en valor la riquesa natural, cultural i gastronòmica de les tres comarques”, afegeix Alegre.
La Noguera, l’Urgell i la Segarra disposen d’un ric patrimoni amb valor enogastronòmic, que va des dels paisatges agrícoles (que sumen 154.000 ha) fins a una oferta de productes de proximitat (209 productors adherits a la venda de proximitat) i ecològics (200 operadors ecològics), passant per un conjunt d’equipaments amb usos turístics vinculats a la producció agroalimentària. És el cas, destaca Alegre, “de cellers Costers del Sió, Mas de Colom, Castell del Remei, El Pastoret de la Segarra, Torrons Vicens-Museu del Torró i la Xocolata d’Agramunt, Torrons Félix, Xocolata Jolonch, Taller de Virginias, Celler Vall de Baldomar o l’Aubagueta (formatges ecològics)”. A parer d’Alegre, el desenvolupament del projecte posicionarà la zona, “de baixa densitat turística però amb molt de potencial, com una destinació de qualitat i excel·lència per a l’slow tourism”.
Cultura agrària del territori
L’altre milió i escaig d’aquesta darrera partida pressupostària prevista en l’estratègia ha anat a parar al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, per tal d’impulsar l’actuació de Can Comas: projecte agroturístic innovador i sostenible al Parc Agrari del Baix Llobregat, el qual, en paraules d’Helena Perxacs, gerent del consorci, “ajudarà a mostrar els valors i les funcions del parc agrari i del producte fresc que produeix la pagesia d’aquest territori, alhora que enfortirà els vincles amb els visitants d’aquest espai i la ciutadania en general”. Actualment, el parc agrari ja rep un bon nombre de visites anualment, locals, però també de diferents indrets d’Europa i d’altres països del món. En aquest sentit, el projecte finançat en el marc de l’Estratègia de Turisme Enogastronòmic 2022-2027 “acostarà els visitants a la cultura agrària del territori, al patrimoni cultural, social i gastronòmic d’aquest espai, per descobrir la singularitat i el valor del parc agrari”, puntualitza Perxacs.
El parc agrari, creat el 1998, es manté com una de les principals zones de producció hortícola de Catalunya, amb unes 300 explotacions agràries, les quals produeixen aproximadament 27.000 tones d’horta i 2.100 tones de fruita anualment. “Aquesta producció pot proveir de producte fresc un 12% de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona”, destaca Perxacs, que avança que els fons Next Generation de la UE serviran “per crear un centre de descoberta, que inclourà una exposició interactiva a Can Comas, un aparador de productes del parc i un equipament per fer degustacions de producte fresc; la promoció del producte fresc del parc, i la millora de l'ús públic, a través d’una proposta d’ordenació dels seus camins , bones pràctiques i la millora de la informació i senyalització”.
A principis d’any es van atorgar 2.379.588 euros per impulsar quatre projectes:
- A l’Ajuntament de Falset per a l'Espai Vi: centre d’inspiració enogastronòmica de Falset
- A l’Ajuntament de l'Ametlla de Mar per al Centre Enogastronòmic: espai cuina de mar
- A l’Ajuntament d’Aitona per a la iniciativa Fruiturisme: centre a cel obert i espai
- A l’Ajuntament de Palamós per a la proposta Aula Blava: vaixell interpretatiu de la cultura de la pesca