Escapades de tardor i d'hivern

Referent enogastronòmic dins i fora de les nostres fronteres

L’any 2016, Catalunya ja va ser designada Regió Europea de la Gastronomia. Ara, amb el seu nomenament com a Regió Mundial de la Gastronomia l’any 2025, el nostre país consolida un model turístic basat en una gastronomia que va molt més enllà del restaurant i proposa descobrir el territori i una producció alimentària local i singular.

Restaurant dels Hermanos Torres, guanyadors enguany d'una Estrella Michelin.
4 min

El passat mes de juny arribava la confirmació. L’any 2025, Catalunya serà Regió Mundial de la Gastronomia, i es convertirà en la primera regió europea que rep aquesta distinció. A l’hora de prendre la decisió, el jurat reunit per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme va valorar, entre altres aspectes, la dedicació i la professionalitat de les persones relacionades amb aquest àmbit, així com les ganes de progressar constantment. Va ressaltar també que “pocs llocs es poden comparar amb Catalunya, ja que té una cuina de primer nivell en què la fusió de sabors i l’excepcional primera matèria fan possible una experiència gastronòmica única”. Alhora, va destacar com els paisatges són “testimoni del compromís de les comarques catalanes amb la qualitat, la tradició, la sostenibilitat i la innovació”.

Treball conjunt i integrat

Matèries primeres d’una qualitat excel·lent, les 65 estrelles Michelin que aglutinen 52 dels nostres restaurants, una cinquantena d’hotels gastronòmics on gaudir d’un mos, 12 denominacions d’origen, més de 300 cellers per visitar i un gran nombre de municipis compromesos amb la producció agroalimentària que vetllen pel territori on arrenca el procés que, després, fa dels àpats a casa nostra una experiència única. Això és només part del llegat enogastronòmic català, que ha fet del nostre país un referent a nivell mundial.

En paraules del director de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, la designació del nostre país com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 “ajudarà a continuar amb la revolució gastronòmica que es va viure fa uns anys, però ara posant el focus en la innovació, l’agricultura regenerativa, l’economia circular, el paisatge i el patrimoni agroalimentari amb un model de governança que impliqui tots els actors de la cadena de valor”. Un treball “conjunt i integrat”, que “contribuirà a donar a conèixer el nostre sistema agroalimentari”, el qual esdevé cabdal en el full de ruta que planteja l’Estratègia de Turisme Enogastronòmic de Catalunya 2022-27. A parer de Ferrer, el repte més important perquè com a país traguem el màxim profit del nomenament de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia el 2025 és que “anem a una tot el sector, tant des del vessant públic com privat, teixint sinergies i complicitats per desplegar entre tots un pla d’accions per a l’any 2025 que comenci des d’ara mateix”.

Vincle entre gastronomia i territori

Preguntat sobre quina relació hi ha entre aquesta riquesa gastronòmica i el territori, el director de l’Agència Catalana de Turisme subratlla que “la diversitat de paisatges, un rebost inabastable, la saviesa artesana, la tradició i la determinació de tot un poble fan que la nostra gastronomia bategui en tots els racons del país”. Per això, prossegueix, “resseguir el país d’extrem a extrem és descobrir i entendre d’on sorgeixen uns aliments, uns productes i unes elaboracions úniques que són la base d’un receptari vast i profund, element imprescindible d’una cuina que ens parla d’on venim i de qui som”. Per això és tan important fer que el visitant conegui el territori i el vinculi amb els productes de cadascun i és que, matisa, “la gastronomia entesa globalment, en tota la seva cadena de valor, “és un fet cultural que ens fa únics com a país, que ens diferencia i que genera una experiència vital que roman en el record dels visitants”.

L’enoturisme que es pot fer al nostre país també il·lustra aquest vincle amb el territori i és que, per a Ferrer, “els vins catalans parlen de la gent que els ha fet créixer”. I també “de tradició, d’arquitectura, de cuina, de bonança, de crisi, de renaixement, de puixança i d’indústria, d’artesania, de qualitat, de paisatges recòndits, de nissagues centenàries, de pagesos i viticultors, temples modernistes, masos imponents i cellers d’avantguarda, de gastronomia popular i d’alta cuina, d’èpica, perseverança i valentia, de diversitat, d’experimentació, de sensibilitat i d’honestedat”. Amb l’enoturisme, afegeix, no només es poden entendre els vins que s’elaboren a casa nostra, “sinó també gaudir d’un oci de qualitat on, a més de sabors, textures i matisos inconfusibles, s’hi troba diversió, cultura, història, lleure i gastronomia”. Aperitius, vermuts i vins tranquils, caves, escumosos i ancestrals, misteles, rancis, vins bullits i licors, vins de nous i de bota, de pagès i de paratge, llargues criances, joves i monovarietals de raïms oblidats conformen un llegat únic.

Despesa 3,5 vegades superior

En aquest punt, no hem d’oblidar que el turista enogastronòmic fa una despesa 3,5 vegades superior a la mitjana. Es tracta d’un visitant que ens interessa perquè genera un 20% més de despesa a la destinació que un turista convencional i que, a més, viatja durant tot l’any. “I encara més significatiu –diu Ferrer–: és un turista interessat a conèixer diferents indrets del nostre país, així com tot el procés productiu, els productes de temporada i assistir a esdeveniments enogastronòmics, dels quals a l’hivern també se n’organitzen força”. A més, “el turisme enogastronòmic té un efecte multiplicador més enllà de dinamitzar la restauració i el comerç, ja que reforça la projecció internacional i el prestigi dels productes de referència, alhora que ofereix noves possibilitats als petits productors d’àmbit local i a l’alimentació artesanal”.

Properes passes

Gràcies a la distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia el 2025, el govern català destinarà nou milions d’euros per impulsar tota una sèrie d’iniciatives amb l’objectiu de posicionar el país com a referent mundial de l’enogastronomia. Entre altres destaquen la Setmana Internacional de la Regió Mundial de la Gastronomia, que tindrà lloc a les principals ciutats i països on hi ha delegacions del govern català, o l’Àpat Catalunya, un sopar multitudinari en algun espai públic emblemàtic de Barcelona a l’estil festa major, amb els plats i receptes més icòniques del país. Es treballarà també perquè la 9a convocatòria de la Conferència Mundial d'Enoturisme de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) se celebri a casa nostra, i tindrà lloc el Som Gastronomia Tour 2025, un seguit de presentacions als principals mercats emissors de turisme enogastronòmic a Catalunya, orientades a operadors, premsa i prescriptors, amb un component tecnològic i innovador.

L’apunt: en què consisteix la iniciativa?

La Regió Mundial de la Gastronomia és una iniciativa que impulsa l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT). Es tracta d’un títol que té com a finalitat destacar i promoure aquelles regions que contribueixen activament en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, posant en valor les diferents cultures alimentàries, l’educació per a la salut i la sostenibilitat i la innovació gastronòmiques. Un guardó, així mateix, que aporta credibilitat a les regions, ja que és atorgat per un jurat independent i internacional d’experts format per persones de diferents àmbits de competència com ara el turisme, la cultura, l’hostaleria i l’agricultura.

La novetat: Primera edició dels premis Bite i Mos

En el marc de les noves iniciatives que s’impulsaran per posar en valor Catalunya com a referent enogastronòmic, destaca la Gala Nacional de l’Enoturisme i la Gastronomia. Durant l’acte, que es va celebrar el passat 29 de juny –gairebé en paral·lel a la designació del nostre país com a Regió Mundial de la Gastronomia el 2025– al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), es va fer el lliurament de la primera edició dels premis Bite i Mos, uns premis que reconeixen el paper fonamental que tenen els creadors de continguts digitals enogastronòmics en el foment d’aquest tipus de turisme.

Dins la categoria Bite, el danès Peter Atzen va ser guardonat amb el premi best foodie, el nord-americà Tom Matthews va rebre el guardó best winefluencer i el brasiler Rafael Tonon va ser distingit amb el premi best food traveller. Pel que fa a la categoria Mos, el xef Nandu Jubany va ser premiat com a millor ambaixador, la xef Ada Parellada va rebre el premi a millor prescriptora de la cuina catalana, Ruth Troyano va ser guardonada amb el premi a millor prescriptora del vi i l’associació Dones del Mar va ser distingida amb el premi a millor col·lectiu.

stats