Receptes per obrir els ulls i caminar amb atenció

Un dels grans reptes del turisme responsable és el d’educar la gent perquè aprengui a relacionar-se amb el seu entorn d’una manera que redueixi la seva petjada. Jaume Bonaventura i Carles Claraco, autors de Les grans travesses de Catalunya (Triangle Books), són dos enamorats de la natura que han dedicat la seva vida a potenciar una manera de descobrir paradisos que no entra en contradicció amb la seva conservació. “Intentem que la gent obri els ulls i camini amb atenció. Cada persona té el seu ritme, però si camines amb atenció et relaciones d’una altra manera amb la natura i amb la història”, avança Bonaventura.

“El nostre objectiu era donar una idea de quin tipus de relació proposem amb la natura i la muntanya. Estic convençut que el turisme, per definició, és insostenible, perquè, quan es practica per molta gent, té uns costos molt grans. No podem continuar agafant dos o tres avions cada any o utilitzant el cotxe per anar a tor arreu. La pandèmia va connectar molta gent amb la natura i la muntanya. Molta d’aquesta gent no ha passat per un aprenentatge i necessita una orientació. La nostra pretensió és ensenyar-los a acostar-se a la muntanya i interpretar el que estan veient, tant pel que fa a la natura com al patrimoni”, assegura Bonaventura.

La consideració cap a l’entorn natural comença per la prevenció i la planificació. “Per minimitzar l’impacte, planificar cada sortida és essencial. ¿Portarem bosses de plàstics? Si en portem, ¿què en farem? ¿No seria millor portar carmanyoles? Si li demanem a un refugi que ens prepari menjar, portar carmanyoles pot ajudar-nos a no utilitzar plàstics. És una concepció responsable de relacionar-te amb el teu entorn”, resumeix Bonaventura.

“No queden racons del nostre entorn que no hagin tingut actuacions humanes, i quan et desplaces per la muntanya trobes mines, tales de boscos, espècies exòtiques que han estat introduïdes per l’home... La transformació que ha patit el nostre país és descoratjadora, especialment a les grans àrees metropolitanes. El canvi dels últims 50 anys supera, de llarg, l’impacte de tots els segles anteriors. Tot i que hem millorat en alguns aspectes, com la neteja dels rius, l’abocament de residus i el reciclatge, l’evolució no és positiva. L’entorn continua deteriorant-se i això és molt preocupant. La gent tenim les necessitats cobertes, però el preu que hem pagat i pagarem és insostenible. La realitat és crua”, certifica.

Fugir dels espais comuns és una prioritat. Fer-ho de manera responsable, una obligació. “La majoria de les travesses que presentem al nostre llibre fugen dels recorreguts habituals i passen per llocs d’alta muntanya, on la natura es manté relativament verge, o per llocs de la Catalunya interior, que estan allunyats del creixement urbanístic i industrial”, explica Bonaventura.

Les grans travesses de Catalunya està formada per dos volums que proposen deu recorreguts de manera molt minuciosa. “És una guia molt detallada i molt ben il·lustrada de tots els recorreguts. Inclou mapes esquemàtics, una eina imprescindible per conèixer l’entorn. A més, ofereix codis QR per afegir els tracks al mòbil o al GPS. Les introduccions expliquen el doble fons de la guia i estan plenes de consells. Molta gent no entén, per exemple, que sortir en grup és molt més lent i té més incidències que sortir sol o amb un acompanyant. Les sortides s’han de preparar per minimitzar el seu impacte”, aconsella Bonaventura. “El format de les travesses, circulars o lineals, que presentem ens permet conèixer molt prolongadament i amb profunditat paratges propers de gran interès natural i cultural. Podem endinsar-nos-hi durant jornades senceres i copsar-ne millor l’essència”, assegura Claraco.

Com fugir dels tòpics

La guia no només parla de natura, sinó que està esquitxada de molta història. “Posem fets culturals que massa sovint passen desapercebuts. La proposta s’allunya dels tòpics que s’han inventat un relat per potenciar el turisme, que sovint banalitza les coses amb relats comercials i publicitaris. Nosaltres proposem rutes que acosten l’Occitània i la Catalunya medieval i reviuen els seus itineraris de connexió. El catarisme està ple de tòpics que no són certs. No hi ha tresors o fortaleses càtars, és un invent que s’ha fet a posteriori, però la relació que va existir va ser molt intensa. L’esoterisme que l’ha envoltat no té cap base històrica. Bona part del patrimoni que teníem s’ha perdut”, lamenta Bonaventura.

Els autors han fet un esforç lingüístic molt important per posar els topònims en occità. “Hem buscat un assessorament per respectar la toponímia petita, que és molt complicada. Aquests dos llibres són el recull del material que he anat acumulant durant molts anys. Ens encanta trobar illes de dignitat dins d’un entorn ple de tants despropòsits”, diu Bonaventura, que primer va treballar com a editor i després com a assessor i consultor de temes relacionats amb el medi ambient, la natura, la cultura i el patrimoni.

“Cada travessa es pot fer amb entre 5 i 14 dies. Hi ha pernoctacions i, per tant, hi ha molta informació de com planificar-ho tot bé i fer les reserves amb temps. Si vas en grup, la previsió s’ha de fer amb temps. L’afluència ha crescut molt i et trobes gent de diferents països. Últimament em faig un fart de recollir mocadors de paper. No és que la gent els llenci expressament, sinó que cauen i, per tant, cal donar consells sobre on col·locar-los, al fons de la butxaca”, diu Bonaventura, que va estudiar geografia.

“Moltes de les travesses de la guia possibiliten fer itineraris i excursions diaris a la mida i anhels de cadascú gràcies als hostatges condicionats disponibles, molts dels quals aïllats i situats en indrets de gran bellesa. Trescar-hi durant el dia i dormir-hi, descansar-hi, a les nits”, afegeix Claraco.

Bonaventura es va dedicar a l’alpinisme i l’esquí de muntanya. “Són dues disciplines molt minoritàries i gairebé vaig tenir una vida de monjo”, diu fent broma. Mentre escrivia les guies, pensava en alguns dels seus familiars: “Hem pensat en la gent que comença. Alguns dels consells són obvis per a les persones amb experiència, però convé recordar-los per fer una bona planificació i no tenir ensurts. Les travesses no tenen perills objectius, més enllà de les circumstàncies del temps, que sempre ho poden complicar tot. Cada any hi ha accidents i gent que pateix desgràcies a la muntanya. Moltes d’aquestes incidències es produeixen per desconeixement de la muntanya. La clau és no sobrevalorar les capacitats de la gent ni menysprear les dificultats de la muntanya”.

Consells per a principiants

“Si no has fet mai una travessa, has de començar per una d’amable, que tingui una distància curta i que sigui fàcil d’accedir –aconsella Bonaventura, que coneix molt bé la realitat d’altres indrets d’arreu del món–. Tots els països que han volgut regular l’afluència a la muntanya és barrar el pas als cotxes i que la gent hagi de caminar. De vegades, mitja hora o tres quarts són suficients per tenir un efecte dissuasiu. Hi ha terrenys tous i delicats que s’han de protegir perquè no s’erosionin massivament”.

Cadascú gestiona les emocions a la seva manera, però alguns dels indrets que apareixen a la guia toquen la fibra. “Hi ha camins que quan els recorren et salten les llàgrimes. A més, depèn d’on et vingui la llum, cada vegada l’experiència és diferent. Caminar et convida a reflexionar sobre les generacions que ens van precedir, sobre com es vivia abans”, diu Bonaventura. “Al llarg del recorregut, el protagonisme el tenen els instants de silenci, de sol i de pluja, de fred i de calor, de brises i ventades, les sortides i les postes de sol, els sons dels animals amb qui compartim el territori temporalment, els pensaments i les converses”, afegeix Claraco.

Una de les claus és la d’adaptar la personalitat de cada persona a la manera de fer les travesses. “Jo he fet moltes travesses sol, però el problema que tens és que no pots anar compartint el que veus amb ningú. Quan vas en grup hi ha moments en què va parlant i d’altres en què et quedes una mica enrere i t’endinses en els teus pensaments”, reconeix Bonaventura.

Bonaventura no vol caure en el pessimisme, però no amaga la seva preocupació. “El nostre entorn és un paradís perquè la temperatura és sostenible i tenim mar i muntanya, però ara tinc una sensació de desassossec perquè estem perdent l’harmonia i moltes de les coses no tenen marxa enrere. Sovint he tingut el dilema de si explicar els llocs desconeguts perquè aleshores deixen de ser-ho, però crec que la millor manera és educar la gent perquè aprengui a relacionar-se amb la natura i la muntanya. Ja que ho fem, fem-ho bé”, conclou.

---

Les grans travesses de Catalunya

VOLUM 1

1. Carros de foc
2. Pass’Aran
3. La porta del cel
4. Cavalls del vent
5. Travessa dels tres refugis

El primer volum encara l’alta muntanya pirinenca. Els itineraris discorren pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per la Vall d’Aran, per l’Arieja (dins d’Occitània), pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, pel del Cadí-Moixeró i el massís del Pedraforca, i pels entorns dels camins romeus de la Vall de Núria, entre el Ripollès i el Conflent, dins dels espais del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i del Parc Natural Regional del Pirineu Català.

VOLUM 2

• 6. Camí dels bons homes
• 7. Camí de l’últim càtar
• 8. Ruta del Cister
• 9. Ruta dels refugis
• 10. Estels del sud

Al segon volum les rutes de motivació històrica prenen el protagonisme. Rememorant els càtars amb dos itineraris diferents es travessa Catalunya i el Pirineu per endinsar-se dins d’Occitània. De la mà del Cister es visiten els tres monestirs cistercencs de Catalunya. I acaba la selecció de recorreguts encarant-se cap al sud per recórrer les muntanyes de Prades i el Montsant i, passat l’Ebre, el massís dels Ports, tocant la franja de Ponent.

Font: Les 10 grans travesses de Catalunya. Llibre escrit per Carles Claraco i Jaume Bonaventura editat per Triangle Books.