Marta Domènech: “El turisme ha de generar progrés i qualitat de vida”

El del 2022 no només passarà a la història per ser l’estiu de la remuntada, tal com denoten tots els indicadors, sinó també per haver representat un punt d’inflexió per a un model turístic que tant per part de les administracions i agents competents com de la demanda té clar que cal fer evolucionar. El repte, construir entre tots un model més respectuós, ètic i innovador, és majúscul, però la voluntat i el know-how d’una indústria que a casa nostra representa el 12% del PIB constitueixen un immillorable punt de partida. En parlem amb la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Marta Domènech.

¿L’estiu del 2022 ha estat el de la remuntada, tal com plantejàvem abans d’encetar la temporada?

— Sí. Descaradament. Amb el terme descaradament em refereixo al fet que, tot i el que s’ha patit durant 2020 i 2021, la gent quan ha pogut agafar un avió l’ha agafat i ha marxat. Ens hem tornat a trobar amb un estiu molt similar al del 2019, i això vol dir que aquelles zones que viuen estrictament del sol i platja han triomfat. Si parem atenció a les xifres globals, hem tornat a nivells prepandèmics. Si, en canvi, observem àmbit per àmbit, els vols han davallat un 13%. A la ciutat de Barcelona també han arribat menys visitants, però s’han quedat més temps i han fet més despesa, així que la cosa queda compensada. Així mateix, estem tenint un octubre i un novembre inusualment bons i les xifres que presentem de cara al 2023 també ho seran, tot i la inflació, la inseguretat, els tipus d’interès i els increments de les matèries primeres i els costos energètics. A la Costa Daurada, el 40% dels visitants eren russos i enguany no han vingut; tot i així, la demanda s’ha recuperat gràcies a britànics, irlandesos i gent de l’estat espanyol. Si ens fixem en l’interior de Catalunya, que representa el 80% del nostre territori i aplega el turisme rural i el de natura, aquest 2022 ha patit una frenada després d’un 2020 i 2021 molt bons. Però, tot i així, són xifres molt similars a les de 2019.

¿La demanda està satisfeta que s’hagi reproduït un model calcat del que hi havia prèviament a la pandèmia?

— Jo no només em fixo en les tendències quant a arribades de vols i creuers, mobilitat en cotxe o pernoctacions hoteleres, sinó també en el comportament social de les persones, i crec que, en general, el que les persones s’han trobat enguany no els ha acabat de fer el pes. Zones massificades, autobusos plens, capitals europees fins a vessar de gent que no permeten gaudir d’experiències úniques i exclusives... En aquest sentit, la gran pregunta és què passarà un cop copsats aquests comportaments socials de la gent l’any 2023 si tot queda exactament igual.

La tardor és una època que promou les escapades de natura, molt arrelades al territori i molt en línia també cap a l’avenç cap a un model turístic més sostenible que des de fa temps reclamen des del departament. Com ha de ser aquest nou model al qual ha de tendir el nostre país?

— Al departament estem treballant per un compromís nacional per un turisme responsable que espero que estigui enllestit durant el primer trimestre del 2023. Aquest compromís vol implicar tots els actors que de manera directa o indirecta tenen a veure amb el sector. Volem que ens expliquin quin país volen deixar en termes turístics als seus fills i nets. Amb quin país volen que es trobin? Amb un de més verd? Més sostenible? Doncs dibuixem-ho entre tots! L’anomenem compromís i no pacte perquè, a parer meu, la terminologia de pacte queda molt vinculada a una firma, a una regularització o legalització, mentre que el compromís, tot i tenir la part legal de la firma, apel·la molt a la part de compromís personal, d’allò que per convicció és bo per a casa nostra i com estem disposats a treballar per fer-ho possible.

Per què és clau que aquest canvi de paradigma prevegi que Catalunya també esdevingui un millor territori per viure-hi?

— De vegades, els residents tenim la sensació que el turista és algú que volta per aquí i molesta, quan, gràcies a aquests visitants, nosaltres disposem de molts serveis al nostre abast que, si no vinguessin, probablement ni tindríem. El turisme ens aporta molt més que allò que creiem que ens pren. Cal tenir present que es tracta d’una indústria econòmica que n’arrossega moltes d’altres: quan el turisme va aturar-se arran de la pandèmia, el PIB català va baixar set punts. Imaginem-nos com impacta el turisme en la nostra economia! Representem el 12% del PIB català, sí, però molts cops se’ns ha tractat com si fóssim una de les assignatures maria de l’escola (referint-nos a la música o la religió), quan en realitat som la llengua i les matemàtiques del país. Som vitals, perquè si el turisme no hi és, hi hauria territoris i comarques catalanes, en els quals representa fins al 33% del PIB, que s’ensorrarien. En tots aquests, viure i treballar del turisme no és una opció, sinó una necessitat.

Com pot introduir-se aquest concepte en un territori que, sense anar més lluny, entre gener i agost, ha recuperat el 88% del turisme internacional respecte a l’època precovid? Podem lluitar realment contra aquesta gentrificació?

— En aquest sentit, tots tenim una feinada molt gran al davant. Estem convocant tots els agents implicats per explicar-los i construir entre tots aquest compromís nacional per un turisme responsable perquè ens importa a tots. Un cop el tinguem, aquest compromís serà la llavor de la futura llei de turisme, dels futurs plans estratègics i dels futurs plans de màrqueting. Cadascú de nosaltres hem de regular i estructurar cap a on hem de fer virar la política estratègica turística del país. Es tracta d’un compromís, al seu torn, que inclou quatre eixos clau com són l’ambiental, el social, l’empresarial i el territorial.

Quines altres lliçons o bones pràctiques arran de la pandèmia cal que incorpori el nostre model turístic més a curt termini?

— Catalunya molts cops va per davant d’altres mercats pel que fa a bones pràctiques dins del sector turístic. Som exemple quant a legislació, comunicació, promoció i venda de la nostra destinació. El nostre és un país reconegut internacionalment per segments com el turisme de reunions (MICE), l’esportiu o el cultural, entre d’altres. Tot i així, val la pena acudir a fòrums internacionals per continuar aprenent dels altres mercats, però també per compartir els nostres coneixements i que n’aprenguin de nosaltres i d’allò que nosaltres aportem al país en termes turístics. D’altra banda, el que hem copsat aquests últims dies al World Travel Market de Londres és que el sector turístic és un sector que està molt viu i genera molt interès.

Aleshores, quin és el paper del sector en aquests moments? Com cal posar en valor aquest paper?

— El turisme ha de ser vist com a part de la solució i no com a part del problema. El turisme no ha de ser vist només com a símptoma de gentrificació o de turismofòbia, sinó com un element que ha de generar progrés, benestar i qualitat de vida per a la gent que habita el país. Les inversions que genera el turisme reverteixen directament en la millora de la qualitat dels serveis dels catalans.