Explorar la Regió Mundial de la Gastronomia 2025, tot un encert
Aprofitant la seva posició com a Regió Mundial de la Gastronomia, Catalunya pretén consolidar-se encara més aquest 2025 com a una destinació de referència mundial en turisme enogastronòmic. A la fita, segur que hi contribueixen les més de 500 experiències enogastronòmiques que s’ofereixen al nostre país, les quals atrauen cada cop més visitants de proximitat i internacionals al llarg de tot l’any.


Catalunya és també un país per a assaborir-lo. Ho és perquè aglutina més d’una cinquantena de restaurants que tenen una Estrella Michelin i perquè cuiners de la talla de Ferran Adrià, dels germans Roca, de Carme Ruscalleda o de Carles Gaig, entre molts d'altres, han esdevingut autèntics ambaixadors de la gastronomia catalana, la qual és considerada una de les més antigues d’Europa, tal com recull el Llibre de Sent Soví, un receptari català del segle XIV. Amb el temps, aquesta cuina d’autor, sense grans artificis però amb productes de proximitat i de temporada sempre presents, ha esdevingut tot un referent a escala internacional. No és d’estranyar, per tant, que sigui un dels pretextos que els visitants d’aquí i d’allà emprin per visitar Catalunya, també per Setmana Santa.
Un 20% més de despesa que el turista convencional
L’enogastronòmic és un perfil de visitant que interessa, “en tant que genera un 20% més de despesa a la destinació que un turista convencional que viatja durant tot l’any i està interessat a conèixer diferents indrets del nostre territori”. Així ho posava de manifest recentment la directora general de Turisme, Cristina Lagé, a la inauguració del I Fòrum Internacional d’Enoturisme. Per això, ara, en qualitat de Regió Mundial de la Gastronomia 2025, el nostre país treballarà per impulsar diverses actuacions, entre elles, “la promoció internacional dels vins i cellers catalans, així com la creació d’experiències immersives que connectin els visitants amb la cultura, la gastronomia i el paisatge vitivinícola català”, avançava Lagé.
I és que el model turístic que Catalunya posa a l’abast del visitant no només se centra a assaborir un menú degustació en un dels seus restaurants o a fer un tast en un dels cellers que engloben les seves 12 Denominacions d’Origen (DO). S'estén a jornades de pesca, a visites a mercats municipals, formatgeries artesanes o molins d’oli, a l'experiència de poder gaudir d'alguna de les 300 activitats i mostres enogastronòmiques que s’organitzen al llarg de l’any, o a l'allotjament en un dels hotels gastronòmics amb els quals compta el nostre país. El vincle entre la gastronomia i l’enoturisme amb el territori és innegable, per la qual cosa cadascuna de les experiències que el nostre país reserva pel paladar (i la resta de sentits) de qui ens visita posa en valor l’origen de cada ingredient i el procés d’elaboració de cada plat.
Tasta el Grand Tour, novetat d’enguany
A finals de gener, el marc de la Fitur va ser l’escollit per presentar una nova ruta per descobrir Catalunya a través del paladar. Es tracta del Tasta el Grand Tour, un itinerari que, seguint l’estela del Grand Tour de Catalunya, proposa recórrer el país durant quinze dies mentre es coneix el ric patrimoni cultural i humà vinculat a la gastronomia catalana. Una ruta que, de retruc, proporcionarà al viatger un contacte directe amb els productors de casa nostra, així com la possibilitat de participar en nombroses activitats enogastronòmiques per a totes les edats. Entre elles, es podrà gaudir d'una visita al Mercat de Santa Caterina o d'una subhasta de peix al moll de la Barceloneta, acompanyats d’un pescador; tastar el mató artesà després de recórrer l’entorn de Montserrat en helicòpter; conèixer les tines a peu de vinya de la DO Pla de Bages; fer la Ruta del Xató, a Sitges; descobrir com s’elabora el romesco al barri mariner del Serrallo de Tarragona; fer un taller de cuina d’arrossos del Delta de l’Ebre; fer un àpat astronòmic al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer; fer una visita guiada sobre el vermut a Reus, o nedar entre exemplars de tonyina vermella mediterrània a l’Ametlla de Mar.
Rutes enoturístiques per conèixer el territori
El llegat vinícola de Catalunya es remunta 2.000 anys enrere, quan grecs i romans van desembarcar a Empúries. A dia d’avui, el sector del vi a casa nostra ocupa una superfície de més de 65.000 hectàrees de vinya i produeix anualment més de 380 milions d’ampolles de vi i cava. Les 12 Denominacions d’Origen (DO) que aglutina el territori treballen de valent per continuar dotant aquest llegat de la màxima qualitat i per apropar els visitants a aquelles activitats clau del procés d’elaboració dels vins i caves que tants reconeixements i guardons recullen dins i fora de les nostres fronteres. Una de les activitats a través de la qual ho fansón les rutes enoturístiques perfectament estructurades que es localitzen en diverses zones de la geografia catalana. La DO Alella, una de les DO catalanes més petites i més antigues, és una de les organitzadores d’aquestes rutes, en concret la del Vi de la DO Alella, la qual recorre 26 municipis entre el Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès.
Tal com apunten des del Consorci de Promoció Enoturística de la DO, la ruta “dona l’oportunitat de conèixer de prop els cellers de la zona, descobrir la història de cada un d'ells, entendre com treballen la vinya i com elaboren els seus vins, especialment la Pansa Blanca, la varietat autòctona més representativa d'aquest territori”. Al final de cada visita, el visitant té l'oportunitat de tastar els vins i experimente de primera mà els gustos que defineixen la DO. A més de les visites als cellers, el Consorci destaca que també es pot gaudir “d'experiències úniques entre vinyes, com ioga, tastos, experiències gastronòmiques amb maridatges i activitats familiars, incloent activitats pels més petits.” A l’hora de descriure com embolcalla l’experiència l’entorn per on discorre la ruta del Vi de la DO Alella, des del Consorci destaquen sobretot el paper de la Terra de la Pansa Blanca, la qual s’estén entre el mar i la muntanya, entre la Serralada Litoral i la costa del Maresme, un contrast que es reflecteix en el caràcter dels vins. Es tracta, tot plegat, d’una experiència pensada tant per al visitant de proximitat com per a l’internacional. “Durant tot l’any rebem persones de proximitat, però també molts turistes estrangers, sobretot dels EUA, Alemanya i Anglaterra; tots ells busquen descobrir vins autèntics més enllà de les rutes més convencionals”, apunten des del Consorci de Promoció Enoturística de la DO Alella.
Per a tot tipus d’enoturistes
Una altra ruta del vi que aplega un total de 21 cellers repartits per tot el territori lleidatà és la de Lleida. La ruta inclou més de 50 experiències categoritzades per públic. Així, explica la seva presidenta, Montserrat Guardiola, “n’hi ha per a enoturistes curiosos, com poden ser aquestes visites a cellers i tastos de vins; pels winelovers, com tasts a cegues o Tastabótes; pels culturals, com visites entre vinyes d’escultures de grans dimensions i cabanes de volta; pels foodies, com cassoles de tros al mas, esmorzars enmig de la vinya o maridatges de proximitat; pels actius, com el Burricleta Tour, excursions a la cunya i nordic walkings, i pels sostenibles, com jornades de verema, pícnics entre vinyes o Tastavinyes”. La Ruta del Vi de Lleida, tal com afirma Guardiola, “també la conformen restaurants que van des de la cuina més rural fins a establiments amb Estrella Michelin; hotels i allotjaments de turisme rural; enoteques especialitzades en tota la gamma de vins de la DO Costers del Segre, molins d’oli i establiments temàtics”. Una proposta que desperta l’interès, sobretot del turista de proximitat, ja que només un 10% dels què la recorren són internacionals.
La Ruta del Vi de Lleida transcorre seguint el curs del riu Segre i dels seus afluents, des de les muntanyes del Pirineu, passant per la serralada del Montsec i les planes de Lleida fins a acabar a l’Aiguabarreig. Un recorregut que compta amb atractius com la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, el Museu Morera d'Art Modern i Contemporani de Lleida, o l’Espai Macià, a les Borges Blanques. Si cal destacar-ne un en concret, però, la seva presidenta ho té clar: el Conjunt Monumental Turó de la Seu Vella de Lleida.