Experiències autèntiques i sense pressa

Descobrir el territori de manera pausada, viure experiències que ens connectin amb els productors locals, gaudir de la gastronomia autòctona i apostar per una mobilitat sostenible deixant la petjada de CO₂ més petita possible. Aquests són alguns dels trets que defineixen el que ja es coneix com a slow tourism o turisme lent, un concepte que beu dels moviments slow food i cittaslow dels anys 80 i 90 i que està considerat tota una filosofia de viatge tant des del punt de vista de l’oferta com de la demanda.

Les conseqüències derivades de la crisi del covid-19 i la necessitat de posar el fre de mà al ritme i l’estrès que vivim han afavorit que aquesta opció turística vagi a l’alça. Perquè es consideri slow la proposta turística ha de complir amb certs requeriments, com que es realitzi en grups petits o individuals, que l’allotjament sigui en negocis turístics locals o propietats familiars (turisme rural) i que les activitats vetllin per la conservació del patrimoni natural i cultural del territori per permetre una millor comprensió de les identitats locals.

Atraure el turista ‘slow’

Amb la voluntat d’esdevenir un referent en aquesta tipologia de viatges més respectuosos, el departament d’Empresa i Treball –a través de l’Agència Catalana de Turisme (ACT)– subvencionarà la creació de sis productes turístics slow a les comarques de l’Anoia, les Garrigues i la Ribera d’Ebre. Ho farà en el marc del projecte europeu Med Pearls, que estableix que aquests plans pilot s’han d’establir en zones de baixa densitat turística però amb molt de potencial per a l’slow tourism. Segons Blanca Cros i Moll, cap de Projectes Europeus de l’ACT, “en l’slow travel viatjar es converteix en una actitud, un estil de vida. Aquests viatgers cerquen un contacte més directe i respectuós amb la destinació, busquen l’autenticitat mitjançant la cultura i la comunitat i són conscients d’un consum local, fet que té un impacte positiu directe en l’economia local. Més que esdevenir una destinació referent, el que volem és atraure aquest tipus de turista interessat en practicar una filosofia slow i sostenible quan visita un territori”, explica.

Segons Cros, els sis productes que seran subvencionats (de moment s’estan seleccionant les dues millors idees per comarca), “hauran de complir amb una sèrie de requeriments per assegurar que estan alienats amb l’slow tourism i tenen un impacte positiu i sostenible a les comarques on seran creats”.

Moments per cuidar-se

En paral·lel a l’aposta creixent per la promoció d’un turisme més respectuós i sostenible, la crisi del covid ha provocat, també, un increment de la demanda del turisme de benestar: estades i experiències significatives que ajuden a reconnectar amb un mateix, trencar amb la rutina, cuidar-se i parar. “El turisme de benestar inclou aquelles activitats que et conviden a desconnectar no només de manera puntual, sinó per incorporar nous hàbits que permetin millorar la qualitat de vida”, explica Edgar Tarrés, director del postgrau en turisme de benestar de la Universitat de Girona (UdG). Expert en benestar i felicitat, Tarrés (www.edgartarres.com) ofereix experiències a grups d’adults treballant sempre amb la natura i el silenci com a eixos principals: “Més enllà del wellness (esport, nutrició i relaxació) m’agrada parlar del concepte wellbeing, és a dir, experiències que transformen i perduren en el temps”, explica.

Banys de bosc, sessions de mindfulness o de winefulness (tast de vins a la natura)... Tarrés diu que s'ha duplicat la demanda d’aquest tipus d’activitats des de l’arribada de la pandèmia: “Hem entès que necessitem cuidar-nos més, sortir i nodrir-nos de tot allò que ens és beneficiós”, afegeix.

Boscos terapèutics

En la mateixa línia de treball d’Edgar Tarrés, la cooperativa Sèlvans (selvans.coop) en coordinació amb l’ONG Sèlvans, organitza banys de bosc i itineraris terapèutics a la natura. Es tracta d’experiències immersives en boscos madurs i ben conservats, on es potencia la salut i el benestar gràcies al caminar lent, l’aerobiologia forestal, el silenci, la relaxació i la respiració conscient: “Un bany de bosc és una passejada tranquil·la i en silenci, d’una durada entre dues i tres hores en què proposem activitats que afavoreixen una certa actitud personal perquè tots aquells beneficis que ens aporta la natura siguin més palesos”, explica Sílvia Gili, fundadora de la cooperativa Sèlvans. “Parlem de beneficis pel que fa a salut física, mental, social i espiritual”, afegeix.

Actualment les activitats de la cooperativa es porten a terme a una xarxa de 14 boscos, cadascun amb espècies d’arbres diferents i guies experts que condueixen les caminades: “Es tracta de personal format a la UdG que coneix molt aquests boscos. L’aerobiologia, és a dir, les espècies volàtils que els arbres alliberen per comunicar-se entre ells, són diferents si ens trobem a una pineda, un alzinar o una fageda. Hi ha persones que volen provar la mateixa experiència en boscos diferents”, afegeix. Més enllà dels banys de bosc, l’entitat organitza itineraris terapèutics per a grups, per exemple, que estan passant per un procés de pèrdua i dol.

Un altre espai que ens convida a fer una passejada pel bosc i una estada tranquil·la i sense estrès és la Garriga de Castelladral, una masia d’origen medieval restaurada per la família Roca i que actualment ofereix 20 habitacions, servei de spa i un entorn natural envejable: “Hem anat creant aquest espai de manera molt orgànica per oferir tot allò que s'adeia amb la nostra manera de fer i pensar”, explica Núria Roca, ànima del projecte. “Estem tan acostumats a fer que nosaltres convidem a passar una estada per deixar de fer. La gent ve aquí simplement a estar”, afegeix.

El valor del producte local, amb aliments ecològics i de la zona, i els retirs, tallers i packs que ofereixen són un altre al·licient per a qui vol descobrir aquest negoci familiar: “Tenim moltes parelles (pares amb criatures) que venen per recuperar un moment per cuidar-se mútuament, gent que ve sola i fa un retir individual, persones que volen fer un procés creatiu i troben a la Masia un espai idoni per fer-ho, i fins i tot empreses que fan estades per fomentar l’equip i retrobar-se més enllà de les reunions via pantalla”, explica.

Com en la resta de propostes, la Masia la Garriga també ha vist créixer la demanda, gràcies sobretot a l’èxit de les activitats que ofereixen i la satisfacció dels clients que la recomanen: “Que cada dia més persones dediquin una part del seu temps a meditar, fer ioga o retrobar-se amb ells mateixos és una molt bona notícia per a la salut col·lectiva”, conclou.