Les destinacions sostenibles, cada cop més populars
Els turistes cada cop estan més preocupats per l’impacte mediambiental i social que generen les seves escapades. Per sort la indústria, amb els allotjaments i els organitzadors d’activitats al capdavant, està situant la sostenibilitat al centre de la seva estratègia. Construir entre tots un model turístic respectuós amb l’entorn i amb les comunitats que hi resideixen ens interpel·la a tots
El 86% dels turistes espanyols consideren important viatjar de manera sostenible i el 74%, a més, expressen el seu desig de deixar els llocs que visiten en millors condicions de com estaven en arribar-hi, una intenció que des de l’any passat, quan el percentatge se situava en el 67%, ha augmentat notablement. Així es desprèn del nou Informe de Viatges Sostenibles 2024, publicat recentment per Booking i basat en la informació facilitada per més de 31.000 persones de 34 països. L’informe de Booking també assenyala que les Canàries, Catalunya i Andalusia són les regions de l’Estat amb més allotjaments amb certificat sostenible. A casa nostra, apunten, destaquen localitats com Barcelona, Salou i Lloret de Mar. Aquesta darrera, precisament, va convertir-se fa tan sols unes setmanes en la primera destinació turística mundial a estar certificada per Bioscore, una certificació en gestió sostenible avalada per diverses OTA (agències de viatges en línia, per les seves sigles angleses) com Booking, Destinia i Greenhotels. Lloret de Mar ja té 27 establiments hotelers acreditats amb la certificació de sostenibilitat Bioscore, fet que suposa més de 15.000 places hoteleres, el 50% del total.
L’ecoturisme, en auge
Observar de primera mà el patrimoni paisatgístic del nostre país i endinsar-se en els secrets de cadascun dels seus racons gràcies a la inestimable tasca d’un guia de natura especialitzat, i fer-ho, a més causant el mínim perjudici a l’entorn. Aquest és el valor afegit dels plans que s’engloben sota la denominació ecoturisme, que cada cop posen en pràctica més visitants, tant de proximitat com estrangers. Les activitats d’ecoturisme i turisme sostenible són, de fet, la millor manera d’endinsar-se en un dels enclavaments més rics que tenim al nostre país, el delta de l’Ebre. Tal com apunta Anna Borràs, presidenta de l’Associació d’Empreses d’Ecoturisme del Delta de l’Ebre, la ubicació de la zona, “un espai natural d’alt valor, on nidifiquen milers d’aus, en el qual l’activitat humana conviu amb total harmonia amb la natura i que, malgrat tot, és un territori de gran fragilitat que veu el seu futur en greu perill”, fa que el turisme que s’hi desenvolupa hagi d’estar recolzat en claus “com el respecte, la defensa i la convivència”. A parer seu, “cal poder observar el territori amb prudència, apostar per la sostenibilitat i la preservació apreciant el medi tant natural com cultural i acollir i sensibilitzar als visitants sense deixar de tenir en compte el benestar de les poblacions locals”.
El turisme que visita el delta de l’Ebre és sobretot familiar, solen ser grups d’edats diverses i per tant amb necessitats i tarannà diferents. Tal com suggereix Borràs, la millor forma de conèixer el Delta és en bicicleta: “Gaudim d’un territori totalment pla que permet pedalar sense gairebé cap dificultat i disposem d’una àmplia xarxa de senders adequats que travessen arrossars i arriben a miradors, platges i altres punts d’interès”. Per tant, prossegueix, “es pot combinar la bicicleta amb l’observació d’aus o la navegació tranquil·la pel riu”. Tot això, sense deixar de banda “les activitats de mar: caiac, pàdel surf, windsurf, passejos en barca i, naturalment, el bany”, apunta Borràs, que assenyala que la gastronomia també es consolida “com a experiència més enllà del plat a taula”. Visites als arrossars i als molins d’arròs, demostracions de fer paelles i tastos de productes deltaics maridats amb vi de la DO Terra Alta es consoliden com altres propostes sostenibles que posen en valor el territori, una tasca que comparteixen les més de 40 empreses associades.
Model turístic arrelat al territori
La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) de la Garrotxa té per objectiu el desenvolupament sostenible des d'una mirada centrada en la conservació del territori, la mobilitat, l'experiència del visitant i la salut, per poder millorar la qualitat de vida de les persones i de l'entorn natural. En aquest marc, tal com destaca Turina Serra, gerent de Turisme Garrotxa, en el període 2021-2025 es busca que l’estratègia de la CETS “evolucioni cap a un aglutinador i model de referència de gestió territorial al voltant del turisme sostenible i la conservació, aplicant noves formes de governança, transformació territorial i sostenibilitat per a totes les persones que resideixen o visiten la zona”. La CETS i la marca Gestió Sostenible de la Garrotxa i Collsacabra (CGS) són dues eines que l’associació posa a l’abast d’aquelles empreses turístiques que vulguin treballar en la línia de sostenibilitat, fet que fa palès com és de necessària la cooperació entre els diversos actors que conformen la indústria.
Serra afirma que durant els mesos d’estiu els espais més freqüentats són les zones més ombrívoles i fresques de la Garrotxa, com les zones fluvials de la comarca, algunes dels quals disposen d’eines de gestió per regular-hi l’afluència. “És el cas –puntualitza– dels gorgs de l'Espai Protegit del Brugent, a Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles; dels de la zona de Sadernes i Sant Aniol d’Aguja, a Montagut i Oix; dels de la riera de Sant Martí, a Santa Pau, i els del riu Gurn a l’àrea dels Pins, a la Vall d’en Bas”. El sector central del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, una part del qual és molt boscós, juntament amb els nuclis urbans de Besalú, Santa Pau i Olot són “indrets que registren una notable afluència durant tot l’any, i també durant els mesos d’estiu”, conclou Serra.
Tot i reunir una oferta turística molt heterogènia, els càmpings gironins fa molts anys que aposten per un compromís amb el medi ambient. Tal com apunten des de l’Associació de Càmpings de Girona, “els clients, que busquen un contacte amb la natura, ho demanen i el sector sempre ha volgut ser el màxim de competitiu en relació amb altres grans destinacions europees”. Gairebé la meitat dels càmpings estan certificats amb distintius sostenibles i ecològics, com ISO 14001, Biosphere, Ecolabel, CETS i EMAS, i és que, tal com destaquen des de l’associació, “el sector fa 25 anys que treballa en termes de sostenibilitat, conscient que l’entorn és un dels principals actius que té, i les inversions prioritzen aquest àmbit”.
Aquest 2024 els càmpings de la demarcació han invertit un total de 5 milions d’euros en diverses mesures i instal·lacions per continuar sent líders en sostenibilitat. En aquest sentit, el sector ha aconseguit reduir en els últims 20 anys més del 50% del consum d’aigua, tal com revela l’enquesta d'indicadors hídrics i de sostenibilitat dels càmpings de Girona, realitzada per la mateixa associació. No en va, el 74% dels càmpings fan servir sistemes de reutilització d’aigua o tenen depuradora pròpia, i molts establiments reaprofiten l’aigua de pluja, sobretot per als vàters i per al reg. D’altra banda, apunten des de l’associació, “més de la meitat dels establiments tenen implementats sistemes de domòtica per controlar les calderes i el reg, entre d’altres”. Enguany tres càmpings de la regió –el Wecamp Santa Cristina, el Wecamp Cadaqués i el Wecamp Cala Montgó de l'Escala– han rebut el certificat Biosphere, un reconeixement que el 2018 ja va rebre el de Begur, el qual va esdevenir el primer càmping europeu a rebre la certificació. El de Begur, de fet, també ha estat el primer de les comarques gironines a obtenir l’etiqueta ecològica de la UE Ecolabel, concedida a través de la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
