Escapades de tardor i d'hivern

Marta Domènech: “La capacitat de reinvenció que demostra el sector turístic català és immensa”

Directora general de Turisme de Catalunya

Marta Domènech, Directora General de Turisme de Catalunya.
4 min

Al març va presentar-se el Compromís Nacional per un Turisme Responsable, al qual ja s'han adherit 176 institucions, empreses i grups cívics. Parlem amb la directora general de Turisme de Catalunya, Marta Domènech, dels articulats que el formen, dels reptes que té al davant una indústria que esdevé un dels motors econòmics del nostre país i de les tendències que han arribat per quedar-se.

Quins són els primers canvis que s’han dut a terme en el si del sector arran de la posada en marxa del Compromís Nacional per un Turisme Responsable?

Les 176 institucions, empreses i grups cívics que ja s’hi han adherit avalen i creuen en la necessitat que hi hagi els 67 articulats que té el compromís. Actualment treballem en el pla operatiu per fer aterrar tot allò que preveu el compromís a una realitat com la del nostre país. El compromís és el focus: la idea era plantejar-nos quin tipus de turisme volem per als pròxims vint anys.

Els reptes clau del sector continuen sent les 4 D: desestacionalitzar, diversificar l’oferta, distribuir la gent per tot el territori i afavorir la despesa. Els articulats previstos al compromís es classifiquen al seu torn en quatre potes: el turisme ha de ser responsable en termes mediambientals, repte que centra 23 dels articulats; ha de ser socialment just, cosa que implica gaudir d’un bon conveni laboral i una formació qualificada dels nostres professionals, a més de garantir que tothom pugui accedir a aquest turisme, i ha de ser territorialment equilibrat, perquè hi ha zones que generen un impacte paisatgístic i de densitat de població i això cal que es governi d’alguna manera, però també d’altres que tenen interès turístic i capacitat per créixer, que hem d’acompanyar. Per últim, cal innovació basada en les dades, perquè necessitem tenir mètriques no només de volum, sinó que cal ser capaços també d’explicar-nos en termes de sostenibilitat, de mobilitat, etc. i plantejar-nos quina petjada deixen els turistes que ens visiten, quin consum fan dels nostres recursos naturals, etc.

Per què cal que hi participin no només els actors principals del sector, sinó també la població local?

Partim del lema “Un millor territori per ser viscut és un millor territori per ser visitat”. Qui vol anar a visitar un país on la mateixa gent del país no està contenta de viure-hi? Passem a ser amfitrions de casa nostra perquè ens creiem que allò que tenim és espectacular. I és que si nosaltres vivim bé, acabem esdevenint ambaixadors de casa nostra. Quan parlem que el turisme ha de ser territorialment equilibrat, parlem dels trets identificatius del país. Partim d’una indústria que el que fa és connectar amb les emocions de les persones i la diferència entre generar nosaltres l‘efecte wow i que el generi un altre país és centrar-se en allò que ens fa únics, i això nosaltres ho hem vinculat al tema cultura i al tema gastronomia i vi, dos ítems repartits arreu del territori.

I què hi ha d’un factor com són les condicions climàtiques de cada moment? Com les està integrant el sector?

En la nostra transversalitat probablement s’hi mouran calendaris. Ja fa temps que treballem per no parlar d’estacions de neu, sinó d’estacions de muntanya i perquè hi hagi plans d’acció al llarg de l’any, una tasca que compartim amb Ferrocarrils de la Generalitat. Si parlem del bolet és igual que si parlem de la vinya: hi haurà bolets -i varietats de raïm- que apareixeran o es cultivaran abans o després que fins ara. Les coses estan canviant i de la mateixa manera que la terra s’adapta al canvi, les persones ens hi haurem d’adaptar. I el canvi de moviments demogràfics turístics i la desestacionalització de la demanda ens vindrà donat pel mateix canvi climàtic. Hem fet una campanya d’estiu magnífica, però això no treu que qui hagi apostat pels Pirineus fugint de la calor l’hagi patit igual. Setembre i octubre han estat meravellosos, amb la platja a petar de gent, la qual cosa fa deu anys era impensable. La capacitat de reinvenció que demostra el sector turístic català és immensa, molt superior a altres indústries del país.

Dista molt allò que fa el turista local i l’internacional en aquests mesos?

Tots som turistes i els interessos i els hàbits, dintre de les diversitats que coexisteixen, són comuns. Cal ser conscients que la realitat ens impacta a tots igual, perquè si aquí estem tenint estius de 40 ºC significa que a Suècia, Noruega i el nord d’Alemanya els estan tenint de 30 ºC i, per tant, ells també estan fent canvis d’hàbits i potser s’estan quedant a casa seva quan abans venien aquí buscant el bon temps. Al final, els impactes globals són això, globals, i tothom és conscient que cal pensar en global, però menjar local i viure experiències locals, cosa que està arrelant amb molt força, tant entre els locals com entre els visitants.

I quines propostes s’estan obrint pas aquests darrers anys? Quina recomanaria?

En recomanaria tantes... Però tenim un projecte preciós, el Grand Tour de Catalunya, que realment t’explica tot el país a través de 2.000 quilòmetres de recorregut i 350 punts a visitar. I és una proposta per gaudir durant els 12 mesos de l’any. Després, també crec que com a ciutadans hem entès que no hi ha una cosa concreta per a un moment concret ni una forma de fer concreta, sinó que podem gaudir de la muntanya tant a l’estiu com a l’hivern, que no hi ha només una forma concreta de gaudir de l’aigua... i tenim la gran sort de viure en un país amb una diversitat turística molt gran.

Creu que les escapades d’aquests mesos serviran per continuar desestacionalitzant la demanda?

Les escapades no només s’han de fer pels ponts de l’1 de novembre o de la Puríssima. Catalunya és tan petita que l’escapada pot ser de 24 o 48 h. Ho tenim tot a tocar i el que recomano és que quan visitem un lloc ens hi quedem a dormir, perquè així tindrem l’oportunitat de regalar-nos el temps i l’espai necessaris per explorar i conèixer aquella zona: què fan, com s’expressen, quina música escolten...

stats