El debat entre centres i perifèries geopolítiques és més vell que l’anar a peu, si em permeten començar col·loquialment per alleugerir la llatinada titular urbi et orbi, que, amb un joc de paraules, emfasitza Roma, la ciutat que, a més a més de ser receptora de la benedicció papal, n’és l’emissora, com ho era en el precedent històric de les proclames imperials.
El periodisme, mirall de tot plegat, no ha de ser aliè a la relació entre la capitalitat i els seus amplis extramurs, que encara no sabem ben bé com anomenar perquè detestem l’etimològicament despectiu províncies; llepafils com som, qüestionem territori, contrada ens sembla arcaic, vegueria una il·lusió i comarca massa geogràfic. La qüestió és que la relació quàntica entre l’urbi i l’orbi plana sobre les pàgines dels diaris d’abast nacional, en aquest cas, l’ARA.
El Defensor del Lector rep correus que fan al cas. Francesc Manresa m’assenyala el poc interès que dediquem als castells, i mirin qui paràgraf més bell sobre el seu interessantíssim llenguatge: “Teniu idea de què és un castell net? El castell net és quan la pinya, o el cordó, s’acotxa i deix al descobert els segons. Lògicament, això encara no ho hem vist en un castell amb folre”. Conclou Manresa remarcant “la forma de ser i de viure aquest folklore tan nostre, i que hem de procurar mantenir en tota la seva essència”. Joan Jesús Rovira em cridava l’atenció sobre un conflicte a l’empresa de la brossa municipal a l’Arboç, Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, amb conseqüències laborals, humanitàries i sanitàries.
El subscriptor Anton Iglesias apunta en referència a no donar una determinada notícia important sobre el Nàstic: “A vegades tinc la sensació que les notícies de fora de Barcelona es deixen per als suplements que de tant en tant apareixen al diari (Girona, Lleida i Tarragona)”. El subscriptor Josep Alberich ho resum tot plegat en un corol·lari: “El dinamisme català de l'interior és més alt que a Barcelona. Hi ha dades que ho demostren. Potser mereix més atenció el mal anomenat territori. Catalunya o Barcelunya?”
Finalment, intercanvio diversos correus amb l’arquitecte Ignasi Forcada. Em fa avinent que parlàvem de Tarragona en un fet de Segur de Calafell, que la polèmica del Hard Rock s’havia tractat amb una generalització parcial i que, en general, el diari no aborda amb l’exigència informativa que es mereix la problemàtica de diversos registres del Baix Penedès. Escriu Forcada: "No es parla d’aquestes comarques, com la meva, que han quedat descol·locades, impossibles de reconèixer, sense projectes de futur ni perspectives de millora, girades com un mitjó, i som part important del país. En un parell de barris del Vendrell potser hi viu tanta gent com a tot el Ripollès; crec que es retrata poc aquesta realitat, i l’ARA podria fer-ho. Estem plens de polígons buits, urbanitzacions fantasma, autopistes, trens, línies d’alta tensió, muntanyes cremades, cultius abandonats, de gent de totes bandes, d’atur, el català pràcticament inexistent, porqueria pels carrers, petit comerç decadent... Fa feredat".
Trasllado al director adjunt, Ignasi Aragay, el correu del lector Forcada i li demano una reflexió sobre les qüestions concretes il·lustratives que planteja, emmarcades en un pla general.
“Des dels inicis, aviat farà quinze anys, l'ARA es va proposar ser un diari nacional i generalista, amb una mirada enfora, oberta al món, i una mirada endins, amb l'aspiració de reflectir les grans qüestions de país –polítiques, socials, econòmiques, educatives, culturals, esportives...– sense pretendre fer informació local. Ja hi ha premsa que en fa i molt ben feta.
"L'ARA volia i vol obrir els grans debats nacionals i, en la mesura del possible, concretar-los amb casos diversificats en el territori (també amb casos de l'estranger). Per exemple, quan parlem d'escoles, mirem que els centres estiguin ubicats en diferents punts, no tots a Barcelona o la seva àrea metropolitana (i alhora contrastem què passa en altres països).
"Quant a les problemàtiques concretes territorials, les tractem quan considerem que tenen repercussió general. L'assumpte del Hard Rock sens dubte ha marcat el debat polític dels últims anys, i n'hem anat fent seguiment. La notícia en qüestió que esmenta el lector Ignasi Forcada tenia com a subtítol "Els alcaldes de Vila-seca i Salou alerten del risc d'indemnitzacions per la reforma fiscal pactada per PSC, ERC i Comuns". Per tant, el "malestar" de l'enunciat ràpidament quedava clar d'on sortia. Per qüestió d'espai, els títols no sempre poden tenir la precisió desitjada.
"Pel que fa a la notícia sobre Segur de Calafell, en efecte té ben poc sentit que al títol es parli de Tarragona. I amb relació a la realitat complexa del Vendrell que esmenta el mateix lector, certament mereixeria que des de l'ARA hi poséssim el focus periodístic, com a vegades hem fet amb altres poblacions que acumulen problemàtiques de llarg recorregut. Agraeixo el suggeriment i en prenc nota”.
Per aportar llum al debat, he demanat opinió d’auctoritas a Emili Prado, catedràtic emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, que coneix bé el tema que avui analitzem. El doctor Prado titula la seva reflexió acotant perfectament el corpus: “Diaris nacionals: El dilema entre l'interès general i l’atenció al territori”. Escriu:
“Les notícies d'un diari d'abast nacional es trien seguint criteris de selecció establerts per la línia editorial de la publicació, que tenen en compte diversos factors com ara la rellevància, la novetat, la transcendència política i econòmica, la magnitud de l’esdeveniment, l’exclusivitat, l’interès públic, l’interès humà i la diversitat temàtica, entre d'altres.
"Les notícies locals només es trien si quadren amb algun dels criteris de selecció, i això fa que les temàtiques locals tinguin dificultat per ser notícia d'abast nacional si no són impactants, rellevants o exemplars de problemàtiques d'interès nacional. Quan això succeeix es produeix un biaix, perquè predominen les temàtiques d'interès humà, escàndols polítics amb implicacions nacionals, catàstrofes naturals, etc. Sovint, com a conseqüència d’això, la percepció dels lectors de l’àmbit local és que no es valora acuradament la seva realitat.
"La qüestió és que els diaris que es publiquen en paper tenen un espai finit i limitacions econòmiques per mantenir una xarxa comarcal de corresponsals. D’altra banda, a Catalunya, els diaris d'abast nacional formen part d’un espai de comunicació molt nodrit de mitjans d'abast comarcal i local, i no podrien competir amb la capacitat de cobertura de les temàtiques locals amb l’excel·lent xarxa de mitjans locals que té el país.
"El que sí que poden fer els diaris nacionals és tenir una òptica no centralista i il·lustrar les temàtiques que seleccionen amb les seves manifestacions en diferents parts del territori per tal d’evitar una desconnexió entre la realitat comarcal i la narrativa nacional”.
Res a afegir a la lucidesa i la ciència del doctor Prado. Anirem navegant pel Comtat Gran segons la cartografia de McLuhan, Lasswell, Eco et alii, per acabar en llatí i enfilar el principi i el final.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.
