Comença el col·le i els informes de tota mena i entitat ens recorden que les matemàtiques estan sempre al capdamunt del rànquing d’assignatures més carabassejades; aquí tenim el Programa Florence del departament d’Educació per a millorar les competències en matemàtiques, després de les alertes dels informes PISA (Programme for International Student Assessment). Repetiré fins a l’extenuació i el martiri que la premsa és un espill de la societat i que no s'ha de fer estrany que nosaltres també suspenguem les matemàtiques.
El proppassat 30 d’agost, el subscriptor Ferran Prats em feia veure que en un article d’Empar Moliner s’hi deia que el xalet més gran de Catalunya tenia més d’un quilòmetre quadrat d’habitatge; i concloïa: “Mare meva! Un quilòmetre quadrat són exactament un milió de metres quadrats. Una finca de 1.000 metres per 1.000 metres són 1.000.000 de metres quadrats”. Gràcies a aquesta alerta, el subdirector Enric Borràs va esmenar amb celeritat l’errada en l’edició digital; no va poder ser en el paper, naturalment, on la impremta fa vigent l’antiga sentència quod scripsi, scripsi.
Uns dies després, el lector Antoni Farré m’enviava un exhaustiu recompte d’errades de xifres esmentant també el monumental xalet de rècord Guinness. Començava per anotar que Enric González parlava de trilions de dòlars d’unes despeses en base americana i, doncs, "no tenia en compte que als Estats Units els trilions són els nostres bilions". Sobre les obres del Camp Nou, ressalta que donem que s’han fet 73,3 metres cúbics d’enderrocs i es pregunta: "No deuen ser 73.000 metres cúbics?" A l’editorial del 14 d’agost hi assenyala que l’AVE no té els 4.000 quilòmetres de vies que li adjudiquem sinó el doble, atès que els trens circulen per dues vies. Antoni Farré fa constar igualment que, en un article de Joaquim Coello, “hi diu que la Xina ha comprat petroli rus per més de 250 bilions de dòlars els darrers mesos. Si fos així, i suposant un preu de 62,50 dòlars/barril i un termini d'uns 13 mesos (400 dies), surt a 10.000 milions de barrils cada dia. És evident que està equivocat”. Finalment, es refereix a l'article "La Costa Brava nord tindrà una nova dessalinitzadora", publicat el 28 d'agost, en què es parlava de l’eventual producció de 200 milions de litres d’aigua al dia de la planta dessaladora del Prat: “Aquí no parlem d'una errada sinó d'una exageració. Posar la producció d'aigua d'una planta dessaladora en litres és una xifra impactant que pot confondre el lector. Millor hauria sigut que digués, per exemple, el consum domèstic de quantes persones pot cobrir”.
Agraeixo a Antoni Farré el seu treball analític, que he traslladat al director adjunt del diari, Ignasi Aragay. Aquesta és la seva resposta:
“Al diari fem un procés d'editatge de tots els textos, tant de contingut com lingüístic. Passen com a mínim dos filtres, el del cap de secció i el d'un lingüista. En molts casos s'hi afegeix la mirada d'un subdirector. Atesa la gran producció diària i la immediatesa (sobretot en els continguts web), sovint es van introduint correccions que d'entrada no s'han detectat. Els lectors ens ajuden molt advertint-nos d'errades diverses. Qualsevol contribució en aquest sentit és benvinguda.
En conjunt, la cultura científica general del país és baixa, d'aquí que puguin colar-se més imprecisions en les xifres. Els exemples que ens proporciona el lector han estat transmesos als respectius autors dels textos i responsables de secció amb la petició d'agusar la vigilància. Per a l'ARA, la informació científica és molt rellevant, d'aquí que faci anys que tinguem unes pàgines setmanals monogràfiques, però el nostre ànim és que el rigor científic impregni tot el diari. Perseverarem en aquesta línia”.
Davant de les errades, en general, el Defensor tria situar-se en la ponderació, i encara més quan parlem d’aritmètica. Les podem engrandir, comparant que el xalet d’autes seria més gran que els municipis de Puigdàlber, Castellfollit de la Roca, Caldes d’Estrac, Sant Hipòlit de Voltregà i Badia del Vallès. Les podem reduir anotant que, si en un diari de 32 pàgines hi entren aproximadament 30.000 paraules i en comptem tres com errònies, “un quilòmetre quadrat”, el percentatge d’error seria de 0,01... Igual zero.
Calia en conseqüència anar a la ponderació amb un acadèmic competent en matemàtiques i en comunicació. Per posar llums llargues, doncs, a un tema que als “de lletres” ens queda tan lluny, he demanat l’opinió d’auctoritas a Rafael Macau Nadal, professor emèrit de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que té un perfil tan idoni per al tema com ben inèdit: és llicenciat en informàtica, matemàtiques i periodisme. Aquesta és la seva visió pericial:
“Les errades no intencionades en xifres als mitjans de comunicació acostumen a ser de dos tipus: 1. Les de mala conversió entre sistemes d'unitats de països diferents. Els bilions i trilions nord-americans no són la mateixa quantitat que a la Unió Europea. 2. Les absurdes, per desconeixement. Generalment, són quantitats desorbitades: milions de xips en un segell de correus, submarins de la mida d'un portaavions, jaciments de gas més grans que el planeta, xifres de resultats de nous mètodes pedagògics amb èxit garantit, impactes econòmics positius de grans esdeveniments...
No em puc imaginar cap periodista fent aquests càlculs. Ni per temps disponible ni per coneixement especialitzat. Aleshores, d'on els ha tret? De la nota de premsa que ha rebut de l'empresa o institució implicada. Sigui intencionadament (per aconseguir impacte o bona imatge) o sigui per desídia (baixa qualitat del seu sistema de comunicació), les dades són dolentes. Com enfrontar-ho? Un mitjà de comunicació no pot tenir especialistes en totes les branques de les ciències i les enginyeries. Cal, doncs, aplicar filtres. Com a mínim, el del cap de secció. I, a més a més, recomanaria ampliar el llibre d'estil de la manera següent: 1. Afegint-hi una petita equivalència de les unitats més usuals EUA i UE. 2. Afegint-hi l’obligació de no publicar cap dada (ni en notes, ni en articles, ni en col·laboracions) sense citar la font, fins i tot en titulars. 3. Afegint-hi la recomanació de posar en dubte, irònicament o bé ingènuament, qualsevol xifra espectacular”.
Anys enrere, aquest mes de festes majors i Diada ho era també d’exàmens de repesca, i quan al juny jo suspenia algú li deia benèvolament “torni al setembre”. Hem tornat, doncs, al setembre, i estic segur que l’ARA millorarà en matemàtiques i no ens caldrà acollir-nos al Programa Florence, nom en honor de la pionera de la infermeria científica, Florence Nightingale; poden conèixer la seva història en les nostres pàgines.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.
