“Per salvar-vos els mots”
Els diaris som grans productors de llengua escrita. En un diari de 30 pàgines hi entren, grosso modo, unes 20.000 paraules, i hem de comptar que les edicions de cap de setmana ho doblen tot. Sobre aquestes xifres aproximades, en un mes el diari ARA pot manegar un milió de paraules. El pes prescriptor en qüestions idiomàtiques és ben evident, i això només per la quantitat, però hi hem d’afegir la qualitat dels redactors que són conscients que el periodisme és un gènere literari no sé si des d’Heròdot i el seu evangelista Kapuscinski, però segur que sí des de Larra, Galdós i Xammar i Pla i Gaziel i Irene Polo i Montserrat Roig i Vázquez Montalbán i González Ledesma i Porcel i Espinàs i l’últim dels mohicans, l’estimadíssim Manuel Cuyàs... fins als escriptors que avui col·laboren en les columnes d’opinió. El Defensor del Lector contempla la qüestió de la llengua en el seu estatut i estarà amatent a tot allò que hi tingui a veure. En aquesta ocasió, he remès els comentaris dels lectors al nostre cap de Llengua, Pau Domènech, que ha respost amb cura totes les qüestions.
El lector Òscar Chic no entenia, al principi de la pandèmia, el tractament masculí de “el covid”, i la fórmula “Copa Amèrica” en comptes de la “Copa de l’Amèrica”, en referència no a un continent sinó a un vaixell, i els “possibles malentesos” que això pot comportar. I conclou: “No crec que tothom (Optimot, Termcat... i els altres mitjans) estiguessin equivocats i només l’ARA...”.
Domènech argumenta que, al principi de la pandèmia, no hi havia un criteri oficial: “Finalment, els estaments oficials es van decantar pel femení, i tot i que potser hem trigat una mica a fer el canvi (les inèrcies, ja se sap), ara fa uns mesos que vam adoptar la covid amb els braços oberts. Si encara apareix en masculí en algun cas, és un descuit i mereix ser esmenat”. Sobre la competició de vela, explica que la majoria de mitjans i administracions fan “Copa Amèrica” i que, si bé hi podria haver una possible confusió amb el torneig de futbol, “sovint «Copa Amèrica» va seguit de «de vela», la qual cosa encara en restringeix més el significat”. Finalment, anota una raó tipogràfica: “Nosaltres fem el nom de les embarcacions en cursiva, per la qual cosa, si explicitéssim que Amèrica és el nom d’un vaixell, ens veuríem forçats a marcar-lo, amb la qual cosa es crearia un monstre del tipus «Copa de l’Amèrica», molt poc útil per al dia a dia”.
El lector José Miguel Fuertes se sorprèn sovint d'una qüestió: “Surten al diari textos on es veu el signe d’interrogació al davant de les preguntes, cosa que quan vaig anar a escola (ja fa un temps...) no s’havia de fer”. Pau Domènech contraposa que l’interrogant al principi és perfectament correcte i és un recurs vàlid també en català, com demostra que Fabra ja li obrís la porta, malgrat no atrevir-se a sistematitzar-lo com fa el castellà, i que el diari l’usa sobretot en frases llargues que no comencin amb partícula interrogativa.
El lector Jordi Portavella em manifesta que li agradaria que el diari no traduís al castellà els títols de pel·lícules i sèries estrangeres. Diu: “Els títols entenedors es poden deixar en la llengua original (a vegades en traduïu d'italians o francesos, per exemple, perfectament transparents); la resta s'haurien de traduir al català, no al castellà. Ens creiem que la cultura catalana és tan vàlida com qualsevol altra o no ens ho creiem? Hem de mirar al món o només al provincià melic espanyol?”
El cap de Llengua ho precisa; com veuran, és un tema ben complex: “a) Si es parla d'una pel·lícula que encara no s'ha estrenat aquí, i que per tant els distribuïdors encara no han traduït, es manté el títol original. b) Si es tracta d'una pel·lícula que s'estrena als cinemes d'aquí, es fa servir el títol traduït. Si malauradament només s'estrena en castellà, fem servir el títol en castellà. Posar el títol en català podria despistar la gent, que aniria al cine buscant la versió catalana, quan en realitat no existeix. Si s'estrena en català, evidentment, el títol el posem en català. c) Si es parla de pel·lícules que no són d'estrena, si s'han emès en català en algun moment (bàsicament a Televisió de Catalunya), fem servir el títol en català. Si no s'han emès en català però sí en castellà, posem el títol en castellà, perquè és com la coneix la gent. d) Amb les plataformes de vídeo sota demanda es produeix un fenomen nou: pel·lícules amb el títol sense traduir però que sí que tenen alguna de les opcions per seguir-la en català (subtítols o doblatge). En aquests casos, si hi ha subtítols o doblatge en català, fem servir el títol en català, encara que sigui traduït per nosaltres”.
Jordi Buscà enuncia un tema de més profunditat: “Un dels valors afegits i actius principals que vaig apreciar en l'ARA des dels seus inicis era que ens aproximava a l'actualitat d'una manera entenedora i propera. Sigui perquè la realitat d'avui s'ha tornat tan complexa que es fa difícil d'interpretar o sigui perquè jo m'he fet gran, he de confessar que de vegades el llenguatge periodístic del diari penso que s'ha estandarditzat al dels altres rotatius, perdent en part al meu entendre aquella part més didàctica i fresca que m'ajudava a comprendre el que llegia. Crec que s'ha de fer l'esforç de tornar a aquella pràctica i no deixar-nos arrossegar per un determinat estil, que sovint m'obliga a rellegir per entendre determinats continguts”.
Pau Domènech respon a manera de corol·lari les seves aportacions, que agraïm, com agraïm les dels lectors preocupats per un tema tan essencial: “És cert que el diari s'ha caracteritzat des del principi per apostar per un llenguatge planer i pròxim al lector, amb la intenció de facilitar al màxim la comprensió dels temes que s'expliquen. Aquest continua sent l'enfocament, i des de la secció de Correcció ens comprometem a vetllar perquè l'estil del llenguatge periodístic del diari continuï sent aquest, sempre pensant en el lector”.
He completat aquesta peça amb l’opinió de David Castillo, perquè aporta l’experiència d’un periodista a peu de pàgina i tancament, sent alhora un gran escriptor, guanyador –entre d’altres– dels dos grans premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, el Sant Jordi de novel·la i el Carles Riba de poesia. “Ha estat –raona– una vella batalla, el de la ultracorrecció en la premsa en català. Els perquès els hauríem de buscar en l'escassa formació de molts escriptors i periodistes en la seva llengua per les raons que tots coneixem. Si els articles sortissin tal com els lliuren alguns col·laboradors, seria un desgavell. No obstant això, l'excés de correcció deriva cap a un estil únic, uniformitzador, que fa que tots escrivim de manera idèntica. L'equilibri l'hauríem de trobar en la cura personal, i segurament més enllà dels àrbitres normatius, que només haurien de planificar els camins on tots ens hem d'espavilar".
"Però hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa”, va escriure Salvador Espriu i va cantar Raimon. El poeta va tenir cura de la llengua tant com del contingut de la seva obra, i al final de la seva vida va revisar de cap a peus els seus plantejaments lingüístics, fent-se seus els moviments d’un idioma dinàmic. Recomano el reportatge de Jordi Nopca “Josep Maria de Sagarra i les cucaratxes: ¿com hem de llegir els clàssics catalans”, que compta amb el concurs de luxe del filòleg Narcís Garolera, catedràtic emèrit de la UPF, i reflexiona sobre una hipercorrecció de la qual va ser víctima el mateix Espriu. L’ARA, com a diari en català, encapçalat pel seu competent equip de Llengua, és una eina idònia per donar aire a un idioma de diversos registres, plural i en permanent debat enriquidor. Per millorar l’edició, el diari ja ha posat a disposició dels lectors del digital una eina que permet esmenar les errades estadísticament lògiques en un contenidor de tants milers de paraules.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.