Periodisme del clima canviant

El lector Francesc Roma ens planteja una reflexió sobre el canvi climàtic. Des de la seva experiència de vint anys a l’Ajuntament de Barcelona, “promovent l’educació ambiental, la participació ciutadana i la incorporació de criteris ambientals en les polítiques municipals”, fa un suggeriment interessant i ben sustentat que he considerat oportú de difondre atesa la importància cabdal del tema.

“Proposo –explica– al diari ARA una reflexió de l'equip redactor per tal d'internalitzar els aspectes climàtics en l'anàlisi i descripció de l'actualitat. A més d'oferir notícies sobre les conseqüències del canvi climàtic i d'explicar solucions que en mitiguin l'impacte, és important, al meu entendre, tenir en compte en tots els aspectes de la vida social, política, econòmica i cultural, les derivades climàtiques. L'objectiu és concebre el clima com l'embolcall de tota acció humana”.

L'ARA ja organitza sessions de debat i conferències sobre aquests temes per generar reflexió al respecte entre un públic ampli, però el Defensor agraeix al lector Francesc Roma la seva comunicació, que ens ha donat peu a insistir en veu alta en una qüestió que mai no és en va.

Gemma Garrido, cap de Societat, comenta el tractament de l’ARA, d’acord amb Sònia Sánchez, especialista en emergència climàtica. Esmenta que el diari ha creat una secció pròpia al web, Medi i Crisi Climàtica, i que entenen aquesta problemàtica d’una manera transversal que implica diverses seccions. Han format, doncs, un grup de coordinació i van “fer una enquesta entre els lectors del diari per saber quin grau d'interès i coneixement tenen sobre aquests temes”. També han engegat una newsletter específica sobre temes mediambientals, De peus a Terra. Val la pena esmentar també que l'any 2019 l'ARA es va sumar al moviment “per canviar la terminologia i prioritzar els termes emergència climàtica i crisi climàtica davant del de canvi climàtic per tal de ser conseqüents amb la veritable urgència del problema”.

“Intentem prioritzar els continguts mediambientals amb criteris de proximitat, interès per al lector i dimensió científica –conclouen Garrido i Sánchez–. Cobrim els impactes i les polítiques nacionals i internacionals, ens fem ressò de les publicacions científiques i fem seguiment de les COP (Conference Of the Parties) i altres cimeres específiques. També hem fet reportatges especials en format interactiu (com el de la situació dels cultius de cafè al món, el de la soja del Brasil i el de l'alvocat de Colòmbia)”.

He demanat l’opinió d’auctoritas al Dr. Xavier Martínez de Osés, cap del departament de ciències i enginyeria nàutiques i professor de meteorologia i oceanografia a la Facultat de Nàutica de la UPC. “Des de la meva perspectiva –explica–, les dades apunten al fet que les causes són eminentment antropogèniques, i per tant, l’ús intensiu dels combustibles fòssils, que augmenten la quantitat de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera”.

En aquesta dinàmica, recomana seguir informativament les temperatures de l’aire i la pluviometria, “amb la qual cosa esbossaríem un escenari prou representatiu dels trets més evidents en la variació del clima". En relació amb la temperatura, ha augmentat des de l’any 1850 una mitjana de 0,06 ºC cada dècada; i l'augment s'ha triplicat des de l’any 1982. L’any 2023 va ser el més càlid des que s’inicien els enregistraments, essent la dècada de 2014 a 2023 la que ostenta la temperatura més alta.

El professor, especialista en navegació, posa l’accent en la repercussió del canvi climàtic a la mar, que tanmateix implica naturalment el conjunt del planeta: “Addicionalment, aquest escalfament afecta els oceans, els quals augmenten el seu nivell mitjà, cosa que compromet les poblacions que viuen en cotes baixes. Una temperatura més alta tant a l’atmosfera com als oceans implica una superior potencialitat d’evaporació i, per tant, de transmissió d’energia latent a les masses d’aire. Aquesta es manifesta quan es produeix la condensació del vapor d’aigua i que intensifica la inestabilitat de les masses d’aire. Els episodis meteorològics extrems poden tenir major impacte per la major quantitat d’energia alliberada”.

“En relació amb la disponibilitat d’aigua dolça –conclou el Dr. Martínez de Osés–, entenem per sequera una anomalia transitòria caracteritzada per un període de temps amb valors de les precipitacions inferiors als habituals en una àrea. L’escassetat de precipitacions provoca la sequera meteorològica, mentre que entenem per sequera hidrològica la insuficiència de recursos hídrics necessaris per abastir la demanda existent. (L’estrès hídric condicionarà la producció d’aliments)”.

Sherlock Holmes i la no-ficció

El lector Josep-Manel Alarcó m’ha transmès una sèrie de crítiques i suggeriments sobre l’àmbit de la cultura, fonamentats des d’un currículum que el fa fiable i que aniré prenent en consideració. Per l’interès general, avui destaco la referència als llistats de llibres més venuts, que a l’ARA, com en altres mitjans, publiquem setmanalment: “El rànquing de llibres no és útil: potser ho és per a la ficció (inclou poesia i teatre?), però no per a la no-ficció: s'empastifa amb llibres d'autoajuda i mediàtics de la imatge a la lletra escrita”.

El cap de Cultura, Xavier Cervantes, em trasllada la seva visió del tema, començant per valorar la fiabilitat de la font, el Gremi d’Editors de Catalunya, a partir de l’informe de LibriData, “el més complet i fiable del país perquè registra la venda diària de llibres en més de 150 punts de Catalunya, entre llibreries i grans superfícies”. Precisa que són dades de consum, mentre que les prescriptores van a les columnes d’opinió, les crítiques, els reportatges i les entrevistes. I es manifesta no partidari “de segregar llibres per categories temàtiques ni formals. Al cap i a la fi, és una llista de consum. D’altra banda, la consideració literària d’un llibre no és tan important com la qualitat del llibre, perquè en la llista de ficció també hi surten novel·les infames, i en la de no-ficció hi poden aparèixer llibres gastronòmics extraordinaris (potser seria més complicat trobar-ne un d'extraordinari d'autoajuda, tot i que un bon assaig filosòfic pot ser de gran ajuda)”.

Com a cloenda, Cervantes anota que “la utilitat de la llista de no-ficció tal com la publiquem és òbvia: permet veure quins llibres comprem a Catalunya i, per tant, quins interessos tenim al llarg de l’any. Per exemple, la llista de més venuts en no-ficció del 16 al 22 de setembre l’encapçalaven un llibre de filosofia (Nexus, de Harari), un assaig sobre ensenyament (Incompetències bàsiques, de Damià Bardera), un retrat polític (Salvar Catalunya, de Xavier Torrens), unes memòries periodístiques (Jugada personal, de Juanjo Pallàs) i una crònica periodística de primera (Caps de serp, de Patrick Radden Keefe)”.

El Defensor, tanmateix, vol deixar obert un tema que és un debat permanent en el gremi, diguem, d’afectats per l’indiscriminat de la no-ficció, i l’ha sotmès a la consideració de la doctora Montserrat Palau, professora de filologia catalana i directora de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català de la URV, que és subscriptora de l’ARA i ens coneix bé:

“La nostra literatura occidental parteix dels tres gèneres clàssics –èpic, líric i dramàtic–, que al llarg dels segles han incorporat noves variants o subgèneres que considerem creació literària. Alguns de ficció, com la novel·la gràfica o els guions audiovisuals; altres de no-ficció, com el periodisme d’investigació o d’opinió. També la que anomenem literatura del jo –autobiografies, dietaris, memòries...–, encara que la veu narrativa no deixi de construir-se com un personatge. I, també, l’assaig, creatiu o subjectiu o més documentat i des de moltes òptiques i disciplines. El nostre és un món d’economia de mercat i xifres, llistes i classificacions l’esperonen. Les llistes diferencien entre ficció i no-ficció. Però no-ficció no són pas llibres de receptes del tipus que siguin, de cuina, de fórmules de vida o de salut física o mental. No hi haurien de ser, no són, al meu parer, creació literària. No són literatura en aquesta accepció”.

“La vida és infinitament més estranya que qualsevol cosa que pugui inventar la ment humana”, va fer dir Sir Arthur Conan Doyle a Sherlock Holmes, i ho hem simplificat en l’aforisme “La realitat sempre supera la ficció”.

El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.

Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.