De música i d'història
La cultura ha entrat a la bústia del Defensor del Lector, i hi ha entrat com es mereix aquesta disciplina meravellosa que ens fa millors persones.
Gerard Vasco Salas m’escriu que “el diari dona molt poca importància als concerts de música clàssica”, i que “hi ha certs esdeveniments que malauradament són bandejats”, posant com a verbigràcia el concert del dijous, 16 de maig, que li va fer una gran impressió, “un concert sublim amb uns músics que van fer fruir el públic assistent amb les seves extraordinàries interpretacions”. Per la seva banda, Marc Barrio Fernández dona exemples i referències i proposa una secció setmanal d’història “que directament parli d’esdeveniments històrics de tot el món”.
El cap de la secció de Cultura, Xavier Cervantes, respon amb dades i arguments a tots dos lectors:
“Ens agradaria abastar molt més, no només en l'àmbit musical, i és cert que a vegades no arribem a tot el que voldríem. En el cas de la música clàssica, a banda de prèvies i entrevistes, cada mes acordem amb el crític Jaume Radigales les cinc o sis propostes imprescindibles. Aquella setmana del mes de maig, a més del concert de l'Armandine Beyer al Palau de la Música, que sens dubte hauria merescut un espai al diari, també hi havia la culminació de la integral dels quartets de Xostakóvitx a càrrec del Quartet Casals a L'Auditori (un altre concert memorable) i la primera funció de La cenerentola al Liceu. I al cap d'uns dies hi havia els concerts de Gustavo Dudamel, el recital de lied d'Alexander Grassauer i un Rèquiem de Verdi en un programa amb estrenes de Joan Magrané i Raquel García-Tomás, que sí que van ser ressenyats al diari. En qualsevol cas, gràcies per demanar que parem més atenció a la clàssica.
Sobre la possibilitat d'obrir una secció sobre esdeveniments històrics, transmetrem la proposta a la direcció del diari, però caldria estudiar-la bé perquè els continguts tinguin també caràcter periodístic. A la secció de Cultura publiquem força continguts d'història, sovint relacionats amb notícies, i gràcies a la feina constant de la Sílvia Marimon; al cap i a la fi, l'ARA és un diari d'actualitat”.
El Defensor vol redundar en la gran competència professional del doctor Radigales, amb una llarga i brillant trajectòria acadèmica, literària i periodística, i de Sílvia Marimon, igualment amb un acreditat currículum d’excel·lència en el periodisme d’història i memòria, que manté el diari a l’avantguarda del tema que, en el cas del franquisme i la repressió, la dreta extrema i l’extrema dreta volen declarar en vies d’extinció. És a l’abast dels lectors del digital fer una llambregada per la gran feina de Marimon, ara com ara segur que la periodista que dedica més espai a la història en un diari; entre els articles més recents, a partir de fonts sempre competents, ens ha passejat per les pintures rupestres del Vallès Occidental i la vida quotidiana a Pompeia, ha explicat el pas d’Anníbal per la Cerdanya, ha descobert cantons no prou coneguts de les trobadores del segle XII...
Tant en un cas com en l’altre, l’ARA contribueix a mantenir una notable tradició en totes dues manifestacions culturals traduïdes al periodisme. La crítica musical dels concerts està en desavantatge amb les seves germanes d’altres manifestacions artístiques, perquè acostumen a ser únics –no així les òperes–, i en conseqüència la crítica perd la prestació utilitària que té recomanar o desaconsellar un llibre, una exposició o un film. Tot i això, vull recordar la nissaga de grans compositors que van exercir la crítica –Montsalvatge, Guinjoan, Valls Gorina, Taverna Bech...—. Com cal destacar la generació de periodistes que amb traça van començar a deflactar les subordinades i els hipèrbatons de la història al llenguatge planer de posar més punts que comes: del mestre Néstor Luján a Montserrat Roig i Josep M. Sòria. Finalment, a l’ARA hi escriuen historiadors de prestigi que col·laboren a la secció de Debat, com ara Borja de Riquer, Josep M. Muñoz, Francesc Vilanova... I sempre Joan B. Cullain memoriam.
Els lectors Vasco i Barrio estan en bones mans.
L'enriquidora diversitat de les queixes i suggeriments
La secció del Defensor del Lector és ben recent, però tot i això rep molts correus i missatges de WhatsApp, queixes i suggeriments que enriqueixen un diari que tal com surt cada dia, cada dia s’ha de reciclar. Els llegeixo i els agraeixo, i, en la impossibilitat d’atendre’ls tots, faig aquí un breu resum d’alguns comentaris que no he pogut tractar, en el benentès que parlo amb redactors i direcció de qüestions que, tot i no ser publicades, és saludable per al diari prendre-les en consideració. A final d’any, publicaré una anàlisi qualitativa i quantitativa de totes les comunicacions.
Fèlix Tarrida planteja un tema que realment cal estudiar, com és el dels comentaris de lectors no identificats a l’edició digital i “la tendència que –sota l’anonimat– s’escriguin barrabassades o insults”. Li puc donar fe que, a tomb d’un comentari recent molt poc edificant i arran de l’alerta del lector Josep Miquel Palaudarias, el tema que planteja es pren en consideració i s’actua en proporció. Sense sortir del digital, Ramon Isanta considera que la publicitat hi és excessiva, i conclou: “Entenc que els mitjans sobreviuen gràcies a la publicitat però no comparteixo que no puguis llegir una notícia o una opinió sense interrupcions”. L’aristotèlic “μέσον τε καὶ ἄριστον”, més conegut pel llatí “in medio virtus”, és més que un aforisme un bon consell.
Maria Glòria Gou m’escrivia, amb coneixement de causa, a tomb de l’article “L’impost de patrimoni afavoreix les grans fortunes a Catalunya”, i m’hi assenyalava algunes mancances i dubtes que la peça periodística no li havia pogut resoldre. Sense sortir de l’economia, Francesca Secall explicava “l’agradable sorpresa que en lloc de pagar una petita diferència, com cada any, l’Agència Tributària em reduïa import dels ingressos –soc pensionista– i m’havia de tornar diners” per una “gràcia” [les reduccions per pagaments a mutualitats] que es podia reclamar a partir de les declaracions fetes el 2019, i apuntava la conveniència d’anar recordant, tot i que s’hagués publicat, fets com aquest d’utilitat pública “per a un col·lectiu que potser sí que necessitem que ens diguin les coses més d’una vegada”.
I més matemàtiques. Miquel Tres afirma que massa sovint es publiquen xifres forassenyades, “Hm cúbics, milions de milions d’euros, milers de milions d’anys, milers d’hectàrees…”. Ho demostra a partir d’una dada concreta que contrasta, i es pregunta: “Això no ho pot fer el redactor?”. Doncs sí, el redactor genèric ho podia haver fet i a vegades aboquem zeros a l’engròs sense contrastar ni la versemblança amb la calculadora que portem al mòbil.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.