El subscriptor Joan Planas Bartolí m’adreça una queixa prou contundent sobre el tractament de l’handbol a la secció d’Esports: “Diumenge passat (2/2/2025) tingué lloc, a Oslo, la final del Campionat Mundial d'handbol per nacions (entre Dinamarca i Croàcia), i als exemplars de l'ARA de dilluns i dimarts ni una sola ressenya d’aital esdeveniment. Increïble lapsus i quin menyspreu envers aquest esport! Això sí, de futbol, tots els detalls cada dia, per quedar-ne fart. Prego me'n diguin els motius. Respectuosament”.
He traslladat el greuge al cap de la secció d’Esports, Xavi Hernández Navarro, que em respon d’entrada lamentant “que no hi hagués cap referència a la final del Mundial d'handbol. Un breu, com a mínim, es mereixia. Descuit per part nostra”. Tot seguit, anota quatre criteris de decisió sobre els temes que tracten. El primer és l’interès general, sobre el qual es basteix la prevalença del Barça: “A partir de les dades d'audiència que tenim a la web, arribem ràpidament a conclusions sobre el que més interessa als nostres lectors. I, per sort o per desgràcia, el Barça s'emporta la palma. El Barça interessa en tots els vessants, amb especial menció a l'equip de futbol masculí, també l'equip de futbol femení (gran font d'alegries) i els temes de despatxos i gestió (econòmics, junta directiva, patrimoni, etc.). El Barça és la principal gasolina del nostre dia a dia i també del d'altres seccions d'Esports del país”.
Si el primer pilar que anota el cap d’Esports és l’específic, el segon és el genèric, que pot compartir tot el diari i la majoria de mitjans siguin d’on siguin: l’interès nacional, que, aplicat al tema que planteja el subscriptor Planas, il·lustra que “quan hi ha esportistes catalans, hi posem el focus. Exemple pràctic: si la final del Mundial d'handbol l'hagués jugat Espanya, amb diversos catalans en plantilla, hauríem seguit el partit amb més atenció i hi hauríem dedicat més espai informatiu. De fet, abans del Mundial vam fer un reportatge amb l'Ian, el fill de David Barrufet, un dels jugadors de l'equip”. Agraeixo a Xavi Hernández que hagi fet l’esforç de posar les seves reflexions en funció de la queixa que li trasllado, i també que en el tercer apartat del seu diguem-ne llibre d’estil de la secció, “perfils, històries personals”, anoti que aquest aspecte també desperta interès, amb el paradigma Barrufet: “Hi ha Mundial d'handbol? Doncs excusa perfecta per conèixer un esportista jove català. Hi ha Dakar? Doncs excusa ideal per parlar amb Nandu Jubany, que el corria enguany. Al final, un diari ha d'aportar aquestes coses, aquest valor afegit. Que hi ha uns Jocs Olímpics? Hi enviem un cronista reputat com Toni Padilla a explicar bé històries dels esportistes que hi participen. Per divulgar resultats esportius, Google i Flashscore ja són efectius. Un diari els ha de reflectir igualment, però té un espai finit que entenc que ha de reservar a continguts més en profunditat”.
Finalment, al quart punt el cap d’Esports apuntala la voluntat de fer una “excel·lent cobertura del Barça”, sense oblidar-se però dels “dos altres equips catalans que hi ha a Primera Divisió (Espanyol i Girona)”, en el desideràtum d’exigència professional de “divulgar l'esport des d'un prisma propi, explicant notícies que no explica ningú, fiscalitzant els poders de l'esport –que gestionen milions i milions d'euros– i fugint del marcador per centrar-nos en l'esportista, en la persona, i també en la curiositat”.
Una de les novetats que la interacció entre noves tecnologies i redacció periodística està determinant és la presència de les estadístiques a les cròniques futbolístiques; que si tanta possessió, tantes assistències bones i tantes de dolentes, presència a camp propi o contrari, aturades dels porters, errades en defensa, faltes a favor i en contra, rematades que són gol i fallides... Aquest Defensor, doncs, procurant la interrelació retòrica entre fons i forma, ha elaborat una estadística dels temes que ha tractat la secció d’Esports els deu primers dies de febrer, base decimal, doncs, amb el marge d’error que s’ha de suposar quan el recompte és manual.
Els resultats són que la secció d’Esports ha publicat 73 peces, de les quals 46, un 63,01%, són de futbol. L’hegemonia en aquesta zona és la barcelonista, amb 21 notícies, 45,65%, que ve a ser el 28,77% del total publicat. El Barça també guanya la lliga d’obertures de plana, 13, per 10 de les del futbol extramurs del Nou Camp. El futbol femení ha protagonitzat 11 notícies, el 15,06%, amb 7 de capçalera, amb la precisió però que no ha manat l’esport sinó la judicialització de l’afer Rubiales, amb 6 registres; aquí aprofito l’avinentesa per referir-me al seguiment del futbol femení que em trasllada el subscriptor Josep M. Puig i Baiget.
El bàsquet assoleix 14 peces, un 19,18%, anotant que la meitat són breus. La presència d’altres esports a la secció és gairebé anecdòtica: 3 notícies de motor, 2 d’handbol, d’esquí i de vela, i una de rugbi, d’hoquei, de tenis i de ciclisme (per un tema tampoc esportiu com la fugaç desaparició de Freire). El total de notícies d’esports que no són futbol ni bàsquet és de 13, el 17,81% de la secció, que s’encongiria si la unitat de mesura no fossin les peces sinó els caràcters i consegüent espai.
El subscriptor Planas reivindicant la presència de l’handbol té, doncs, en números absoluts, motius per queixar-se, com podrien tenir-ne altres afeccionats que no veuen a les pàgines de l’ARA els esports que els agraden i que per seguir-los, en conseqüència, hauran de buscar altres mitjans. Ara bé, i en contrast imprescindible, els barems d’interès que invoca Xavi Hernández Navarro són determinants, i encara més si hi afegim el factor freqüència de notícies, generat per la multiplicació de competicions –en el seu moment es van inventar les Supercopes d’Europa i d’Espanya, i ara la final four d’aquesta i els play-off de la Champions– que, amb les seves rutines informatives pre-post, un diari ha d’atendre. Tot plegat fa que el futbol en general i el Barça en particular fagocitin altres esports. Passa semblantment en política, que les formacions amb poder institucional i amb més share es cruspeixen les minories, a les quals els costa més ser notícia i que, quan ho són, acostuma de ser per la franja infraroja de la negativitat i l’espai més magre. D’aquí les quotes de campanya electoral, que tanmateix també són discutibles.
El Defensor del Lector de l’ARA, en conseqüència de tot plegat, considera que la secció d’Esports hauria si més no de procurar tendir a significar el que la seva marca denota, encara que sigui afegint criteris proteccionistes al seu llibre d’estil, i, tot i mantenir la prioritat informativa que el més que un club exigeix del periodisme, dedicar major atenció a més d'un esport, sobretot quan es tracta d’esdeveniments, com el Mundial d’handbol que ha determinat avui aquesta plana.
Per arrodonir la secció, vull ressaltar la qualitat de la secció d’Esports, dels redactors que cada dia piquen pedra anant a entrenaments, rodes de premsa, viatges adelerats, fan semàntica d’allà on no hi ha ni gramàtica i encara busquen la millor metàfora. Al fons, els annals de la literatura que el futbol ha concitat, paradigma els articles de Xavier Bosch, que ja l’any 2012, al titulat “El Barça en vers”, citava Alberti, Sagarra, Pere Quart i Ramon Solsona, autor de la lletra del Cant del centenari, música del mestre Ros Marbà.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.
