Massa pàtria per a un sol dia

El dia 2 d’octubre, Jaume Bosch m’envia un missatge de veu que m’abelleix de transcriure íntegrament perquè cal atendre el tema important que presenta. I també per la forma i el fons de la seva explicació, amb un toc personal de proximitat:

“Bon dia. Em dic Jaume Bosch, soc lector del vostre diari des que va sortir. No en soc subscriptor perquè els meus cunyats tenen un estanc al costat de casa i, per tant, hi vaig a buscar els diaris cada dia des de fa més de mig segle. La meva trucada és perquè ahir vaig trobar molt estrany que no hi hagués cap referència a l’1 d’Octubre ni a l’editorial ni a la portada, que no hi hagués una referència a un moment de llibertat que va tenir el nostre país ara fa set anys. Em fa l’efecte que caldria que replantegéssiu la vostra reflexió sobre aquest tema, perquè si no sembla que alguna cosa ha canviat a casa vostra. Moltes gràcies”.

David Miró, subdirector de l’ARA que té a càrrec seu l’àrea política, respon al lector. “De cara al setè aniversari de l'1-O vam preparar tres peces diferents amb enfocaments propis: un reportatge sobre on són les urnes de l'1-O, una notícia sobre com el primer detingut durant l'1-O acabava de ser amnistiat i, finalment, una altra peça per explicar com el comandament de la Guàrdia Civil que va "fabricar" la causa de l'1-O, Daniel Baena, ha estat promocionat dins del cos i ara se'l pot veure a molts actes oficials. Tot plegat ocupava una doble pàgina del diari el dia de l'aniversari. És cert que no hi vam dedicar l'editorial ni tampoc vam posar aquests temes a portada. A la portada vam prioritzar el tema d'actualitat del moment, que és el Pròxim Orient, i en l'àmbit polític, una investigació interna en què es denunciava que el PSC està pagant directament dos assessors que treballen en realitat per als comuns, cosa que considerem un escàndol i una pràctica irregular. Pel que fa a l'editorial, vam considerar que ara mateix el debat públic gira més aviat al voltant d'altres qüestions, com ara l'emancipació dels joves, que és el tema que vam triar. En tot cas, es poden trobar referències a l'1-O en altres editorials recents, com els que hem dedicat als debats interns dins d'ERC o Junts”.

Efectivament, l’ARA no va editorialitzar ni treure a portada el setè aniversari del Primer d’Octubre, però sí que s’hi van referir els articles “Què se n’ha fet d’aquelles flors?”, de Salvador Cardús, i “Cielito lindo”, d’Antoni Bassas, com em trasllada el cap de les pàgines d’Opinió, Toni Güell. A afegir als que refereix el subdirector Miró a la secció de Política: dos de Xavier Tedó i un de signat conjuntament per Ot Serra i Cesc Maideu. El lector de l’ARA ha tingut, doncs, esment de l'efemèride a partir d’opinions acreditades i de notícies noves.

Notícies, aquesta és la qüestió: mana l’actualitat, com es desprèn també de l’explicació de Miró sobre com es decideixen els temes editorials i de portada. L’ARA, com els diaris generalistes amb voluntat d’imparcialitat i d’accedir a lectors d’ampli espectre ideològic, mira de reflectir la realitat amb criteris informatius i, en aquest sentit, com bé escrivia Josep Ramoneda el dia 6, “l’aniversari de l’1 d’Octubre ha passat sense pena ni glòria”. Dit d’una altra manera: els qui entenen que la data és un fet de transcendència no van fer res d’envergadura que la convertís en notícia i, per tant, el diari no podia explicar allò que no va succeir.

El problema de fons és que potser hi ha massa pàtria per celebrar-la en un sol dia, en el nostre cas, l’Onze de Setembre. Altres realitats de sobiranisme reivindicatiu com Éire, Euskal Herria i Galiza tenen solucionada aquesta qüestió diguem que d’excés de significat per a un únic significant, amb jornades d’afirmació afegides a la diada nacional, que a Irlanda és el St. Patrick’s Day; al País Basc, l’Aberri Eguna, el dia de Pasqua; i a Galícia el Dia da Patria Galega, per Sant Jaume. A aquestes festes institucionals diguem-ne que de pas universal, on es poden sentir còmodes autonomistes, federalistes i independentistes, se n’hi sumen d’altres de consum intern independentista i/o d’esquerres. A Irlanda, el Sinn Féin recorda anualment l’aniversari de l’Alçament de Pasqua de 1916. Al País Basc, el PNB celebra el seu Alderdi Eguna, el dia del partit, i l’esquerra abertzale va fer del 27 de setembre –data dels afusellaments de Txiki i Otaegi, el 1975– el Gudari Eguna, dia del soldat, que el 2022 Sortu va reconvertir en el Dia del Moviment d’Alliberament Nacional. El nacionalisme gallec commemora el 17 d’agost el Dia da Galiza Martir, evocant l’execució d’Alexandre Bóveda pel franquisme, tema que vam tractar en aquesta secció.

La funció del periodisme és donar i explicar notícies, no crear-les. Fer notícia permanent de l’1 d’Octubre és feina dels polítics que estimin convenient donar-li el realçament que li prediquen, i en la mesura que ho aconsegueixin, tindran més ressò mediàtic. Ultra les raons polítiques dels favorables i dels contraris, de la validesa o no validesa de la consulta i del mandat o no mandat, l’1 d’octubre de 2017 va ser una mobilització espectacular i pacífica de l’exercici del dret d’autodeterminació, amb doloroses respostes repressives de càrregues policials i presó. Material per posar-la al calendari anual n’hi ha, però a la política el que és de la política i al periodisme el que és del periodisme. Mentre això no passi, el periodisme militant del periodisme l’inclourà en les notícies d’efemèrides dels números rodons: el novembre de 2021 es va commemorar al Parlament el cinquantenari de l’Assemblea de Catalunya i ara estem parlant del norantè aniversari de l’altre octubre sobiranista, el de 1934.

És un fet, també, que hi ha models periodístics que molt legítimament ho veuen d’una altra manera perquè són orgànicament o per afinitat part d’una causa i elements de cohesió interna i de mobilització quan ho estimen oportú, i rearmen anualment el Primer d’Octubre. La premsa de partit va quedar obsoleta fa temps, però la premsa de tendència l’està posant al dia. D’una manera o d’una altra, la interrelació i la interferència entre política i periodisme són un clàssic de les ciències de la comunicació, i ja s’han passejat i es passejaran per aquesta secció. L’estimat professor Héctor Borrat va sintetitzar magistralment aquestes interaccions al seu llibre El Periódico, actor político (1989), on diferencia entre els conflictes en què el diari és actor i d’altres en què és narrador i comentarista.

Agraeixo doncs a Jaume Bosch que ens permeti aquesta nova aportació a la reflexió que proposa, i que ho faci des de la puritat d’un lector –no cal ser subscriptor per accedir al Defensor del Lector– que fa cinquanta anys que compra els diaris cada dia i els llegeix doncs en la corporalitat del paper, que ens connecta als orígens del nostre estimat –i solemnement polèmic– ofici.

El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.

Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.