L'Estatut del Defensor del Lector de l'ARA

1. El Defensor del Lector del diari ARA adoptarà com a fórmula de denominació "El Defensor del Lector": farà servir el masculí o el femení en funció de qui desenvolupi la funció, i en el genitiu “del lector” utilitzarà el masculí genèric com a gènere no marcat d'acord amb la convenció de l'IEC i segons la convenció generalment emprada als diferents mitjans.

2. La direcció del diari ARA nomenarà el Defensor del Lector entre periodistes de reconegut prestigi, credibilitat i meritocràcia professionals i acadèmics, i establirà la durada de la funció i les condicions laborals. El Defensor del Lector pot cessar per dimissió, extinció del termini acordat o ser cessat quan ho consideri la direcció.

3. La figura del Defensor del Lector parteix del dret ciutadà a una informació veraç i rigorosa, del dret de les persones a estar ben informades i del concepte que ni les empreses periodístiques ni els periodistes es poden considerar propietaris del fet informatiu, que també implica els receptors/lectors. Aquests principis se sustenten en l’article 19 de la Carta de Drets Humans de l’ONU, l’article 20 de la Constitució Espanyola, els articles 52 i 53 de l’Estatut de Catalunya, l’Estatut-Marc de Redacció del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya i l’Estatut Marc de l’Organització Internacional de Defensors del Lector.

4. El Defensor del Lector és un garant democràtic de la premsa lliure, independent i plural en què s’inscriu el diari ARA. Té cura i garanteix el respecte dels drets humans i la deontologia d’un periodisme ètic i responsable. És una forma de control de qualitat del diari i de respecte als seus lectors.

5. Els drets que el periodisme ha de respectar són els definits al Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Codi Deontològic de la FAPE i la tradició de diferents codis d’honor professionals d’organismes internacionals.

6. Són pautes fonamentals de totes les instàncies invocades, i en conseqüència el Defensor del Lector es fixarà en el seu compliment o vulneració:

• El respecte a la dignitat de les persones i el dret a no ser injuriades.
• El rigor, la imparcialitat i l'obtenció d’informació per mitjans honestos.
• La diferència entre informació i opinió, amb especial cura en distingir i respectar, però, els nous gèneres híbrids de periodisme interpretatiu.
• La diferència entre el rumor i la conjectura i la informació.
• El sensacionalisme, groguisme i manipulació, sobretot en titulars.
• La diferència entre informació i publicitat clarament definida.
• Les incompatibilitats professionals dels periodistes, la conclusió d’evitar informacions on el periodista pugui ser art i part.
• La no discriminació per raons d’ideologia, religió, sexe, gènere, ètnia, malaltia o procedència social o cultural.
• El respecte a la intimitat de les persones, especialment aquelles que no estan exposades a l’opinió pública i els menors d’edat.
• El respecte escrupolós a la presumpció d’innocència.
• El contrast de fonts, especialment en els casos de polèmica o litigi.

7. Sensu contrari, el Defensor del Lector no podrà interferir en els drets dels periodistes a mantenir el secret professional, la reserva de fonts, l’off the record i la clàusula de consciència.

8. La figura del Defensor del Lector és personal, seguint la tradició dels defensors del poble, ombudsman i Sindicatura de Greuges, i signarà amb el seu nom i adreça electrònica ad hoc.

9. El Defensor del Lector és una institució personal d’autoregulació i no sancionadora. El seu criteri serà sustentat però subjectiu, sense pretendre establir jurisprudència ni càtedra. I les seves resolucions, amb suggeriments o recomanacions, s’hauran de tenir en compte, però la direcció tindrà l’última paraula en implementar-les o no. En tots els casos, els lectors en seran informats.

10. El Defensor del Lector atendrà les queixes, dubtes i suggeriments dels lectors en privat o en el seu article. Explicarà com s’han elaborat les notícies i les decisions editorials sobre qualsevol contingut en qualsevol suport, texts publicitaris, fotografia, infografia i llengua.

11. Les queixes s’hauran de fer arribar mitjançant correu electrònic o missatge oral de whatsapp de no més d'un minut de durada, amb identificació de nom, cognoms, número de DNI, adreça i telèfon. No s’atendran queixes anònimes ni indegudament identificades i/o que continguin comentaris injuriosos.

12. El Defensor del Lector decidirà els temes que pren en consideració en funció quantitativa, pel nombre de queixes, o qualitativa, per l’interès del tema. També podrà actuar d’ofici quan ho estimi oportú, cas en el qual tindrà en compte les opinions dels lectors expressades en els canals interactius del diari.

13. El Defensor del Lector aplegarà informacions complementàries dels signants de les queixes quan ho estimi oportú, i demanarà i publicarà la versió del periodista i/o responsable de redacció (redactor cap, subdirecció o direcció) sobre els quals va dirigida la queixa.

14. Per respecte als drets dels lectors, part important i sine qua non en el procés comunicacional, els periodistes haurien de contribuir amb les seves versions de contrast a les queixes que els afectin. Les versions de redactors o direcció que vagin posades entre cometes a la columna del Defensor del Lector, es passaran als seus autors abans de ser publicades, per ser verificades o modificades.

15. El Defensor del Lector no desqualificarà la feina dels redactors i no jutjarà la seva professionalitat. Descriurà si es compleix el Codi Deontològic i, quan n’hi hagi, el llibre d’estil, explicarà els fets i com han estat tractats periodísticament, i els criteris que s’han seguit en la publicació.

16. Si algun redactor considera que s’ha vulnerat greument el seu dret d’imatge professional, traslladarà el seu criteri a la direcció, que estudiarà com resoldre el contenciós.

17. Si ho creu convenient, el Defensor del Lector sol·licitarà opinions externes d’experts en el tema tractat o en dret i les incorporarà a la peça que elabori.

18. La secció es publicarà amb freqüència quinzenal, però en funció del moviment es podrà estudiar la conveniència d’altres freqüències.