Vivim en temps de guerra, amb balanços de víctimes devastadors i cruents, cruels, dolorosos. La seva transcendència fa que esdevinguin leitmotivs del periodisme i que sigui convenient anar revisant quines són les nostres praxis. Ho fem, doncs, a partir del correu que el subscriptor Josep Roca envia al Defensor del Lector.
El primer paràgraf de la seva comunicació exposa la qüestió de principis: "Israel està envaint part de Síria i l'ARA ho nomena ocupació (per exemple, ARA 11-12-2024, pàg. 13: «L’exèrcit israelià ha ocupat una zona desmilitaritzada a la frontera»). [...] En canvi, l’ocupació d'Ucraïna per part de Rússia sí que és sistemàticament etiquetada, correctament des del meu punt de vista, com una invasió. A ningú se li escapa la diferent càrrega emocional lligada a la paraula invasió respecte a la d’ocupació".
A criteri del subscriptor, aquesta diferència és mostra d’un biaix que considera que s’ha de reservar per als editorials, mentre que les “les cròniques i les notícies haurien de tendir a ser neutrals”. Un pas inductiu del seu argumentari és que “a la pàgina 14 de l’edició del 7 de desembre d'enguany, es pot llegir un titular digne del típic tabloide sensacionalista: «Geòrgia lluita als carrers per desfer-se de les urpes de Putin». I, a més, aquest tipus de sensacionalisme no s’aplica pas a altres països com Israel o els EUA, que presenten conductes similars”.
“En resum –conclou Josep Roca després de desgranar altres casos de suport al seu argument–, seria d’agrair que en les cròniques i notícies, els mateixos fets siguin qualificats de manera similar, independentment del país o països implicats. Els biaixos partidistes en les cròniques i notícies no són propis d’un diari que vol ser assenyalat com a respectable. Per això ja existeix la premsa sensacionalista”.
El cap de la secció d’Internacional, Francesc Millan, respon al lector Josep Roca amb un redactat de proximitat amb agraïment de les seves reflexions:
“Honestament, estic d'acord amb el comentari que ens fa arribar sobre la diferència de criteri utilitzat per parlar d'invasió o ocupació. Certament, les accions militars d'Israel a Síria, a Gaza o fins i tot al sud del Líban es poden considerar, militarment, una invasió de característiques molt similars a la que Rússia duu a terme a Ucraïna. En prenem nota. També voldria recalcar que, fent una cerca ràpida, he trobat diversos articles en què parlem també d'invasió per fer referència a les ofensives israelianes recents. Caldrà insistir-hi, però. De nou, gràcies per fer-nos-ho notar.
Sobre el segon comentari, també en prenem nota. Tot i que, en aquest cas, hi ha un argument clar per justificar per què, sovint, optem per personalitzar la Rússia de Putin. A diferència de qualsevol president dels Estats Units o fins i tot de Netanyahu a Israel, Putin té segrestat el poder rus des de fa 25 anys i ha incrementat la repressió en els darrers temps per blindar-se el Kremlin i fer desaparèixer –literalment, si cal– qualsevol mena d'oposició. Tenint en compte que el règim que impera a Moscou és més propi d'una dictadura que d'una democràcia, creiem que té sentit fer notar que les decisions que es prenen a Rússia responen sempre als interessos i a la voluntat última del seu mandatari”.
Vicenç Fisas, analista de pau, conflictes i negociacions, és col·laborador de diferents organismes internacionals, autor de nombrosos llibres i columnista de l’ARA. A parer seu, el litigi que se’ns planteja es resoldria clarificant termes i utilitzant-los correctament: “Presència militar és quan s'està en un lloc, i pot ser temporal o permanent. Invasió és quan s'entra en un territori aliè, i pot ser temporal o permanent. Si és permanent, es tracta d’ocupació, ja que hi ha una voluntat de quedar-se. Una ocupació pot ser també una annexió, quan la part que envaeix es queda amb el territori”.
El Defensor del Lector afegeix que els termes invasió i ocupació són semànticament veïns, tant que els diccionaris d’Albert Jané i Santiago Pey Estrany (amb l’aval prologuista del doctor Rubió) els consideren sinònims en alguns casos. Les “urpes de Putin” a què es refereix el lector Roca són, però, una altra cosa, més pròpia d’un titular d’opinió que informatiu: evidentment hi ha una connotació negativa que trenca la neutralitat (tema sempre a debat), comprensible, tanmateix, quan el periodisme pren partit contra un autòcrata, com remarca Millan. Sigui com sigui, la titulació sempre –sempre!– millora amb la prudència que recomanava el mestre Ibáñez Escofet de titular suau si el tema és fort.
El codi deontològic no es toca
El lector Antoni Tarrés s’adreça al Defensor del Lector per expressar la seva "disconformitat en referència a l’article «El poble amb l'alcalde, la cunyada, un regidor i la seva parella investigats per una casa il·legal al bosc» de Martina Alcobendas publicat el 30/12/2024”. El motiu és que, a parer seu, l’article falta a “la veracitat, la imparcialitat i el respecte a la privacitat”, cau en el sensacionalisme, “criminalitza l’alcalde de Vallcebre per haver estat reelegit repetidament” i, després de detallar el memorial de greuges, conclou que l’article “transforma una suposada falta administrativa, que té el seu origen en un problema documental, en un cas de caciquisme / nepotisme / lluita veïnal / males praxis / atac al medi natural”. L’última frase és una poderosa pregunta retòrica: “Sabrà l'ARA aplicar el codi deontològic de què fa bandera?”
Martina Alcobendas m’ha fet a mans un veritable canemàs de la seva metodologia curosa en elaborar l’article. Li demano un resum: “Voldríem destacar, en primer lloc, que la notícia no se sustenta merament en l'actuació o les tesis de l'esmentada associació de veïns [els demandants]. A l’ARA decidim publicar-la una vegada tenim constància per diverses fonts que hi ha una investigació judicial en curs, oberta amb motiu d'una querella de la Fiscalia de Medi Ambient, que és l’ens especialitzat en aquesta mena d’infraccions. Cal tenir en compte que la querella de la Fiscalia i la judicialització del cas ja suposa un primer filtre i, a més, justifica que hi posem el focus, atès que, sens perjudici de com evolucioni el cas, pot acabar comportant la inhabilitació d'un veterà alcalde de la comarca. D'aquí que també assenyalem al text que es tracta d'una persona amb una trajectòria política molt consolidada al poble. En segon lloc, l’ARA va contactar diverses vegades amb l’Ajuntament, que va tenir oportunitat de contestar a tots els fets que s’exposen a l’article, des dels estrictament jurídics fins a les valoracions d’alguns veïns. Va ser decisió del consistori cenyir-se estrictament als fets objecte d’escrutini judicial, quan finalment hi vam poder parlar”.
El codi deontològic no es toca, és el corpus iuris del Defensor del Lector, que considera que, en aquest cas, no ha estat vulnerat. Alhora agraeix la confiança que li fa Antoni Tarrés i l’esforç d’una comunicació detallada i polida, de la mateixa manera que respecta el seu punt de vista.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.
