El diari ARA es caracteritza per donar un bon tractament a la memòria històrica. En una altra ocasió ja vaig destacar la feina de Sílvia Marimon en aquest sentit, i avui, en el present que invoca el periodisme, vull ressaltar l’article d’Enric Garcia Jardí al dominical de la setmana passada “El maqui que encara lluita”, la història de Joan Busquets Verges.
Però sempre podem anar més lluny. M'ho fa veure Rosario Regueira Cereijo, activista política, social i feminista, exregidora del Bloque Nacionalista Galego (BNG) i excel·lent escriptora. Em posa l’exemple per contrast del just ressò que fa la premsa en general de l’assassinat de García Lorca, però que, el dia abans, el galleguista Alexandre Bóveda va ser afusellat i, en canvi, passa pràcticament inadvertit a l’opinió pública, com també hi passa de puntetes l’assassinat de Montxo Reboiras, un mes abans que les últimes execucions del franquisme, que sí que tenen –també justament– ressò mediàtic.
Rosario Regueira és lectora de l'ARA i el seu marit, Miguel Roig, d’ascendència catalana, n’és subscriptor, a Lugo. M'envia un text sobre la qüestió. És un luxe tenir la versió de la seva ploma, que he traduït al català, però mantenim en versió original en l’edició castellana.
“A Galiza no hi va haver guerra el 1936. Hi va haver una repressió sistemàtica amb una clara intenció exterminadora. Una violència inusitada des del primer moment que va portar a l’assassinat dels governadors civils de les quatre províncies; al dels alcaldes de 31 poblacions importants i a perseguir, assetjar, executar o «passejar» tota la població que, d’una manera o altra, era fidel a la República, com tan bé reflecteix Castelao en els seus àlbums 'Galiza Mártir', 'Milicianos' o 'Atila en Galiza'.
No hi ha dades exactes degut al silenci i ocultació provocats per la por, però una aproximació poden ser els 4.560 «passejats», els 1.091 executats per sentències sense garanties o els 8.196 processats. Només a la comarca Ferrol-Terra podem constatar 984 morts i al camp de concentració de l'illa de San Simón 666 morts per tortures, gana i/o malalties a més dels 300 executats directament.
I la repressió no acaba amb el ban de final de la guerra: el 12 d’agost de 1975, la Brigada Políticosocial, acompanyada de 200 policies, mata de tres trets per l’esquena Xosé Ramón Reboiras Noia, 'Moncho' Reboiras, militant nacionalista, al Ferrol.
El 17 d’agost de 1936 van afusellar al Monte da Caeira (Pontevedra) Alexandre Bóveda, intel·lectual galleguista i motor del Partit Galleguista. Aquest era el seu delicte. Aquesta data és l’elegida pel poble gallec per honorar totes les víctimes del feixisme: 17 d’agost: Día da Galiza Mártir”.
El Defensor recomana a qui tingui interès pel tema llegir i mirar les estampes gràfiques de Castelao i el llibre de Rosario Regueira Cando pasou o que pasou (2017). I encomana al diari que, en la seva aposta contra la memòria selectiva, sigui sensible a la nació galega, en el context plurinacional que ens ocupa, i que l’any vinent el Día da Galiza Mártir sigui tractat com es mereix. Si volen posar-hi una banda sonora, una de les millors cançons de la història del gènere popular, en la riquíssima cultura celta, O meu país, de Miro Casabella, amb lletra del poeta Xoán-Manuel Casado, nascut a Barcelona i universitari a Barcelona, com Casabella. Xavier Ribalta el versiona en el seu últim disc, Cants Intemporals (2003).
Supercalifragilisticexpialidocius
Julie Andrews i Dick Van Dyke, al film Mary Poppins (1964), canten una cançó paròdica d’allò que no s’entén, Supercalifragilisticesxpialidocius, que el gran Salvador Escamilla va cantar en català traduïda per Josep Maria Andreu. En el llenguatge periodístic actual és freqüent emprar sigles i acrònims, com paraules tècniques o en altres llengües, que poden dificultar la comprensió. Els lectors Josep Font i Josep Arnas m’envien queixes sobre aquestes qüestions.
Josep Font em fa avinent el següent comentari, a tomb de les sigles que sovintegen al diari: "Sempre em crida l’atenció en el vostre diari, que compro força sovint, les sigles que surten en els peus dels noms dels autors dels articles, o en d’altres llocs del diari. Un exemple: dia 1 d’agost. Pàg. 14. Article de Jordi Galí, economista (CREI, UPF i BSE). Sempre em pregunto què volen dir. Sé UPF, no pas les altres. Segons internet: CREI: Centres Residencials d’Educació Intensiva CREI i Centre de Recerca en Economia Internacional CREI. BSE: Barcelona School of Economics BSE, Bombay Stock Exchange BSE, Banco de Seguros del Estado BSE. Voleu dir que per llegir el diari s’ha de consultar primer a internet, per saber si interessa o no llegir aquell articulista? Seria molt difícil suprimir sigles i que sortís el títol enter?".
De la seva banda, el lector Josep Arnas escriu, amb un polsim d’ironia divertida: "Agrairia que algú em traduís el següent paràgraf al català en què està escrit tota la resta del diari, perquè no he aconseguit entendre’l. «La lluita de Musk contra el wokisme i a favor de la propagació de la ideologia d’alt-right a la seva xarxa social ha fet que Trump hi torni a veure un potencial aliat. I no només en el pla ideològic: Musk està rere una de les súper-PAC que més diners preveuen gastar en la campanya de l’expresident». En qualsevol cas gràcies pel magnífic diari que feu cada dia”.
He fet un tast de sigles al diari del diumenge passat, i n’hi he trobat 44: la quantitat ens dona la mesura d’un llenguatge periodístic que fa imprescindibles sigles i acrònims, amb una riquíssima història al darrere que podem remuntar als clàssics i fer cap a l’actualitat 3.0 dels llibres d’estil acadèmics, que prescriuen en els seus textos un llistat de sigles amb els seus significats.
En el recompte que he fet tenim, en primer lloc, les sigles que formen part del vocabulari habitual, i que no cal explicar perquè se sobreentén que qui llegeix premsa sap què signifiquen: DNI, EGB, BUP, COU, FP, EUA, PIB, IEC, ANC, ERC, CUP, IRPF, PSC, PP, TC, CNN, OMS, ONU, UE, OTAN, UNESCO, AP-7, USA, TV3. Després tenim les no tan comunes, però que a l’article on van es detalla per denotació o connotació el seu significat: IMSS (Institut Municipal de Serveis Socials), EMA (Agència Europea del Medicament), ERPV (Esquerra Republicana País Valencià), TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans), OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic). Finalment, la criptografia, per bé que amb coordenades de situació: ACE Alzheimer Centre Barcelona, APOE4, LGTBIQ+, GRU, FSB, SAD, GW, TSO, H2Med - BarMar, GNL, MAGA, NAFTA i ACS quan no vol dir “Al Cel Sigui/Sia”. Completo la referència sobre els epígrafs dels articulistes, a afegir a la cita del lector Font, amb Anna Pagès, “Professora de la FPCEE Blanquerna de la Universitat Ramon Llull”, i David Bueno, “Fundador de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDUIST”.
Sobre les expressions en altres llengües que anota el lector Arnas, al diari que he compulsat també he trobat exemples: swing states, parella queer, ticket, premier, think tank, call center, hub. És clar que, tant el cas que esmenta el lector com els que afegeixo jo, es refereixen a cròniques sobre els Estats Units i el Regne Unit, i es presenta una implicació entre continent i contingut que és interessant semànticament, però que es podria discutir en la ciència aplicada de la... Press.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.
