Fer conèixer la programació de televisió als lectors del diari és un servei important, seria estult insistir i redundar en la importància del mitjà que s’empadrona a les cases i hi obre una finestra amb vistes molt més enllà del carrer, del pati de veïns o del celobert. Tenir a l’abast la programació és útil també perquè l’oferta és amplíssima i cal triar, i els mitjans escrits esmercem una pàgina on els nostres lectors poden veure la panoràmica de l’oferta.
Enmig d’aquest oceà d’hegemonia castellana, emergeix l’arxipèlag català. Joaquim Maria Puyal, des de la seva gran experiència al món audiovisual –les seves retransmissions dels partits del Barça són irrepetibles, i a la tele va ser pioner inaugurant el concepte sèrie–, va raonar i enraonar acadèmicament el seu bagatge empíric al llibre titulat intencionadament amb el nom ambulància vist des del retrovisor: Aicnàlubma. Reflexions sobre la societat i els mitjans. Propostes per a la nova televisió (Columna, 2011). Hi escriu: “Aquí, rebem tota l’aspersió mediàtica dels canals espanyols tant de ràdio com de televisió i, a sobre, tota l’oferta de premsa escrita que, dirigida des de Madrid, es distribueix al nostre país”.
Jaume Ferrús, que va ser director de TV3 entre 1989 i 1995, escriu al Defensor del Lector amb una qüestió ben suggeridora, però del punt de vista originalíssim de prendre en consideració una secció de serveis, la programació de les teles, que passa de llarg als esperits crítics. Gilmara Lanzetta, investigadora d’experiència d’usuari a l’ARA, va dinamitzar aquelles idees, com les d’altres subscriptors, i Pablo Casals, director d’operacions, reconeix que refer la graella de televisió és una assignatura pendent, però que estan fent proves per redissenyar la pàgina de cara a l’any vinent. Àlex Gutiérrez, cap de Mèdia, situa el problema d’arrel: “La programació de televisió l'elabora una empresa externa i des de la secció no tenim control directe sobre què hi surt i què hi deixa de sortir”, d’aquí que encarregués les accions enunciades. Gutiérrez considera que “les peticions de Jaume Ferrús són del tot raonables. No només per l'autoritat que té com a persona que va muntar tècnicament TV3, sinó perquè seria una bona adequació de la graella convencional als valors del diari en favor de la cultura catalana. I es podrien aplicar de manera ràpida, fent la petició a l'empresa proveïdora, al marge del debat obert sobre com es podria redissenyar sencera aquesta pàgina perquè s'adeqüi més als temps presents”.
És a dir, les opinions, evidentment a tenir en compte, d’una persona dels coneixements de Ferrús no van caure en sac foradat, però es va cometre l’error i la indelicadesa de no comunicar-l'hi, per la qual cosa m’expressa: “La meva decepció és que no s’ha recollit cap dels suggeriments i tot segueix igual”. Aquest és el nus del correu que m’envia el senyor Ferrús:
“A la programació de TV trobo molt mal resolt:
A La 2, canal que té part de la seva emissió en català, se li assigna menys espai que a un sol programa de Cuatro.
Normalment, la programació de La 2 acaba abans de les 21.00.
Els programes en català, com és el cas de L’altaveu, no mereixen ni una sola línia de descripció.
Seria interessant que s’indiqués les pel·lícules que s’emeten en versió catalana.
Telecinco té la meitat de l’espai de Cuatro, que és el seu segon canal, i, en alguns casos, té un espai menor que la descripció d’un programa d'Antena 3.
Betevé potser també mereixeria més atenció”.
Mònica Planas resumeix i valora la qüestió, amb el seu mestratge habitual, que m’he d’apressar a reflectir perquè, en l’allau de crítiques que aquest Defensor entoma amb l’esportivitat que s’associa a la figura, és una de les periodistes més ben considerades pels lectors que se m’adrecen. He mantingut íntegre el text de Planas:
“Comparteixo totes les observacions del senyor Jaume Ferrús sobre la pàgina de programació televisiva. Tal com es pot comprovar en el marge superior dret de la pàgina, la informació de la programació és un servei externalitzat que contracta l'ARA. I entenc que, aleshores, la manera d’oferir la informació obeeix a criteris de compaginació i encaix del text en les columnes per optimitzar les dinàmiques de treball internes. És complicat condensar uns llistats tan densos i rutinaris en un espai tan fragmentat i limitat. El que planteja el subscriptor, però, obeeix a criteris informatius perfectament lògics i acurats, i més pràctics per als lectors.
Sobre la qüestió lingüística de la graella, el diari es podria plantejar l’opció d’ombrejar d’algun color diferent les franges de programació en català. Pel que fa a la distribució de les cadenes, potser resultaria eficaç prioritzar les televisions públiques en les columnes més grans, de tal manera que La 2 i Betevé s’intercanviessin l’espai amb les columnes que ara ocupen Antena 3 i Cuatro. Així, més enllà del servei públic, també es prioritza i es dona més espai a la programació en català.
D’altra banda, per guanyar espai potser no seria necessari recórrer a l’explicació de l’argument d’alguns programes i sèries d’una manera tan extensa, n'hi hauria prou especificant només el gènere (magazín d’actualitat, sèrie, programa divulgatiu, documental…), sobretot tenint en compte que moltes vegades les descripcions dels continguts són genèriques i repetitives. Són opcions que plantejo sense haver consultat els equips de disseny i compaginació del diari, que segur que tenen més clares les dificultats i dinàmiques que demana aquesta pàgina en concret”.
Vull acabar recuperant el discurs d’en Puyal, que he obert sobre fons marins perquè ell, un enamorat del mar, embelleix el llenguatge amb les seves derrotes –en el seu significat nàutic– lèxiques. Atraco l’article, doncs, amb la veu vigorosa del millor català radiofònic d’en Puyal perquè, en el llibre esmentat, es fa ressò dels inicis del nostre diari: “El [diari] més jove és el diari ARA, escrit en català. El gran repte que té és justament el d’aguantar les bursades i revolades que compliquen la navegació després de la plàcida sortida de port. Si aconsegueix, gràcies als seus lectors, estabilitzar-se i mantenir el rumb, navegant en aquest mar difícil, al cap d’un parell d’anys podria tenir una navegació més plàcida”. Dimecres passat, a punt de celebrar el catorzè aniversari, l’ARA va rebre el premi a la millor publicació diària de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, l’APPEC.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.
