Les respostes a la crisi també van per barris

BarcelonaEl nivell d’ingressos dels ciutadans és desigual en el territori, amb unes diferències importants entre municipis de la rodalia de Barcelona, i el factor que hi està més vinculat és el preu de l’habitatge, que segueix una distribució territorial molt semblant. Un altre fenomen, la resposta ciutadana a la crisi, també ha sigut desigual en el territori. Les iniciatives innovadores, com els bancs del temps, s’han concentrat als barris de classe mitjana i no als més desafavorits, on podrien haver tingut un impacte més gran.

Dinàmiques independents

La innovació apareix sobretot a les zones ni riques ni pobres

Un estudi de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB ha recopilat més de 700 exemples d’innovació en solidaritat ciutadana, medi ambient i energia, economia i consum, i espais autogestionats. D’aquests, n’ha enquestat més d’un centenar, i més de la meitat van néixer a partir del 2008. “A Catalunya hi ha una llarga tradició d’autogestió, però en aquests anys hi ha hagut un procés d’expansió i de resignificació, com a resposta a una crisi que no és només econòmica sinó també de models”, diu Ismael Blanco, coordinador de la recerca.

Tot i ser una resposta a la crisi, prop del 90% de les iniciatives s’ubiquen en zones ni molt riques ni molt pobres, com Gràcia i Sants, a Barcelona ciutat. “Són barris amb tradició participativa, però també és important el nivell socioeducatiu, que permet que s’interpretin els problemes en clau col·lectiva i que hi hagi recursos per organitzar-se col·lectivament”, explica Blanco. Els impulsors de les iniciatives, matisa, “no són classes mitjanes consolidades sinó més aviat els seus fills, que tenen un alt nivell educatiu i recursos per a l’acció col·lectiva però que també viuen en la precarietat”.

Identificació amb l’espai

Les possibilitats de participació també marquen el lloc on es viu

Segons destaca el geògraf Oriol Nel·lo, les famílies amb menys recursos es concentren en zones on l’habitatge és més assequible perquè no tenen alternativa, però les que tenen més recursos també es concentren i ho fan per elecció. En aquesta elecció hi tenen molta influència les possibilitats de participació ciutadana. “Des de la psicologia de la ciutat plantegem que, com més participació, més identificació amb un espai”, explica Pep Vivas, professor de psicologia social de la UOC. “La gent no només tria en funció de la casa, sinó de totes les possibilitats que li ofereix un context urbà”, afegeix Vivas.

L’especialista en psicologia social troba lògic, per tant, que sigui als barris de classe mitjana amb més tradició participativa on es concentri la gent amb la motivació i la formació necessàries per impulsar iniciatives innovadores, mentre que als barris desafavorits hi ha menys presència d’aquest fenomen. “És un tema de motivació i de formació de la gent, però també de com aquestes iniciatives poden sortir a la llum pública, perquè en alguns barris hi ha iniciatives però no transcendeixen”, matisa Vivas. “Als barris populars hi ha pràctiques de solidaritat interveïnal més informals que el nostre mapa no aconsegueix identificar”, reconeix Blanco.

L’excepció de la PAH

La clau de l’impacte, actuar als barris però també en xarxa

Al marge de la dificultat per recopilar la informació de pràctiques menys organitzades, els investigadors de la UAB volien identificar “iniciatives de cooperació horitzontal per satisfer necessitats compartides que reforcessin l’empoderament i que tinguessin potencial de transformar les relacions de poder”. Segons el coordinador de la recerca, les iniciatives per satisfer necessitats bàsiques “no acaben de tenir aquesta vocació transformadora”.

L’excepció més important són les assemblees locals de la PAH, que sí que tenen presència als barris més desafavorits, i així ho recull l’estudi de la UAB, i que sí que tenen vocació transformadora. La clau per tenir impacte, opina Blanco, és actuar en diferents àmbits: “Hi ha iniciatives orientades a satisfer unes necessitats concretes en un barri determinat que no transcendeixen fora d’aquest territori, i hi ha iniciatives que es mouen en diferents escales, que actuen en el barri però simultàniament en xarxes a un nivell més ampli, com la PAH”.

Complement necessari

Les entitats del tercer sector, més repartides al territori

L’estudi de la UAB també constata que les iniciatives innovadores estan configurant un àmbit d’actuació diferenciat de les entitats del tercer sector social, amb les quals tenen molt poca relació. Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, reivindica que “les innovacions moltes vegades han vingut del tercer sector”, però també destaca que els dos àmbits “donen cobertura a coses diferents” i que “són complementaris i necessaris tots dos”. Subratlla, a més, que “són dos tipus d’actuació que l’administració pública no pot oferir”.

També es complementen a escala territorial, ja que als barris més desafavorits, on hi ha menys iniciatives innovadores dels ciutadans, sí que hi són presents les entitats socials. “Les entitats estan bastant repartides i no hi ha cap gran nucli de població en què no tinguin presència”, explica Illa. La feina més important que ha fet en els últims anys a les zones més desafavorides, això sí, ha sigut assistir necessitats bàsiques. “També s’ha complementat la feina dels serveis socials, que en molts municipis han anat desbordats”, afegeix el president de la Taula del Tercer Sector.

El rol de l’administració

Criteris territorials i incentivar les innovacions dels ciutadans

Els autors de l’estudi de la UAB i els representants de les entitats socials coincideixen a demanar que l’administració pública lideri la reducció de les desigualtats territorials. I malgrat que moltes competències són locals, consideren que per aconseguir aquest objectiu és clau el paper d’institucions supramunicipals, que han d’aplicar criteris territorials. Meritxell Budó, vicepresidenta responsable de l’àrea d’atenció a les persones de la Diputació de Barcelona, assumeix que el sector públic té un paper principal i veu positiu “tenir dades per destinar els recursos allà on són més necessaris”.

“Nosaltres distribuïm recursos als ajuntaments, i ja ho fem tenint en compte la població però també les dades socioeconòmiques dels municipis”, detalla Budó. Aquests criteris es tindran en compte, per exemple, a l’hora de distribuir els 15 milions d’euros addicionals que acompanyen el seu nou programa d’emergència social. La vicepresidenta de la Diputació també veu positiu incentivar que als barris desafavorits hi hagi més iniciatives innovadores dels ciutadans: “S’han de trobar iniciatives per transformar el model de societat més enllà dels ajuts d’emergència”.