La religiositat dels catalans s’allunya cada cop més de la mitjana espanyola
La meitat es consideren catòlics, però molts no són creients i la majoria no són practicants
BarcelonaSegons les principals estadístiques, la identitat religiosa dels catalans està carregada de matisos. Quan se’ls pregunta quina és la seva religió, més de la meitat responen que el catolicisme. D’aquests, però, una part significativa asseguren que ni tan sols tenen creences religioses, i una àmplia majoria diuen que són creients però no practicants.
Així ho recull l’última enquesta de la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat, del desembre del 2014, amb una mostra de 1.600 persones. Una tercera part es defineixen com a ateus o agnòstics i, de la resta de religions, l’islam és la que té més pes: gairebé triplica el cristianisme evangèlic. Pel que fa als centres de culte, en canvi, hi ha gairebé el triple d’esglésies evangèliques que de mesquites, i el seu ritme de creixement en els últims anys també és molt superior.
Caiguda significativa
Malgrat que no hi ha cap enquesta anterior de característiques semblants, una pregunta sobre la religió dels pares i una altra sobre l’evolució al llarg de la vida permeten endevinar una clara tendència a la baixa. La religió té molt menys pes entre els enquestats que entre els seus pares, i hi ha molts més catalans que havien sigut creients i ara ja no ho són que no pas a la inversa.
L’estadística oficial de matrimonis, amb dades molt més detallades, apunta en el mateix sentit. Fins al 2003 els matrimonis catòlics encara eren majoritaris a Catalunya. El 2015, en canvi, havien caigut de manera significativa, per sota del 15%. La distribució, això sí, és desigual: a les Terres de l’Ebre són més del 18%, i a Ponent, més del 20%.
Excepció a l’Estat i a la UE
Les dades del CIS, que repeteix la mateixa pregunta periòdicament, confirmen que entre el 2002 i el 2015 la religiositat ha experimentat un descens important. Catalunya sempre ha sigut una excepció a l’Estat, però la diferència amb la mitjana espanyola és cada vegada més gran. En les últimes dades amb totes les comunitats, del 2012, només queda per sobre d’Euskadi.
A la Unió Europea, de mitjana, el conjunt de les religions sumen un 75%. En els països amb clara majoria de catòlics, Espanya queda just per sota de la mitjana, mentre que Itàlia queda bastant per sobre i França bastant per sota. On té més pes el protestantisme, com a Alemanya o al Regne Unit, la religiositat és a mig camí de la d’Espanya i la de França. L’Europa de l’Est, en canvi, fa pujar la mitjana.