On són les dones a la Wikipedia?

El col·lectiu On Són les Dones va denunciar l’any passat que la presència femenina als espais d’opinió dels mitjans no arribava en cap cas al 25%. En sis mesos de campanya les xifres han millorat, sobretot a la ràdio i la televisió públiques, on ara voregen el 40%. La Wikipedia en català, la Viquipèdia, també va fer la primavera passada una reflexió sobre la presència femenina en els continguts. A l’abril les biografies de dones eren el 12,6% del total, i la posada en marxa del projecte Viquidones ha aconseguit que ara siguin el 13,8%. En nou mesos s’han creat més de 2.500 noves biografies de dones.

El desavantatge del català respecte a altres idiomes, i de la Wikipedia respecte a la Britannica, demostren que hi ha marge de millora. Però en les dades per professió i any de naixement s’observa que la Wikipedia reflecteix desequilibris de gènere propis de l’àmbit i l’època. Els mateixos impulsors de Viquidones subratllen que no es tracta d’arribar a la paritat, que els requisits per tenir article propi són estrictes per a tothom, i que més enllà de les xifres és molt important l’enfocament.

Pitjor que la Britannica

A la Wikipedia hi ha més dones en total però la bretxa és més gran

Entre les 20 edicions de la Wikipedia amb més biografies, la catalana té un dels pitjors resultats, tot i que les diferències amb la majoria no són excessivament grans. L’edició en català supera per poc les edicions en ucraïnès i hongarès, que estan just per sobre del 13%, i queda a poca distància de les edicions en rus, italià o alemany, que voregen el 15%. L’edició en anglès, la més gran amb diferència, té un 16,8% de biografies de dones, i l’edició en castellà s’enfila fins al 17,9%.

La revista científica International Journal of Communication va publicar l’any 2011 un estudi que comparava la presència de dones a la Wikipedia en anglès i a l’enciclopèdia tradicional més important, la Britannica. Les xifres no són comparables amb els percentatges anteriors, ja que la Britannica no té les biografies classificades per gènere i l’estudi es va limitar a una mostra, però la conclusió dels autors va ser clara: a la Wikipedia hi ha més dones en total, però la bretxa és més gran que a la Britannica.

Al conjunt de la Wikipedia la presència femenina varia molt en funció de la professió i la data naixement. Entre les 20 professions amb més biografies, les actrius i les cantants gairebé arriben a la paritat, amb un 47,9% i un 43,4% respectivament, mentre que les atletes són gairebé un terç del total. Les escriptores o les periodistes, en canvi, ja cauen fins al 20%, i les pintores, directores de cinema o músics queden per sota del 15%. En la professió amb més biografies, la de polític, les dones són només el 10%.

Per data de naixement, al llarg dels últims dos segles hi ha una millora substancial. Entre els nascuts en la primera dècada del segle XIX, les biografies de dones no arriben al 5% del total. Entre els nascuts en la primera dècada del segle XX ja són el 10%. I entre els nascuts a la segona meitat del segle el percentatge de dones és molt més alt que fins llavors. Per als anys vuitanta i noranta, les biografies de dones són més del 25% del total.

Ampliació amb rigor

Els criteris per tenir article propi són estrictes per a dones i homes

“La Viquipèdia no s’ha posat fins fa poc a fer aquesta reflexió sobre la presència de la dona, però la veritat és que ara hi ha molta sensibilitat”, explica Ester Bonet, una de les impulsores del projecte Viquidones. Aquest retard, diu, és la causa més probable de la diferència amb altres idiomes. “En qualsevol cas, no volem inflar-la per inflar-la”, aclareix. Assumeix que la Viquipèdia reflecteix una realitat històrica, i subratlla que el seu objectiu no és la paritat. “Ens hem posat com a meta un 33%, que entenem que seria una bona xifra”, precisa.

Per localitzar dones que haurien de tenir article es basen, sobretot, en catàlegs d’autoritats. “Són llistes de noms que recullen si una persona és reconeguda i en quin camp”, explica Bonet. Un altre recurs és buscar les biografies de la Wikipedia en anglès o en castellà que no tenen versió en català. “Això ho fem molt, però intentem no basar-nos sempre en el món anglosaxó”, precisa Bonet. Habitualment, la cerca s’acota a dones de territoris de parla catalana. Hi surt, per exemple, l’actriu Cristina Brondo, coneguda per Poblenou, que té article en castellà i en francès però no en català.

Bonet destaca que els criteris per tenir article propi són estrictes per a dones i homes. La normativa, diu, “està molt establerta i totes les Wikipedies en tenen”. Són els criteris d’admissibilitat, que estableixen normes generals i també condicions detallades per a cada professió. Les escriptores (i els escriptors) han de tenir almenys dues obres publicades per una editorial. Les polítiques (i els polítics) han de tenir càrrecs a nivell estatal o nacional, o haver aparegut a mitjans de comunicació per haver destacat en política local. Ser alcaldessa (o alcalde), per si sol, no és suficient.

Un problema de fons

L’exclusió del cànon afecta la Viquipèdia i els museus

Isabel Segura, historiadora especialitzada en recuperació de la memòria històrica de les dones, subratlla que “moltes vegades les dones estan excloses de la memòria, d’allò que defineix el cànon”, i que l’exclusió de la Viquipèdia és conseqüència d’això. També ho és l’exclusió d’obres d’autoria femenina de les col·leccions dels museus catalans, un fenomen que Segura ha estudiat a fons. “Ens belluguem entre un 1% al que en té menys i un 9,95% al que en té més”, detalla.

Segura cita com a injustícies flagrants els casos en què una dona catalana ha estat reconeguda fora i no aquí. La situació de Cristina Brondo a la Viquipèdia té molts precedents fora de la Viquipèdia. “La compositora i arquitecta Anna Bofill va aparèixer en un diccionari publicat als Estats Units abans que en cap compendi publicat aquí, i autores catalanes de mitjans dels setanta, com Mari Chordà, van ser exposades a la Tate Gallery i no al Macba”, lamenta.

Segura reclama anar més enllà de les obres de referència o els catàlegs d’autoritats: “Hem de trobar altres fonts. Faig un clam per les fonts primàries i els arxius”. Quan va publicar diversos llibres sobre les dones de cada districte de Barcelona es va documentar “parlant directament amb dones dels districtes i anant als arxius a complementar i contrastar la informació”. Abans havia dirigit la col·lecció Clàssiques Catalanes, de l’editorial La Sal, amb una filosofia semblant: “Ens vam posar a buscar per vies diverses, i al Mercat de Sant Antoni hi vam trobar moltes dones que en la seva època havien estat molt publicades i després havien estat excloses”.

Èmfasi en la perspectiva

Viquidones també vol millorar la participació i l’enfocament

El projecte Viquidones també vol millorar la participació de les dones en l’enciclopèdia. Segons diverses enquestes de la Fundació Viquimèdia, el percentatge d’editores a nivell global se situa entre el 10% i el 15%. Ester Bonet explica que “un dels motius pels quals les dones no editen és perquè no se senten còmodes fent-ho de manera virtual, i entre les opcions per reduir la bretxa destaca la de crear espais d’edició presencial”.

Des de fa uns mesos, la Universitat Pompeu Fabra acull al Campus de la Ciutadella l’Espai Viquidones UPF, una activitat que permet als estudiants aconseguir crèdits però que està oberta a tothom. El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison també organitza un Espai Viquidones de manera regular, i en ocasions puntuals com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència s’han celebrat maratons d’edició.

El tercer pilar del projecte Viquidones, que consideren més important que les xifres de continguts i les xifres de participació, és l’enfocament dels continguts. “Hi ha molts articles de dones que comencen explicant que estaven casades i que van tenir fills, i que després expliquen que van rebre un premi Nobel, i nosaltres els editem per posar-ho al revés, amb els mèrits primer”, explica Bonet. També potencien els continguts sobre qüestions de gènere, des de la violència de gènere fins a petites discriminacions curioses.

Isabel Segura coincideix a assenyalar que la perspectiva és el més important, a la Wikipedia i fora de la Wikipedia: “Hi ha una tendència, als museus d’història i societat, a situar les dones amb una visió molt tòpica i restrictiva. S’explica la història a partir de la violència i de la tecnologia vinculada a la violència”. La mirada, diu Segura, encara és un problema avui, als museus d’art, amb artistes contemporànies: “Ho tenen més difícil per exposar. S’estan canviant mentalitats, però hi ha molta resistència”.