L’estalvi pel canvi d’hora: la meitat que fa cinc anys

BarcelonaLa nit del dissabte 25 al diumenge 26 de març, a les dues de la matinada, passaran a ser les tres. Aquest canvi d’hora, que suposa adoptar l’horari d’estiu, es fa per estalviar energia durant aquest període, de finals de març a finals d’octubre. L’estalvi, però, té relativament poc pes sobre el total, i a més, aquest pes es va reduint amb el pas dels anys. Segons les estimacions de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), enguany serà de la meitat que fa 5 anys. D’una reducció de la despesa de 31 milions d’euros el 2012 es passarà a una reducció de només 14 milions aquest 2017. Tot just uns quatre euros per família i any.

El canvi en les tarifes i la irrupció de la tecnologia LED

El cap de la divisió de gestió energètica de l’ICAEN, Juanjo Escobar, puntualitza que aquestes estimacions econòmiques s’han vist afectades pels canvis en el preu de l’electricitat i, sobretot, en la fórmula de les tarifes. “En el global del rebut ara pagues més del que pagaves fa uns anys, però hi ha hagut un gran canvi en la part fixa, que s’ha anat incrementant, mentre que la part variable això no ha passat, i fins i tot hi ha hagut una certa rebaixa”, destaca Escobar.

Però, al marge de l’efecte del preu en la reducció de la despesa econòmica, el cap de la divisió de gestió energètica de l’ICAEN apunta que la reducció del consum d’energia també és menys important ara que fa uns anys. En part per l’efecte de la crisi, que fa que el consum ja sigui més baix. Però sobretot, diu Escobar, “perquè hi ha hagut una irrupció de la tecnologia LED, que ha suposat una substitució progressiva de les bombetes convencionals, i que ha provocat una baixada important del consum”.

Reflex en les dades de consum al llarg del dia

La reducció del consum és relativament petita, però és real, i queda reflectida en les dades detallades que publica Red Eléctrica Española. Fa un any, en les dues setmanes posteriors al canvi d’hora de l’últim diumenge de març, la corba del consum al llarg del dia va canviar respecte de les dues setmanes anteriors. Durant la major part del dia, el consum va ser semblant amb una lleugera tendència a la baixa, que ja és habitual en les últimes setmanes d’hivern i les primeres setmanes de primavera, perquè pugen les temperatures i baixa el consum de la calefacció. En canvi, al matí i al vespre la diferència va ser força important.

Amb el canvi d’hora, la sortida del sol va passar de les 6.45 a les 7.45 a l’est de la península i de les 7.25 a les 8.25 a l’oest. Aquesta estona més de foscor va fer que, després del canvi d’hora, el consum elèctric fos fins i tot superior entre les 7.00 i les 8.10 al conjunt de l’Espanya peninsular. En canvi, la posta de sol va passar de les 19.10 a les 20.10 a l’est i de les 19.55 a les 20.55 a l’oest. Aquesta estona més de llum va fer que, després del canvi d’hora, el consum elèctric fos significativament inferior de 19:30 a 20:50. L’increment del consum del matí, de 4.479 MW, va quedar compensat per la reducció del vespre, de 27.196 MW.

Impacte en accidents, atacs de cor i sentències judicials

Els detractors del canvi d’hora consideren que aquest estalvi no compensa la incomoditat i les conseqüències més serioses que pot tenir, especialment el canvi del març, que implica perdre una hora de son. Un estudi de la Universitat de Stanford i de la Universitat Johns Hopkins va constatar, analitzant les dades d’accidents de trànsit de 21 anys als Estats Units, que el nombre d’accidents amb víctimes mortals augmenta el dilluns després del canvi d’hora en comparació amb un dilluns normal. D’una mitjana de 78,2 a una mitjana de 83,5. Un altre estudi, de la Universitat de la Colúmbia Britànica, va detectar en les dades del Canadà que el nombre total d’accidents augmenta un 8% el dilluns després del canvi d’hora.

En l’àmbit de la salut, un estudi de la Universitat de Colorado amb dades dels hospitals de Michigan va descobrir que el nombre d’atacs decor també creix el dilluns després del canvi d’hora del març. Concretament, un 25%. I en l’àmbit de la justícia una informació de l’agència Reuters assegura que els jutges dels Estats Units imposen sentències un 5% més llargues el dilluns després del canvi d’hora, en comparació amb el dilluns anterior i el dilluns posterior.

Debat obert sobre si val la pena

El canvi horari és obligatori per a tots els estats membres de la Unió Europea. En el seu últim informe de seguiment, la Comissió ja reconeix que l’estalvi energètic “és difícil de determinar, i en qualsevol cas, sembla relativament limitat”. Tot i així, aposta per mantenir-lo, tot minimitzant-ne els possibles efectes adversos. “La falta de xifres suficients i la interacció d’altres factors, com les condicions meteorològiques, impedeixen determinar si existeix una relació causa-efecte entre l’horari d’estiu i el nombre d’accidents de trànsit”, assegura el document. Sobre l’afectació en la salut, destaca que “la majoria dels trastorns són de curta durada i no representen un perill”.

El cap de la divisió de gestió energètica de l’ICAEN subratlla que “fa uns anys, amb les tecnologies més ineficients que hi havia, sí que tenia sentit”, però afegeix que “amb el temps, aquell efecte s’ha anat diluint” i que “al final arribes a una xifra en què ja et comences a plantejar si val la pena”. Suggereix que es podria “deixar el canvi d’hora i introduir altres mesures en la línia d’un nou model energètic”. En lloc de pensar en el sol per a un estalvi d’energia discret, utilitzar el sol per a la producció d’energia. També admet, però, que el canvi d’hora pot tenir un component de sensibilització. Aquest dissabte a les 20.30, precisament, se celebra l’hora del planeta, una apagada absolutament simbòlica. En les dades de consum de l’any passat no hi va tenir cap impacte.