La caiguda demogràfica, una oportunitat per al sistema educatiu

BarcelonaHi ha molts factors que incideixen en la qualitat de l’educació, un dels quals és purament numèric: quants mestres hi ha per cada alumne. Les retallades han suposat una reducció de la plantilla de professors. El 2012 es van perdre tres mil docents als centres públics. Es pot revertir la situació de dues maneres: amb més mestres, però també amb menys alumnes. Una davallada de la població escolar trauria pressió a les aules i compensaria l’efecte de les retallades. Això és justament el que està a punt de passar a Catalunya.

El sistema educatiu està a punt de viure una paradoxa. La mateixa crisi que va abocar la Generalitat a resoldre complicats sudokus pressupostaris, ara –en part– pot ajudar a resoldre'ls. Després d’un cicle de creixement, la població escolar es comença a reduir. La caiguda de la natalitat i el fet que marxi més gent del país que no pas n’entri ajudarà a buidar les aules. Segons els càlculs de l’Idescat, el 2023 hi haurà a Catalunya 59.000 infants de tres anys. El 2012 n’hi havia més de 89.000.

L’escenari que s'obre és una bona oportunitat per millorar la qualitat de l’ensenyament. "Cal aprofitar la caiguda demogràfica per millorar les condicions laborals dels docents", argumenta el pedagog Enric Prats. Els mestres no només fan classe. La conselleria d'Ensenyament estableix una dedicació lectiva del professorat de 25 hores setmanalsa primària i 20 a secundària. La resta fins a les 37,5 setmanals estan destinades a preparar classes, corregir, reunions de coordinació, entrevistes amb famílies i altres tasques complementàries de la docència. El sector reclama una reducció de les hores lectives per dedicar més temps a l’atenció personalitzada dels alumnes. "Aprendre ara és més complex, i això no s'ha traduït en un augment de professorat ni ha permès diversificar perfils", afegeix Prats.

Els alumnes

100.000 estudiants més en cinc anys

100.000 estudiants més en cinc anysFa quatre anys que Catalunya perd població, un fet que no havia passat des de la Guerra Civil. El nombre d'infants de tres a cinc anys cau des del 2014. Els de zero a dos anys, des del 2011. El sistema escolar encara s’alimenta del boom de natalitat anterior. A més, la falta d'ofertes laborals també ha fet que més alumnes continuïn estudiant després de l'etapa obligatòria. De fet, aquest curs ha començat amb 7.822 alumnes matriculats més que l’any anterior. En total, . La reducció d'alumnes d'educació infantil (11.276 alumnes menys) queda compensada amb l'increment a l'educació secundària (6.949). L’escolarització entre els sis i els 16 anys –l'educació obligatòria– mai ha deixat d'incrementar-se a Catalunya durant tot el segle XXI.

No serà fins d’aquí a un parell d’anys que la caiguda de població de primària s’anirà estenent per tots els cursos. De fet, ara mateix la falta de mestres és més palesa que mai. Aquest 2016 hi ha 1.000 mestres menys que el 2011. En canvi, hi ha 100.000 alumnes més.

Els mestres

1.000 professors menys en cinc anys

La comunitat educativa creu que l'augment de professorat d'aquest curs (798 mestres més que l'any passat) no compensa l'increment d'alumnat. Mentre l'augment d'estudiants ha estat sostingut, la corba de creixement de docents des del 1997-1998 té dos punts d’inflexió: el curs 2003-2004 i el curs 2010-2011. Hi ha menys recursos que el 2010, menys personal de suport i menys professors. Segons el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), entre el 2010 i el 2015 la retallada de la Generalitat en ensenyament no universitari ha estat del 15%, 875 milions d'euros. El sindicat CCOO creu que falten 7.000 docents als centres públics per donar resposta a l’increment d’alumnat.

Hi ha un consens força generalitzat que la situació del professorat no és la més idònia per afrontar els reptes actuals de l’educació. Les escoles que destaquen en innovació destinen temps i recursos a pensar: a bastir un model pedagògic treballat i reflexionat. Per fer això cal temps i no estar només supeditat a les classes.

Els sindicats denuncien que la pèrdua de plantilla ha repercutit en les condicions laborals dels docents. Per exemple, a l’hora de cobrir les baixes. Amb les retallades, quan falta un mestre el seu lloc no se supleix des del primer dia, i això provoca un augment de càrrega de feina per a la resta de la plantilla.

L'última convocatòria d’oposicions es va fer a Catalunya el febrer del 2011, amb la incorporació de 1.245 places de secundària. Des de llavors les places es cobreixen mitjançant la borsa d’interins. Del 2011 al 2015 la plantilla d'interins ha crescut un 58%. La de funcionaris s'ha reduït un 11%. Un de cada cinc mestres són interins.

La demografia i l'impacte de la crisi

Les projeccions estan subjectes a com evolucioni la situació econòmica

La reducció demogràfica és una oportunitat per millorar la qualitat de l’educació, sempre que no s’acompanyi la contracció d’alumnes amb més retallades. "La crisi ha provocat un descens demogràfic que ha permès reduir professorat sense gaires costos", afirma el pedagog Enric Prats. "S'està desaprofitant l'ocasió per augmentar la qualitat i rebaixar les ràtios", afegeix. "Entenc que en un context de caiguda demogràfica no s'inverteixi en instal·lacions, a construir escoles noves, però no es pot retallar en mestres. Cal recuperar el professorat d’abans de la crisi i no tancar aules de manera preventiva", conclou.

Amb l’aprovació del decret del govern espanyol de racionalització de la despesa del 2012, que autoritzava un increment del 20% a les ràtios, i de les retallades de la Generalitat, la pressió sobre les aules s'ha incrementat. Aquest curs la ràtio mitjana se situa en 22,89 alumnes per classe a P3 i 28,51 a primer d'ESO.

"Les retallades del 2011 i el tancament de línies de primària van provocar i provocaran immediatament un augment de la ràtio d'alumnes per professor, i això en si ja vol dir un empitjorament del context en què el professorat desenvolupa la seva feina", opina Pau Miret, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona. I afegeix: "Les polítiques educatives actuals mostren que no s'actua com es va fer en la crisi econòmica anterior –la dels 80–, on les plantilles no es van retallar i es va reduir considerablement la ràtio, sinó que la solució política passa per disminuir la despesa fixa en professorat. Tot plegat fa pensar que les ràtios es mantindran malgrat que la natalitat i la migració estiguin caent, és a dir, que continuaran tancant-se línies de primaria i ESO".

Els escenaris que pinten els demògrafs per als propers anys estan oberts a com evolucioni la crisi. Segons els càlculs de l’Idescat, la població escolar tocarà fons l’any 2023 per tornar a un lleuger increment. Cal prendre-s'ho, però, amb molta cautela. Les projeccions, elaborades per investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics, preveuen tres escenaris en funció de tres hipòtesis de natalitat i migració –al gràfic que obre l'article mostrem l'escenari mitjà–, dos fenòmens difícils de preveure que depenen molt de com rutlli l'economia: si continua la crisi, la natalitat continuarà caient i part de la població que havia arribat a Catalunya marxarà a buscar oportunitats a altres indrets.

Els demògrafs adverteixen, a més, que l’evolució de la natalitat i la migració no és lineal, sinó ondulatòria. La migració del sud espanyol es va truncar de cop a mitjans dels 70 i la internacional va ser pràcticament nul·la fins a principis del segle XXI. A més, la natalitat ha estat sota mínims durant les dues darreres dècades del segle XX. "Això vol dir que aquests fenòmens demogràfics poden revertir-se a Catalunya de manera ràpida, i les polítiques educatives no tenen la capacitat de reaccionar gaire ràpidament", explica Pau Miret. L'investigador creu que la situació econòmica "ha tocat fons" i que a finals del 2018 es començarà a notar una millora: "Això provocarà de manera immediata un augment de la natalitat a Catalunya, i a curt termini la tornada de la immigració de famílies joves. Un fet per al qual, com és habitual, el sistema educatiu no estarà preparat".

Miret també remarca que l'increment dels alumnes que continuen estudiant després de l'obligatòria a causa de la crisi suposarà un augment de la pressió demogràfica sobre els instituts, que rebran més estudiants amb els mateixos recursos. Un fenomen, segons Miret, que també s'arrossegarà a la universitat.