La demarcació de Lleida, l’única que perd població fins al juny

BarcelonaLa demarcació de Lleida és l’única de Catalunya que ha continuat perdent població en el primer semestre d’aquest any 2016. Segons les últimes dades difoses per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Catalunya ha guanyat 3.341 habitants en el primer semestre de l’any i ha arribat fins als 7.412.194. D’aquesta manera, consolida la recuperació iniciada en la segona meitat de l’any passat, que ha quedat confirmada per les dades definitives del padró a 1 de gener, publicades aquesta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

La recuperació de població al conjunt del país s’ha alentit en el primer semestre, arrossegada per la frenada de la demarcació de Barcelona, que juntament amb la de Girona ja guanyava població des del primer semestre del 2015. A diferència de Barcelona, Girona sí que manté el ritme de creixement. Tarragona, que en el segon semestre de l’any passat encara baixava lleugerament, entra per primer cop en números positius. Lleida queda com l’única que perd població, tot i que a un ritme més baix.

Situacions oposades a Barcelona i Lleida

El creixement de població de la demarcació de Barcelona s’explica pel saldo migratori positiu però també, i en gran mesura, per les bones xifres de creixement natural, la diferència entre el nombre de naixements i de defuncions. A Girona, en canvi, l’arribada de ciutadans d’altres zones o de l’estranger és la principal causa de l’increment de la població, tot i que el creixement natural també és positiu.

La situació a la demarcació de Lleida és totalment oposada a la de Barcelona. En aquest cas, el saldo migratori ja és negatiu, però la baixada de la població s’explica sobretot per un creixement natural clarament negatiu. A Tarragona, si no fos pel saldo migratori, la població també hauria retrocedit. En els pròxims anys, segons les projeccions de l’INE, la demarcació de Lleida seguirà patint aquest problema. La de Tarragona s’hi afegirà aviat i arribarà a tenir una evolució encara més negativa.

Catalunya, al mateix ritme que a l’Estat

A Espanya, la Comunitat de Madrid, les Illes Canàries, les Illes Balears i Andalusia són les úniques comunitats que guanyen més població que Catalunya en xifres absolutes. En percentatge, l’increment d’un 0,05% de Catalunya queda molt lluny les capdavanteres. A la Comunitat de Madrid és d’un 0,27%. El ritme de creixement de Catalunya és exactament el mateix que el del conjunt de l’Estat, també d’un 0,05%.

La llista de les comunitats que guanyen població, que són la majoria, la completen Euskadi, Navarra i les altres comunitats del Mediterrani: el País Valencià i Múrcia. Per contra, segueixen perdent habitants les altres comunitats del nord de la Península -Galícia, Astúries i Cantàbria- i les altres de l’interior -Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i la Rioja.

Saldo migratori positiu a pràcticament tot arreu

Les xifres detallades per comunitats autònomes són encara més diferents entre elles que les de les demarcacions catalanes. En saldo migratori, pràcticament totes les comunitats tenen xifres positives. Galícia, Cantàbria, Astúries i l’Aragó, que en xifres globals perden població, també tenen un saldo migratori positiu.

Poques comunitats amb creixement natural

Pel que fa a creixement natural, en canvi, Espanya està en números vermells, i el saldo positiu és absolutament excepcional entre les comunitats. A més de Catalunya, només la Comunitat de Madrid, Andalusia, Múrcia, les Illes Balears i les Illes Canàries augmenten. L’INE preveu que, a escala espanyola, es mantindran les tendències actuals: les comunitats que més pateixen la crisi demogràfica veuran com el problema s’agreuja cada vegada més.