La Costa Brava té més dies bons per al bany que la Daurada

Les platges de la Costa Brava gaudeixen de més dies òptims per al bany que les de la Costa Daurada, segons una anàlisi dels gairebé 50.000 registres de banderes publicats per Protecció Civil durant els últims tres estius. En el conjunt de platges de la Costa Brava, s’hi han hissat banderes grogues -que demanen precaució per banyar-s’hi- el 7,1% dels dies, i de banderes vermelles -que prohibeixen el bany- n’han onejat el 0,4% dels dies. Són menys de la meitat que a les platges de la Costa Daurada, en què el mal estat de la mar i, en menys mesura, els episodis de mala qualitat de l’aigua han obligat a hissar bandera groga el 16,7% dels dies i bandera vermella el 2,1% dels dies.

Cal tenir en compte que Protecció Civil no publica el mateix volum d’informació de totes les platges, perquè quan no hi ha servei de vigilància no hi ha bandera. Així, mentre que d’algunes platges hi ha informació de gairebé tots els dies, en algunes altres només hi ha registres de dies puntuals. Per a les platges de la Costa Brava i la Costa Daurada, però, el nivell de dades disponibles és molt similar, cosa que fa que els resultats siguin comparables, però per a la costa del Maresme, el Garraf i molt especialment el Barcelonès el volum d’informació és significativament superior. Això fa que tingui percentatges força més alts de banderes grogues i vermelles, però també de banderes verdes.

Lloret i Sant Feliu, al capdavant

Lloret de Mar, a la Selva, encapçala el rànquing de les platges amb més banderes verdes. En els últims tres estius hi han onejat més d’un 90% dels dies. Tot i això, les platges d’aquest municipi són de les que sempre tenen socorrista i, per tant, més volum d’informació. Mirant el percentatge sobre les dades disponibles a cada platja, la de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, seria la primera classificada amb un 99% de banderes verdes respecte als dies amb informació disponible.

La platja Llarga de Roda de Berà, al Tarragonès, és la primera a la llista de les platges amb més banderes grogues. Hi onegen pràcticament la meitat dels dies (49,3%). En les primeres posicions del rànquing de banderes grogues també hi apareixen tres platges del Prat de Llobregat. Segons explica el cap de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament del Prat, Héctor Gómez, el motiu és gairebé sempre el mal estat de la mar, principalment per la marinada. Gómez detalla que “cada cop comença a bufar més aviat al matí”. Al Prat, diu, no dubten a aixecar les banderes de perill si cal. “Som una platja familiar”, argumenta el responsable de Salut Pública del municipi. El criteri per hissar una bandera de perill no és idèntic a tot arreu, i hi ha poblacions més prudents que d’altres.

Pel que fa a les platges amb més banderes vermelles, tres platges de Calafell, al Baix Penedès, se situen al capdavant de la classificació, juntament amb la platja de l’Astillero de Vilassar de Mar, al Maresme. En aquest cas, la majoria de dies amb el bany prohibit es relacionen amb problemes de qualitat de l’aigua.

Onatge, rieres i meduses

Segons la cap del Servei de Gestió d’Emergències de Protecció Civil, Montse Font, les raons principals que motiven les banderes de perill són el mal estat de la mar (vent, onatge, corrents...) i la mala qualitat de l’aigua (principalment per l’abocament de les rieres al mar). Tot i això, les anotacions dels tècnics també recullen motius menys habituals, com la presència de tintoreres i de “windsurfistes descontrolats”. Les banderes grogues les determinen els socorristes, mentre que, tal com explica la cap del Servei de Gestió d’Emergències de Protecció Civil, “per hissar la bandera vermella cal una autorització expressa municipal”.

Les meduses també són una causa de restricció del bany. En aquest cas, la costa amb més avisos és la del Barcelonès i, concretament, les platges de Castelldefels. Les platges d’aquest municipi i algunes de l’Hospitalet de l’Infant, al Baix Camp, superen el 8% de dies amb avisos per meduses. La raó és que, en aquestes zones, hi ha poblacions estables de meduses de l’espècie Rhizostoma pulmo. “Hi ha els seus pòlips”, detalla la investigadora de l’Institut de Ciències del Mar, Verónica Fuentes, que afegeix que és “d’on a la primavera surten les meduses”. Segons Fuentes, es tracta d’una espècie costanera amb la qual “es conviu força bé, sempre que no se les tregui de l’aigua”.

A banda de la Rhizostoma pulmo -present durant tot l’any-, a la costa catalana també hi apareixen altres tipus de meduses com la Pelagia noctiluca -que arriba des de mar obert empesa pel vent i els corrents- i la Cotylohriza tuberculata. De moment, aquest any no s’ha detectat cap d’aquestes espècies però, segons Fuentes, “això és impossible de predir” perquè depèn de factors externs. Una aplicació mòbil desenvolupada per l’Institut de Ciències del Mar i altres institucions, Med Jelly, permet seguir tota la informació sobre meduses en temps real.

Aigua més freda al nord

Les dades també permeten saber la temperatura mitjana de l’aigua a les platges catalanes, que en les últimes tres temporades de bany ha estat de 23,7 °C. Les platges amb la temperatura mitjana de l’aigua més alta són tres de Roda de Berà, amb 26 ºC de mitjana els darrers tres estius. Les platges d’aquest municipi, però, també destaquen per l’elevat percentatge de dies amb banderes grogues, majoritàriament per la mala qualitat de l’aigua.

Per contra, la majoria de platges amb la temperatura mitjana més baixa són a la Costa Brava. Entre els registres més freds hi ha la platja del Port de Llançà, a l’Alt Empordà, amb 21,3 ºC, i dues platges de Tossa de Mar, a la Selva, amb 21,4 ºC. També destaca Roses, a l’Alt Empordà, amb set platges que es mouen entre els 21,6 ºC i els 21,7 ºC.

En col·laboració amb el postgrau en periodisme de dades de la UVIC.