Els carteristes recuperen terreny

Després que el 2009 TripAdvisor designés Barcelona com la capital mundial dels carteristes, el nombre de furts a la ciutat va experimentar un descens important. Des del 2013, però, la xifra està remuntant, i de moment no s’està aconseguint revertir aquesta tendència a l’alça. Segons les últimes estadístiques mensuals publicades pels Mossos d’Esquadra en el seu nou portal de dades obertes, el nombre de furts a Barcelona ha crescut un 4,5% respecte a l’any passat entre el gener i l’abril del 2017. Abans d’arribar als pitjors mesos de l’any, el juliol i l’agost, el ritme s’assembla al del 2016, que es va tancar amb un increment del 4,9% respecte a l’any anterior.

Els furts són un delicte que preocupa especialment el comissari responsable dels Mossos a Barcelona, Joan Portals, que no s’està de recordar que representen prop de dos terços de les denúncies a la ciutat. Precisament per això s’hi han dedicat molts esforços des que, el 2005, el cos es va desplegar a la ciutat. Es va posar en marxa un grup especialista en delinqüents multireincidents que ha aconseguit, en coordinació amb la fiscalia i la judicatura, ordres d’allunyament del metro per a 152 lladres habituals. Tot i que la xifra global augmenta, els furts al metro sí que s’estan reduint. Pugen, en canvi, els furts en comerços. En un 28% dels casos, l’objecte robat no és el bolso sinó el telèfon mòbil.

L’estratègia per enxampar-los

Els policies, explica Portals, arresten uns 3.700 lladres a l’any, i d’aquests a un 55% els detenen in fraganti. “Els enxampen just quan cometen el fet i això implica molta presència policial, uniformada i de paisà”, diu el comissari. L’estratègia per agafar-los in fraganti la desgrana l’inspector Miquel Hernández Peñín, cap de la comissaria de Ciutat Vella, que dirigeix el grup de treball contra els furts a Barcelona. Explica que treballen en tres àmbits: el carrer, els comerços i el transport metropolità -sobretot el metro, on més furts hi ha-. En cadascun tenen localitzats els llocs on es cometen robatoris i, amb policies uniformats, empenyen els carteristes a zones on hi ha agents de paisà que els esperen. “El que ens interessa realment és fer detencions in fraganti”, insisteix Hernández, i aquesta estratègia els hi permet. “Això ens permet treure aquesta persona de la circulació, encara que sigui unes hores o uns dies”, afegeix. Això també fa més fàcil aconseguir condemnes.

A més, es fan informes per a la fiscalia per demostrar que els habituals “no fan cap altra cosa a la ciutat i viuen d’això”, explica el comissari. Tot i que són robatoris de poc valor que no impliquen penes de presó -tan sols d’entre un i tres mesos, que se solen substituir per multes, si se superen els 400 euros-, sumant diferents delictes es poden aconseguir condemnes que impliquin presó. “Entre els que entren a la presó i els que noten la pressió policial, anem treballant”, diu Portals. Els Mossos també intenten demostrar que els lladres actuen en grup i de manera coordinada, per poder-los acusar de pertinença a grup criminal i endurir les penes.

La influència del turisme

La feina no és fàcil, perquè el turisme augmenta. “El 2009 hi va haver 12,8 milions de pernoctacions i el 2016 vam passar a 19 milions. Hem passat de 6,5 milions de turistes el 2009 a 9,6 milions l’any passat, un augment del 20%. I els quatre primers mesos de l’any això ha anat a més”, insisteix el comissari. Tot i això, destaca, l’augment de visitants no ha comportat un augment proporcional dels furts. “Entre el 2009 i el 2016 hi va haver una reducció del 19%”, subratlla Portals.

Els turistes representen la gran majoria de les víctimes de furts, i les dades detallades per districtes confirmen que hi ha una relació directa entre la seva presència i aquest tipus de delicte. La taxa de furts per cada 1.000 habitants és desproporcionadament més alta a Ciutat Vella, i en menor mesura a l’Eixample, que a la resta de la ciutat. L’augment dels furts també és més gran en aquests dos districtes. L’inspector Hernández, que cada setmana recopila tota la informació, coordina l’estratègia als diferents districtes amb “una connexió total”. Quan es fa molta pressió a la Rambla, explica, els lladres pot ser que es desplacin al passeig de Gràcia.

Descens a la resta de Catalunya

El nombre de furts a la resta de Catalunya, en canvi, va pujar lleugerament el 2012 i ha anat baixant sense interrupció des de llavors. Les últimes estadístiques mensuals publicades pels Mossos reflecteixen un descens de l’1,6% respecte a l’any passat entre el gener i l’abril del 2017. El ritme de la reducció, això sí, és inferior al del 2016, que es va tancar amb una baixada anual del 5,9%.

En les dades detallades per zones s’observa, com a Barcelona, una relació directa amb el turisme. Després del Prat de Llobregat, amb una taxa de furts per cada 1.000 habitants molt alta per l’aeroport, l’àrea bàsica policial amb la taxa més alta és la de la Selva Litoral, que inclou Blanes, Lloret i Tossa de Mar. La resta del litoral, a la Costa Brava i a la Costa Daurada, també està per sobre de la mitjana catalana. Enlloc, però, s’arriba al nivell de Ciutat Vella o l’Eixample, i ni tan sols al de districtes menys turístics, com les Corts o Sants-Montjuïc. La mitjana de Barcelona també queda clarament per sobre.

Barcelona, una de les ciutats més segures del món

Barcelona és l’onzena ciutat més segura entre les 50 principals ciutats del món, segons l’índex de ciutats segures publicat el 2015 per The Economist. Singapur, Osaka i Tòquio són les tres primeres classificades, seguides d’Estocolm, que és la primera d’Europa, per davant d’Amsterdam. Barcelona se situa a continuació en el rànquing europeu, per davant de Londres, París, Milà o Madrid. Roma i Brussel·les són les més mal classificades del continent, just per sota de Buenos Aires i Ciutat de Mèxic. Santiago de Xile és l’última de la llista.