Una de zombis animats i amb missatge
Zombis, bruixes, fantasmes i adults fanàtics són alliçonats pel sentit comú del Norman, un nano amb poders paranormals. Tot plegat, en el nou film de la productora d'Els mons de Coraline.
BARCELONAL'últim Festival de Sitges va programar sessions matinals dirigides al públic familiar. De totes les pel·lícules que s'hi van projectar, la que va aconseguir una ovació més rotunda va ser El alucinante mundo de Norman , que aleshores encara conservava el títol original en anglès: ParaNorman . Aquest nom sintetitza l'esperit d'una magnífica comèdia per a tots els públics que pica l'ullet a films recents del cinema de terror com Paranormal activity i El sexto sentido .
El Norman és un nen introvertit i imaginatiu, fan de les pel·lícules de terror. I té una habilitat: de vegades veu morts. De fet, els veu sempre i xerra amb ells, sobretot amb l'àvia. Lògicament, no el creuen ni els pares ni la germana, una adolescent superficial que respon al nom de Courtney i que festeja amb el Mitch, un cervell de puça en un cos de superesportista. Les coses no són millors a l'escola, on el Norman rep els cops de l'abusananos Alvin. Només té les simpaties d'un altre company marginat, el Neil. És a dir, els personatges responen aparentment als tòpics de les pel·lícules nord-americanes d'institut, però res no és el que sembla. Els tòpics són com les estadístiques: hi són per trencar-se.
Acció, comèdia i 'stop-motion'
Sam Fell i Chris Butler, els directors d' El alucinante mundo de Norman , posen sobre la taula un amplíssim bagatge, tant en el continent com en el contingut. Fell va començar a treballar com a animador a la factoria Aardman i després va dirigir Ciutat Ratolí (2006) i El valent Despereaux (2008). El currículum de Butler inclou feines com a dissenyador de personatges i supervisor de storyboard en pel·lícules com Tarzan 2 (Brian Smith, 2005), La núvia cadàver (Tim Burton i Mike Johnson, 2005) i Els mons de Coraline (Henry Selick, 2009), una producció de la companyia nord-americana Laika Entertainment, la mateixa que ha tirat endavant ParaNorman .
Les diferents experiències de Fell i Butler es complementen. El primer aporta la tècnica narrativa, que beu subtilment de la sèrie B i de clàssics del cinema d'acció, sobretot a l'hora de dissenyar les seqüències de persecució. Butler, autor del guió, hi incorpora una mirada intel·ligent que tracta el públic sense condescendència i que l'acompanya per la història obrint portes a mons narratius poc convencionals però perfectament assimilables. I tots dos plegats sumen l'habilitat en la manipulació artística de la tècnica de l'stop-motion i en el treball amb les tres dimensions.
Crítica contra el fanatisme
Norman viu a Blithe Hollow, un poble on al segle XVII hi va haver una fanàtica cacera de bruixes. Un excèntric personatge li revela que hi ha una maledicció a punt de fer-se realitat i que l'únic que pot aturar-la és el Norman. La maledicció desperta una colla de zombis encapçalada pel jutge que va cremar una nena acusada de bruixeria. El Norman no sap quin paper ha de jugar en aquesta història d'odis i venjances, però el nas li diu que el millor és deixar-se guiar pel sentit comú i la sensibilitat, justament el que no fa ningú més: ni els zombis, ni les bruixes, ni els fantasmes ni els habitants del poble, que es comporten de manera cruel i estúpida. Tots menys el Norman representen la misèria del fanatisme i la intolerància, no només de la Nord-amèrica puritana.
El mèrit de la pel·lícula és que aquesta crítica demolidora s'escola pels fotogrames d'una magnífica comèdia.
