'Zombieland: mata y remata': madurar causa tensions, però ho superarem disparant als morts vivents

Direcció: Ruben Fleischer. Guió: Dave Callaham, Rhett Reese i Paul Wernick. 99 min. EUA (2019). Amb Abigail Breslin, Emma Stone, Jesse Eisenberg, Woody Harrelson i Rosario Dawson.

Zombieland (2009) va ser un trepidant film d'humor i acció postapocalíptica. Alhora, era el relat de la creació d'una família al voltant d'un jove poruc que sent el desig (i la por) de madurar. A Zombieland: mata y remata, els protagonistes estan submergits en crisis de joventut o anhels de sobirania individual. Les seves friccions propulsen una narració poc sorprenent (proliferen les comèdies d'acció fantàstica amb aires juvenils) però difícilment decebedora. La proposta, d'un continuisme agradable, continua resultant energètica i arriba farcida de referències pop. Hi sovintegen els esquitxos de sang digital, emergeixen uns zombis més perillosos, però també hi ha temps per a la comèdia de personatges... o d'estereotips. L'ús d'una dona rossa com a secundària còmica ximpleta és un recurs fàcil, però la diversitat de rols femenins desactiva l'alerta sexista.

Unes quantes bromes sobre pacifistes i vegans, a l'estil del Frank Miller de Robocop 2 o d'un Michael Bay (L'illa) procliu a l'acudit ridiculitzador, suggereixen que els responsables de l'obra poden simpatitzar amb l'ultraconservador redneck interpretat per Woody Harrelson. Podem veure-hi un cert trumpisme o el reaganisme de tota la vida, més resistent que qualsevol mort vivent. Al final, però, hi ha espai per als pactes entre gent moderadament diversa. Els neohippies, en canvi, cal tenir-los ben lluny.