‘Zeros and ones’: Abel Ferrara signa un 'thriller' críptic sobre un món que no s’entén

'Zeros and ones'

(3,5 estrelles)

Direcció i guio: Abel Ferrara. 86 min. Estats Units i Itàlia (2021). Amb Ethan Hawke, Valerio Mastandrea i Cristina Chiriac. Estrena als cinemes

Agitador underground amb L'assassí del trepant i autor de moda del nou film noir dels anys noranta, Abel Ferrara (El tinent corrupte) és ara un poeta de la imatge digital low cost que treballa a molta distància física (viu a Itàlia) i estilística de Hollywood. Després de descol·locar-nos amb el místic i fantàstic drama psicològic Siberia –encara inèdit en sales–, l’autor d’El funeral torna a mostrar-se una mica críptic amb aquest no-thriller sobre geoestratègies incomprensibles en què un agent d'intel·ligència interpretat per Ethan Hawke investiga una amenaça inconcreta en una Roma de gels hidroalcohòlics i carrers desinfectats.

Des de l’inici de la pel·lícula, des d’un primer passeig nocturn pels carrers d'una urbs fantasmal amb guitarres atmosfèriques de fons, queda clar que veurem alguna cosa diferent de les cintes d’acció antiterrorista produïdes per l’audiovisual corporatiu. Zeros and ones sembla, sobretot, una experiència sensorial de nits inacabables vigilades per ulls electrònics i de rostres ocults per la foscor i les mascaretes. Narrativament, és una obra amb pocs diàlegs i menys acció (o viceversa) que desplega una trama senzilla i alhora impenetrable. Potser Ferrara reprodueix el coneixement limitat d’un heroi (o no) desconcertat per uns poders que el transcendeixen. De passada, el cineasta llança una crítica ferotge a l’imperialisme nord-americà mitjançant el discurs al·lucinat d’un revolucionari potser massa clarivident.