La Zaranda s'alça contra el teatre políticament correcte

BarcelonaTot just entrar al Teatre Romea els membres de La Zaranda asseguren que ja s'han retrobat amb el fantasma que hi habita. "Barcelona és un lloc vital per a nosaltres, ha sigut font d'inspiració d'alguns dels nostres muntatges, i aquesta sala té una presència especial", diuen. La prestigiosa companyia andalusa és una de les habituals al teatre del carrer Hospital de Barcelona, on a partir d'aquest dimarts pugen a l'escenari amb un nou espectacle en què tornen al seu nucli original.

La batalla de los ausentes està escrita per Eusebio Calonge i protagonitzada per Francisco Sánchez –que també els dirigeix–, Gaspar Campuzano i Enrique Bustos, els quatre fundadors de La Zaranda. L'espectacle posa el focus en "els éssers que viuen dins nostre", i potser per això la companyia es mostra més sensible amb allò que no es veu a simple vista. "Els absents són els que han traspassat la línia d'allò que és físic. Imaginem una batalla contra un món que ja no escolta l'espiritualitat", afirma Calonge.

L'obra s'apropia del discurs bèl·lic amb tres antics herois que assisteixen a una commemoració on ningú més fa acte de presència. A partir d'aquí comencen una aventura contra l'oblit que és, alhora, una reivindicació de la poesia a escena, un dels trets més característics dels muntatges de La Zaranda. "El nostre és un teatre carregat d'imatges, parlar-ne és difícil –diu Sánchez–. Però aquesta vegada venim amb un discurs molt crític i gens complaent contra el teatre políticament correcte". La batalla de los ausentes és la seva manera de fer front a "la pèrdua de la poètica als escenaris" i "la desaparició de l'avantguarda artística", assenyala Calonge, que afegeix: "Ningú vol avorrir al teatre, però s'ha de buscar que l'entreteniment sigui elevat".

"Passem de la resistència a l'atac"

El muntatge combina "la intensitat dramàtica i la crítica de la comèdia" amb moments de farsa i comèdia. La Zaranda treballa sovint amb metàfores escèniques que, aquesta vegada, funcionen com "una lluita en un món on ningú s'escolta i hi ha un bombardeig de discursos puerils", explica Sánchez. Els tres supervivents de l'obra són herois caiguts en desgràcia que fan aflorar la seva por de la mort, la solitud i la incertesa. "En aquesta vida tenim dues opcions: o ens acomodem o ens fem rebels. I potser pel fet de fer-nos grans hem tornat al principi i hem passat de la resistència a l'atac", reflexiona Sánchez.

Després d'El desguace de las musas, on treballaven amb sis intèrprets, ara la companyia també s'ha hagut d'enfrontar als temors de reduir el repartiment a la mínima expressió. "Ens hem alliberat de la por que ens feia tornar a estar tots tres sols a escena", apunta el director. I per continuar donant ales a la seva idea del teatre "entès com un espai d'investigació i de llibertat", La Zaranda ha inaugurat El Atrio a Madrid, un espai de creació escènica per a companyies emergents. "Volem ajudar la gent jove que comença i que no té un espai per assajar –explica Calonge–. Acollirem companyies que entenen el teatre com nosaltres, com alguna cosa que es transmet des del cor de l'escenari fins al cor dels espectadors".