Cinema
Cultura12/10/2018

El 'youtuber' Wismichu encén el públic de Sitges en projectar un esquetx en bucle durant 65 minuts

Anunciat com el seu primer llarg, 'Bocadillo' s'ha revelat com una 'performance' provocadora

Xavi Serra
i Xavi Serra

SitgesPart del públic cridant “cabró, fill de puta, torna'ns els diners”; gent indignada aixecant-se i marxant del cinema i alguns espectadors gaudint amb l'aldarull que regnava a la sala. Així ha sigut la projecció de 'Bocadillo', la pel·lícula que ha presentat el 'youtuber' Wismichu (7,7 milions de seguidors) aquest divendres al Festival de Sitges, on, per una vegada, la confusió i el caos estaven més en les butaques que en la pantalla. El motiu: la pel·lícula de Wismichu no era el que el públic s'esperava. De fet, no era el que convencionalment s'entén per una pel·lícula narrativa, sinó un esquetx humorístic (un client demana un entrepà vegetal en un bar i el cambrer no entén que el vol sense tonyina ni pollastre) repetit en bucle amb petites variacions durant 65 minuts. És a dir, una 'performance' en què l'objectiu sembla ser provocar i desconcertar el públic. En llenguatge 'youtuber': una senyora trolejada.

Cargando
No hay anuncios

'Bocadillo' arribava a Sitges sense que ningú l'hagués pogut veure. L'única informació disponible era la de la web del festival, que parlava de les dificultats per menjar fora de casa de Wismichu (Ismael Prego) després d'haver-se fet vegetarià. “Un bon dia qualsevol, buscant un bar on esmorzar un entrepà apte per a ell, començarà una gran aventura plena de drama, romanços, comèdia i acció”, resumia la sinopsi. Fonts de la organització del festival han confirmat que coneixien les intencions de Prego i que per això la pel·lícula no competeix en cap secció i el preu de l'entrada era la meitat de l'habitual. Tot i que els programadors no van arribar a veure la pel·lícula, des del festival es va optar per donar “total llibertat al 'youtuber'” i acollir “noves formes d'expressió”.

Wismichu: "Vosaltres sou la pel·lícula"

Hores abans que ningú veiés la pel·lícula, l'equip havia ofert una estranya roda de premsa en què Prego parlava de 'Bocadillo' com el seu “regal al cinema”, citava de referents “'Superbad', 'Parks and recreations', 'The office' i 'Louie'” i afirmava que volia acabar amb els prejudicis contra els 'youtuber'. Evidentment, ni una paraula de la 'performance'. El més interessant que va dir és potser que els 'youtubers' són “els 'punkis'” de l'audiovisual. “Vam començar a fer vídeos sense saber com es feia i ara hem decidit fer una pel·lícula, per què no”. Després, davant del públic de 'Bocadillo', Prego i l'equip de la pel·lícula van continuar actuant com si fos una pel·lícula normal. El 'youtuber' fins i tot va citar Martin Scorsese com un dels seus referents. Però, en acabat, un cop descobert el pastís, es va canviar el nom de Twitter per “El millor director d'Espanya” i va fer un tuit: “Vosaltres sou la pel·lícula”.

Cargando
No hay anuncios

'Bocadillo' es pot veure a la plataforma Filmin. Com a pel·lícula no té interès: l'esquetx de l'entrepà vegetal repetit fins a la sacietat amb permutacions d'actors i personatges i petites digressions que es repeteix fins que esgota la paciència de l'espectador. 'Bocadillo' ja no té sentit com a pel·lícula: era un suport audiovisual per a la veritable obra, la trolejada. Després de la projecció, un equip de càmeres de la productora de 'Bocadillo' van recollir les impressions dels espectadors: “Què t'ha semblat?”, “Això és cinema?” i “Una pel·lícula així hauria d'estar al Festival de Sitges?” eren algunes de les preguntes que feien al públic a mida que marxava de la sala. Les respostes formaran part d'un documental en procés –amb algun cineasta conegut al darrera– que explicarà el procés de creació de la pel·lícula i les reaccions a la seva presentació.

¿Reflexió o provocació buida?

El definitiva, Wismichu ha jugat amb el públic de Sitges. Ha traslladat al cinema i a la realitat un dels tipus de bromes que fa en el seu canal de YouTube. A partir d'aquí es pot debatre si qüestiona el que entenem per pel·lícula, si provoca alguna reflexió interessant sobre la relació del públic amb el cinema o si tot plegat és una provocació buida. La sensació és que Prego no vol plantejar cap pregunta sinó fer una 'performance' que faci molt soroll. O, com deia el 'hacker' d''Assassination nation', vista a Sitges fa uns dies, simplement ho fa pels 'lols'. Sigui com sigui, 'Bocadillo' ha eclipsat totes les pel·lícules que es programaven avui a Sitges. I, probablement, aquesta edició del festival acabi sent recordada com la de Nicolas Cage i Wismichu.