Yolanda, una de les últimes víctimes de la Transició
Carlos Fonseca recupera en un llibre la història de la noia bilbaïna assassinada per l’extrema dreta el 1980
BarcelonaYolanda González tenia 19 anys quan dos membres del Grupo 41 de Fuerza Nueva la van fer sortir per força de casa seva, la van portar fins a un descampat fosc i solitari i li van disparar dos trets al cap. Va ser l’1 de febrer del 1980 a mitjanit. Dos anys després Fuerza Nueva va desaparèixer com a partit polític, però continua existint com a editorial. Els advocats van haver de batallar perquè la jove bilbaïna fos reconeguda com a víctima del terrorisme, però cap govern democràtic li ha atorgat la medalla de reconeixement civil. El periodista i escriptor Carlos Fonseca, que no vol que s’oblidi la seva història perquè considera que Yolanda és un símbol de tots els joves idealistes que van lluitar per les llibertats democràtiques, firma No te olvides de mí. Yolanda González, el crimen más brutal de la Transición (Planeta). “La Yolanda era una noia normal i corrent de Bilbao, filla d’immigrants burgalesos, idealista i amb moltes inquietuds, que es va enamorar i va anar a viure a Madrid, on va sobreviure netejant cases de dia i estudiant de nit -explica Fonseca-. Abans havien matat altres estudiants que, com ella, van participar activament en la recuperació de la democràcia, però el seu cas és especialment dramàtic”.
L’home que va disparar a González, a menys d’un metre de distància, com assenyala la sentència de l’Audència Nacional, va ser Emilio Hellín Moro (Badajoz, 1947), enginyer electrònic i militant de Fuerza Nueva. Ignacio Abad, un estudiant de químiques, va disparar un tercer tret al braç dret de la jove bilbaïna. “Hi va haver molts errors judicials. Hi havia elements de la policia, dels cossos de seguretat de l’Estat, de l’exèrcit i de la judicatura que no volien una evolució cap al règim democràtic, i hi havia sectors que tenien una certa connivència amb l’extrema dreta”, detalla Fonseca.
L’assassí, assessor de la policia
Hellín va ser condemnat a 43 anys de presó però es va escapar dues vegades. I a la segona, el 1987, va aconseguir agafar l’avió i fugir al Paraguai, on es va convertir en un adinerat empresari sota la protecció de la dictadura d’Alfredo Stroessner. Un periodista de la revista Interviú va localitzar Hellín, que va ser extradit el setembre del 1989 i entregat a la justícia espanyola. No va passar gaire temps a la presó. El 1995 va sortir en llibertat condicional, i durant l’any 2006 i del 2008 al 2011, tal com va revelar una investigació del diari El País, va ser assessor dels cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol. En el seu currículum, datat el mes de novembre del 2017, Hellín assegura que també havia sigut professor de l’Escola de Policia de la Comunitat de Madrid, instructor de funcionaris del ministeri de Defensa i assessor de jutges i fiscals. Actualment té una empresa, Net Computer Forensics, especialitzada en el rastreig de telèfons mòbils i en delictes telemàtics. “Crec que tothom té dret a refer la vida, però que algú que ha comès un assassinat acabi treballant per al ministeri de l’Interior i assessorant la Policia és si més no sorprenent”, diu Fonseca.
A Yolanda González la van assassinar perquè algú va dir a Hellín Moro que formava part d’ETA. “És absolutament fals. No pertanyia a ETA -explica Fonseca-, però aquell matí ETA havia matat sis guàrdies civils a Ispaster (Biscaia). El Grupo 41 tenia previst posar una bomba a la revista Interviú però al final van canviar de plans”, explica Fonseca. Al domicili de la Yolanda, aquell 1 de febrer del 1980, també hi van anar Félix Pérez, David Martínez i Juan Carlos Rodas, un policia nacional que després va delatar la resta. Però cap dels tres va anar al descampat. “Ens han venut una versió molt edulcorada de la Transició. Se’ns ha dit que l’única violència era la d’ETA, però estem parlant d’un període molt convuls amb llums i ombres. Hi va haver gent que va morir per trets de la policia que suposadament disparava a l’aire o assassinats per l’extrema dreta”, destaca el periodista i escriptor.
L’origen de les armes, un misteri
El procés judicial contra els responsables de l’assassinat de Yolanda està ple de punts foscos. “El jutge no va voler investigar l’origen de les armes, ni com s’havien obtingut. Hellín tenia explosius i armes de l’exèrcit i mai es va investigar com els havia obtingut -explica Fonseca-. El jutge primer va voler acusar els autors d’homicidi i no d’assassinat, com si la Yolanda hagués volgut fugir [els trets es van disparar des de menys d’un metre de distància]”. L’aleshores ministre de l’Interior, Antonio Ibáñez Freire, va comparèixer en una comissió, però no es guarda o no es va gravar aquella compareixença. Segons les cròniques periodístiques de l’època, Ibáñez hi va implicar el responsable nacional de seguretat de Fuerza Nueva, David Martínez Loza. Segons la sentència, Martínez Loza va ser qui va trucar a Hellín per dir-li que suspengués l’acció contra Interviú i que havia de localitzar Yolanda González i obligar-la a confessar la suposada col·laboració amb ETA.
Per a Fonseca no ha sigut fàcil accedir a la documentació. Consultar els arxius policials ha sigut impossible. En una ocasió va parlar amb Hellín: “Em va dir que ni tan sols ell ho sabia tot”.
