'Ya no estoy aquí': un monòton drama urbà animat pels ritmes de la cúmbia mexicana

Sant Cugat del VallèsDirecció i guió: Fernando Frías. 105 min. Mèxic i Estats Units (2019). Amb Juan Daniel Garcia Treviño, Xueming Angelina Che i Brandon Stanton. Disponible a Netflix a partir del 29 de maig

Als turons que envolten la ciutat mexicana de Monterrey, entre barraques miserables, un grup de joves ballen al ritme del reggaeton de la cumbia rebajada. Tenen 17 anys, o menys, però ja li canten al desamor i a la nostàlgia d'una terra (colombiana) que no han trepitjat mai. Són els Terkos, una banda de kolombianos –més coneguts com a cholombianos, per la barreja d’influència llatina i ianqui– que troben en l’esperit punk i una estètica tribal de patilles desfermades i indumentària XXL una via d’escapament a una realitat llastada per la violència del narcotràfic. L’estudi sociològic d’aquest univers contracultural és el principal atractiu de Ya no estoy aquí, que arriba a Netflix després de passar pel laboratori de projectes del Festival de Sundance.

Per explorar la vida marginal dels Terkos, el director mexicà Fernando Frías ressegueix la particular odissea del seu líder, l’homèric Ulises, que ha de fugir als Estats Units quan es descobreix al bell mig d’una guerra entre clans de la droga. Ya no estoy aquí treu partit del magnetisme del seu repartiment d’actors no professionals, i la genuïna tenacitat i rebel·lia del personatge protagonista immunitza el film contra els perills del paternalisme. Malauradament, les imponents escenes de ball –que fan pensar en Ema de Pablo Larraín– brillen molt per damunt del monòton relat d’emigració que conforma el gruix d’aquest destensat drama urbà.