Xarim Aresté: "Cantaré blues recollint pomes als camps de Flix"

Barcelona"Vaig gravar el disc tot sol en un llarg autoconfinament", diu Xarim Aresté (Flix, 1983) sobre Mercuri (U98 Music, 2020), un disc de sis cançons que va enregistrar a principis d'any. "És molt humil. Em fa sentir despullat. Quan el feia tenia la sensació que en un món d'aparences mai li faria cas ningú, però de sobte sento que la nuesa de l'abraçada pelada és el més preuat", afegeix sobre un treball de folk i blues a pèl i novament amb alta volada poètica que arriba un any després del seu particular Dioptria, l'expansiu El nus i altres mons (2019).

On estàs passant el confinament?

A Barcelona, al pis que comparteixo amb el Gerard [Quintana].

¿I com és el dia a dia telemàtic amb la família?

És preciós, perquè hi ha més unió que mai. Som dos germans i els meus pares i estem fent videoconferències amb la pantalla partida en tres perquè el meu germà és a Girona, els meus pares són a Flix i jo a Barcelona. Tenim un contacte més constant que mai. I a sobre ens veiem les cares, perquè abans ens trucàvem per telèfon un cop cada dues setmanes per parlar tres minuts i ara en canvi xerrem molta estona i ens veiem les cares. És preciós. Tenim tantes ganes de veure'ns...

Les cançons de Mercuri

Fa uns mesos vaig anar a Flix, que per a mi va ser una revelació, perquè feia divuit anys que no hi anava pensant en quedar-m'hi. Sí que hi anava a veure la família, però m'hi estava un o dos dies i me'n tornava a Barcelona. Com a molt m'hi estava quatre dies per Nadal. Però de sobte vaig adonar-me que el meu animal m'estava dient que alguna cosa passava. Vaig anar cap allà i em van sortir un munt de cançons. Vaig gravar quatre hores de música estant a Flix, però sense pensar en un disc, simplement anava fent. Quan vaig tornar a Barcelona vaig parlar amb David Soler i Marcel Bagés, que són molt amics, perquè m'ajudessin a produir-lo, però aleshores ells estaven molt enfeinats. Així que amb tota la urgència vaig pensar: publico això tal com ho tinc. Eren vomitades, perquè no estava pensant en fer un disc. Al final vaig avançar la sortida del disc molt temps perquè vaig sentir que aquestes cançons podien ser útils per donar llum, perquè al meu voltant tot s'estava desballestant i la música crea un ordre. Al final he publicat el disc per necessitat.

Com va ser l'enregistrament?

La majoria de les cançons les vaig gravar el 31 de desembre i el primer dia de gener. I després vaig estar unes dues setmanes al llit perquè vaig enganxar una grip molt forta la primera setmana de gener. Penso que igual era el coronavirus, perquè, a més, es van anar posant malalts tots a casa. L'enregistrament el vaig fer en una casa del poble que em van deixar, i hi feia molt de fred. Portava tres jaquetes quan gravava les cançons, semblava un sensesostre ocupant una casa abandonada.

¿Les condicions materials han fet que et sortissin cançons molt despullades, entre el blues i el folk, però amb la llum de la trompeta?

En principi, volia gravar-les amb la banda, però com que vaig sentir la urgència de marxar i fer-ho a Flix, doncs ho vaig gravar amb les quatre coses que tenia perquè tampoc m'ho vaig poder endur tot. Tenia la trompeta [preciosa a cançons com Ha anat així], una bateria, un contrabaix, un ampli de merda, un parell de guitarres i un micro. Tot molt precari.

Per què l'has titulat Mercuri

Mercuri és el déu que es posa en contacte amb els humans. Per als egipcis Mercuri és Toth, i Toth per a ells és el que porta el llenguatge, la ciència, la cultura, l'agricultura... És com l'inici de la civilització, però a través dels déus. I vaig pensar en aquest títol, Mercuri, perquè sentia que la civilització tornava a començar de nou, però des d'allò més subtil, no des del més material. El que farà que el món funcioni seran les idees noves, no les coses noves.

Hi has pensat, en quan podràs tornar a fer concerts amb públic?

Cantaré blues recollint pomes als camps de Flix. I dormint en lliteres. Tinc la sensació que trigarem molt a poder fer concerts. Sí que hi haurà un renaixement, en el sentit que les arts, la cultura, la civilització, la medicina, tindran una expansió molt forta, però alhora el renaixement també comporta conviure amb els feixismes. Fixa't que Giordano Bruno i els grans artistes del Renaixement italià estaven convivint amb la més forta Inquisició. Nosaltres veiem el Renaixement com el retorn de la Grècia clàssica i els valors de l'Antiguitat, però estaven convivint amb el moment més intens de la Inquisició. Em temo que els humans s'empoderaran culturalment però hauran de conviure amb un feixisme molt més ferotge. De fet, ja està passant.